Multa de 1.080 euros a un home per presentar-se nu en una comissaria de València
Al·leguen que la seua 'visita' va paralitzar la comissaria
La Sala penal ha confirmat la condemna al pagament d'una multa de 1.080 euros per un delicte de desobediència imposada a un home que es va negar a vestir-se després de presentar-se nu en una comissaria de València a presentar una denúncia.
Els fets van ocórrer a les 9 del matí del 20 d'agost de 2020, quan l'ara condemnat va acudir a la Comissaria de Districte Marítim de València, completament nu, malgrat portar roba per a vestir-se en una motxilla, per a posar una denúncia contra una persona. De forma reiterada els agents li van indicar que es vestira, ja que estava en un lloc públic amb més ciutadans i que estava alterant el funcionament normal de l'oficina. Malgrat els múltiples advertiments que se li van fer de les conseqüències legals de la seua conducta, “es va negar clara i rotundament” a vestir-se, dient que tenia dret a anar nu, per la qual cosa va ser detingut.
El tribunal considera que l'ordre impartida pels agents va ser legítima i afirma que la conducta d'aquests “era necessari per a mantindre l'ordre públic i la convivència pacífica, i que en tot moment va ser conforme amb els principis bàsics i criteris d'actuació, com a eixos fonamentals entorn dels quals gira el desenvolupament de les funcions policials”, i amb el que es disposa en la Llei orgànica de Forces i Cossos de Seguretat que en el seu article 11 estableix com una de les seues funcions “mantindre i restablir, si és el cas, l'Ordre i la Seguretat Ciutadana”.
Assenyala que, en aquest cas, independentment de la prohibició o no del nudisme a la ciutat de València, els agents de la Policia van intervindre en haver sigut alertats pels membres de seguretat que l'acusat portava quinze minuts en la sala d'espera de les denúncies nu i calçant unes botes.
Recorda que, com consta en la sentència d'instància, un agent de Policia Nacional va dir que en la Comissaria hi havia companyes que no volien veure-ho i juntament amb altres dues persones havien eixit de les dependències, per la qual cosa l'oficina estava paralitzada.
“Així doncs, la presència del recurrent, nu, en la sala d'espera de la Comissaria, havia implicat ja reaccions per part de les persones que allí es trobaven i en algunes agents femenines, la qual cosa alterava l'ordre en l'oficina. D'acord amb això, com el fet provat descriu, els agents li van indicar que es vestira, de manera reiterada, atés que estava en un lloc públic amb més ciutadans i que estava alterant el normal funcionament de l'oficina”, subratlla el tribunal.
Agrega que com encertadament exposa el jutge penal “cal no oblidar que les citades dependències no sols és un lloc de constant flux de ciutadans de totes les ideologies, creences, edats i pràctiques que reclamen l'actuació de les forces de l'ordre, sinó també el lloc en el qual els membres de les Forces i Cossos de seguretat de l'Estat exerceixen la seua labor professional (amb el respecte i dignitat que com tot treballador es mereix) amb el que la imposició per part de l'acusat del seu cos nu excedeix, (…), del que puga entendre's com a exercici de la seua “filosofia de vida”, totalment respectable d'altra banda”.
La Sala desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència de l'Audiència Provincial de València que va confirmar la condemna a sis mesos de multa amb quota diària de 6 euros (1080 euros) que li havia imposat un jutjat penal de la mateixa ciutat per un delicte de desobediència. En el seu recurs sostenia que s'havia vulnerat el seu dret fonamental a la llibertat ideològica i d'expressió.