Massa óssos i pingüins: les vinyetes obliden la fauna autòctona quan alerten dels riscos del canvi climàtic

L’ós polar i el pingüí són les espècies més usades pels vinyetistes de tot el món quan il·lustren animals en vinyetes sobre el canvi climàtic. En canvi, la fauna autòctona es troba especialment absent en aquestes il·lustracions. Aquesta és la principal conclusió del treball Worlds apart, drawn together: Bears, penguins and biodiversity in climate change cartoons, publicat recentment per Sara Moreno, Tatiana Pina i Martí Domínguez a la revista Public Understanding of Science. En l’article s’ha examinat la presència, la tipologia i l’ús d’animals en vinyetes que tracten el canvi climàtic signades per autors de 60 països, entre els quals es troba representació dels cinc continents.

L’estudi anima els dibuixants a utilitzar fauna autòctona en les seues il·lustracions per millorar la comunicació sobre el canvi climàtic a les seues vinyetes, així com a representar també fauna invertebrada, atès que tot i ser la més abundant del planeta i la més afectada actualment per la crisi climàtica, quasi no apareix en les vinyetes.

A més, el treball recomana evitar la difusió d’idees errònies, ja que “s’han detectat alguns errors biogeogràfics greus”, alerta Sara Moreno, graduada en Biotecnologia, doctoranda en Comunicació i Interculturalitat i primera signant de l’article. Un d’aquests errors és la representació de l’ós polar i el pingüí en un mateix ecosistema, ja que “l’ós polar viu a l’Àrtic, a l’hemisferi nord, mentre que al pingüí se’l trobarà a l’Antàrtida i altres terres australs, és a dir, en l’Hemisferi Sud”, explica la investigadora.

El treball també encoratja els vinyetistes a desenvolupar una comunicació sobre el canvi climàtic contemplant la possibilitat d’un futur que no siga exclusivament el més temut. “Totes les vinyetes estudiades plantegen un únic escenari: un en què no s’ha pogut evitar la pitjor de les conseqüències de la crisi climàtica”, explica Moreno. Aquest fet “no deixa espai per imaginar solucions que atenuen el problema i pot convidar a l’usuari d’aquestes il·lustracions a instal·lar-se en una posició d’immobilisme enfront de l’acció climàtica”, conclou la investigadora.

“Les vinyetes poden ser una eina molt útil per analitzar la percepció el públic sobre qualsevol tema”, explica Martí Domínguez, professor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació i director de la revista Mètode. A més, “les vinyetes també influeixen en la creació de l’opinió pública, especialment sobre aspectes d’actualitat, i la qüestió climàtica n’és un exemple clar”, aclareix l’investigador.

En les il·lustracions estudiades està molt present l’humor gràfic. “Es tracta d’un mecanisme molt eficient per apropar un assumpte d’interès públic a un gran nombre de potencials lectors”, assenyala Domínguez. “L’humor gràfic és un objecte d’estudi molt interessant quan es volen estudiar qüestions que impliquen una certa crítica social”, assevera l’investigador.

Tatiana Pina, investigadora i professora de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, destaca l’especial esforç que s’hauria de fer des de totes les institucions, i especialment des de les escoles, per a “incloure tant en l’educació formal com en la no formal l’estudi del canvi climàtic i les seues conseqüències”, al temps que “es proporciona a l’estudiantat eines per saber com actuar davant d’aquesta greu crisi climàtica ".

Per tant, el treball suggereix que utilitzar predominantment animals allunyats de l’imaginari col·lectiu local podria produir una distància geogràfica en la percepció social del conflicte climàtic i, com a conseqüència, reduir la motivació per prendre accions i mitigar el problema. D’altra banda, els investigadors també alerten de la possibilitat de crear una falsa percepció de distància temporal respecte al canvi climàtic si s’il·lustra els animals en escenaris extremadament devastats, per insinuar que les conseqüències de l’escalfament global en els seus ecosistemes encara estan lluny d’ocórrer.