La Marina de València lidera la reconversió dels ports històrics
“Nous Vells Ports. El valor públic i productiu dels Ports Històricsâ€. Sota este tÃtol, La Marina de València organitza unes pioneres jornades amb la finalitat de definir el nou paper dels ports històrics i el model de gestió que requereixen, com a part integral de la trama urbana. Del 7 al 9 de febrer, en La Base, un grup interdisciplinari de professionals i representants de l'à mbit públic i privat compartiran experiències nacionals i internacionals per a impulsar, si són necessà ries, modificacions legislatives i del marc de relacions port-ciutat.Â
En format d'exposicions i taules rodones, cos tècnic, activistes urbans i representants polÃtics i institucionals exposaran i analitzaran diferents exemples d'usos públics i productius de ports de tot el món, aixà com models de transformacions urbanes al voltant dels fronts marÃtims. En les sessions participaran representants de diferents ports com Marsella, Santander, Palma, Alacant i València i, en una de les taules, es presentaran els casos concrets de Barcelona i A Coruña . Aixà mateix, s'abordarà també el debat polÃtic en una taula formada pels portaveus dels grups parlamentaris.Â
Entre els principals ponents, destaca la presència de Jeroen Laven, soci de STIPO, co-fundador de City at Eye Level i fundador de la European Placemaking Network; José Manuel Pagés, arquitecte i assessor de la xarxa mundial de ciutats portuà ries AIVP o Ricard Pérez Casado, doctor en Història, llicenciat en Ciències PolÃtiques i ex alcalde de València (1979-1988).
La inscripció és lliure i gratuïta. Les persones interessades a assistir a les jornades només han de completar un formulari allotjat en la pà gina web www.lamarinadevalencia.com.
Les jornades “Nous Vells Ports†s'emmarquen en el procés La Marina de València Living Lab, un laboratori urbà que utilitza prà ctiques de creació conjunta per a dissenyar i re-imaginar espais públics inclusius i innovadors.
Port-ciutat: una relació per definir
La relació port-ciutat, cada vegada major, és un debat candent en un moment en què els ports històrics, infraestructures carregades d'identitat i memòria i ja obsoletes per al comerç marÃtim, es converteixen en grans espais d'oportunitats amb una important capacitat productiva i ciutadana.Â
La relació port-ciutat no està definida en l'actual Llei de Ports de l'Estat i la Marina Mercant, per la qual cosa es planteja la necessitat d'establir una definició clara d'esta interacció, relacionada amb l'urbanisme i l'ordenació del territori. Estos espais públics adquireixen nous i múltiples usos i requereixen d'un model de gestió à gil, pròxim i participatiu.
Tradicionalment, el debat port-ciutat posava el focus en quines administracions i agents tenien dret a participar en les Autoritats Portuà ries i amb quin pes, sense delimitar el seu abast competencial i funcional. Hui, quan la ciutadania reclama el seu dret al lliure ús del litoral, el debat se centra en la necessitat de formular una altra interpretació legislativa més concordant a les dinà miques socials de les ciutats marÃtimes i que done un tractament diferent a les diverses competències i interessos que concorren sobre els à mbits portuaris d'interès general.Â
La finalitat última de la trobada “Nous Vells Ports†és plasmar les conclusions extretes en un document consensuat entre les administracions públiques i les entitats civils i veïnals i posar de manifest, si aixà s'acorda, la necessitat de modificar l'actual Llei de Ports de l'Estat i la Marina Mercant.
Una iniciativa de la Marina de València Living Lab
Les jornades “Nous Vells Ports†s'adscriuen al procés La Marina de València Living Lab que desenvolupa el Consorci València 2007, gestor de la Marina, en col·laboració amb Western Sydney University (WSU). Este laboratori urbà de co-disseny d'espais inclusius i innovadors és un procés basat en l'usuari mitjançant el qual l'espai públic s'ajusta a les preferències dels qui treballen, estudien i gaudeixen d'ell. A més, segueix un enfocament orientat a l'actor que compta amb el suport del sector privat, administracions públiques, associacions cÃviques i instituts de recerca.