Miguel Bixquert: “El nostre sector pot ser un dels més beneficiats d'aquesta crisi, la casa i els entorns verds han recobrat protagonisme”

El director de Iberflora, Miguel Bixquert, parla en aquesta entrevista de com serà la pròxima edició de la fira internacional de planta i flor, paisatgisme, tecnologia i brciojardín, que se celebra del 6 al 8 d'octubre del 2020 en Fira València, coincidint amb Eurobrico i Ecofira. Destaca la necessitat de recuperar la il·lusió i anuncia mesures especials per a una edició única, com a tarifes especials i especial sensibilitat amb la situació dels expositors.

Pregunta: Com veu la situació actual?

Resposta: Amb preocupació, això ha sigut un colp molt dur que ens ha posat a prova com a persones i com a societat, però vull pensar que si aprenem la lliçó igual podem traure coses positives i evolucionar cap a una nova societat i una nova economia.

Quan les coses es posen al límit és quan veritablement coneixem a les persones, ja siguen amics, clients o proveïdors. Moltes coses que es veien vindre s'han precipitat en dos mesos, en alguns aspectes ha sigut un revulsiu o un catalitzador, s'han pres decisions molt valentes.

P. Però no em negarà que tenim un problema?

R. Un problema no, pense que tenim diversos problemes: un de salut que sembla que es va controlant, però sense oblidar els milers de morts; un altre econòmic que posarà al límit a moltes empreses i moltes persones; un altre com a societat occidental, pensàvem estar al marge i molt protegits davant fets o imprevistos com aquest. I finalment un personal de caràcter psicològic, ara si no vas de negatiu et miren malament, sembla com si no fores conscient de la realitat.

La realitat és ací, no cal negar-la, però si et quedes plorant a casa no resoldràs res, no té sentit plorar per la llet vessada. No arribe a entendre per què a la gent li agrada sentir que estem prop de la fi del món. Crec que ha arribat el moment de pensar diferent i de veure les coses des de diversos (i diferents) punts de vista.

P. En aquest sentit, què és el que proposa?

R. Jo no sóc ningú per a proposar, jo expose el meu punt de vista. N'hi ha prou que ens acostem als mitjans de comunicació, veiem visions apocalíptiques i acceptem com a veritats inamovibles comentaris de dubtosa procedència. Sobren comentaris i mancada informació.

Com ningú vol que li diguen il·lús o irresponsable, perquè ací caminem tots amb el pot de pintura negra i, si pot ser, amb una brotxa ben grossa.

I finalment si aconsegueixes que raonen i que accepten que hi ha moltes ombres, però que també hi ha algunes llums, arriben i et diuen, i si hi ha un rebrot al novembre? Davant això ja t'alces i et vas. Déu no ho vulga, però si hi ha un rebrot, tindrem millor coneixement de la malaltia i ens enxamparà més preparats.

P. En una situació com l'actual, com es planteja IBERFLORA?

R. Del 6 al 8 d'octubre celebrarem IBEFLORA juntament amb EUROBRICO I ECOFIRA, una gran oferta del sector verd, bricolatge i medi ambient. Seran més de 600 expositors, quatre pavellons i prop de 50.000 m².

IBERFFLORA és la suma de diversos sectors i la situació no és la mateixa en tots, és cert que alguns ho han passat francament malament.

Serà una fira molt emotiva, i necessària, aquesta crisi ha trencat moltes relacions, ha deixat molts temes pendents i moltes relacions s'han refredat. Tirant mà de la frase que més s'escolta ara diré: “quan tornem a veure'ns” serà en IBERFLORA.

P. Poden estar segures les empreses expositores i els visitants?

R. Tan segures com en la seua pròpia casa. El tema higienicosanitari l'hem resolt com qualsevol centre comercial, però, a més, totes les fires d'Europa hem elaborat protocols propis que emplenen les normes de l'Administració. Comparats amb altres esdeveniments que reuneixen moltes persones (metre, futbol, *básquet, concerts), som els espais més segurs.

Les fires som més flexibles, podem cada vegada redissenyar els accessos, corredors, altures, en funció de la mena de certamen o de producte a exposar.

A partir del mes de juliol ja se celebraran les primeres fires professionals en diverses ciutats.

P. Què els diria a aquelles empreses que tenen dubtes d'exposar enguany?

R. Aquest any més que mai les fires són necessàries, hi ha de retornar la il·lusió al sector, hem de veure'ns i pensar en positiu. Les fires són abans de res persones i il·lusió.
Intentarem per tots els mitjans il·lusionar i convéncer als expositors que ara més que mai cal exposar, però, si pel motiu que siga, algú no vol o no pot exposar, per favor que no embulle, que es dedique a una cosa més productiva.

Succeeix una cosa molt curiosa en el món de les fires. Quan algú no exposa en una fira sempre intenta justificar la seua decisió buscant aliats. Jo, si no vull comprar alguna cosa, primer no ho menyspree i després no cride a ningú per a explicar-li la meua decisió.

A aquesta mena de persones els pose un exemple: s'imagina vosté que vendrà el seu producte a un *garden i el propietari li menysprea el producte, no li compra, i a més crida a uns altres gardens perquè tampoc li compren. Jo no sé de psicologia, però segur que això té un nom. Per favor siguem respectuosos i professionals.

Com traslladarem il·lusió als clients si creem mal ambient i damunt ens quedem a casa? Els clients ho han passat malament, han sigut setmanes molt dures (encara que després hagen recuperat part de les vendes) jo els assegure que els clients volen eixir de casa.

P. Fira València serà sensible a la situació que travessen moltes empreses?

R. D'una manera molt elegant em pregunta si revisarem els preus, li dic que sí, ara més que mai cal estar prop dels clients.
Ja tenim condicions especials per a alguns col·lectius, però enguany les millorarem i fer-les extensibles a tots els expositors. Volem que tots els expositors puguen tindre descomptes d'entre el 30 i 40%.

P. Com eixirà el sector verd després d'aquesta crisi?

R. Si sabem gestionar-ho, podem ser un dels sectors més beneficiats: la casa, la nostra casa ha sigut la gran protagonista dels mesos de confinament, ens hem refugiat en ella. El jardí, la terrassa, les nostres plantes han recuperat protagonisme, a més de qualitat de vida i purificar l'aire, sempre han sigut ací, ens han fet molta companyia. I després, quan ens han deixat eixir de casa, el primer que hem fet ha sigut anar als parcs, els jardins a les zones verdes, ho necessitàvem.

El resultat final dependrà de nosaltres i de les decisions que prenguem. Si aqueix “nosaltres” és molt nombrós i estem units, la solució serà més fàcil i el sector verd pot eixir revitalitzat.

Durant els dies que va durar l'estat d'alarma he vist actituds i he sentit comentaris d'algunes persones i de responsables de col·lectius que em fan ser optimista.