‘Mariana Pineda’ de Federico García Lorca al Teatre Principal de València

El Teatre Principal de València acollirà, del 15 al 17 de gener, la representació de l’obra de Federico García Lorca ‘Mariana Pineda’ protagonitzada per Laia Marull i Álex Gadea i dirigida per Javier Hernández Simón. Completen el repartiment Aurora Herrero, Marta Gómez, Silvana Navas, Sara Cifuentes, Óscar Zafra, Fernando Huesca i José Fernández.

Mariana Pineda, la protagonista d’aquesta història, va tindre una vida breu i una mort injusta, però es va convertir en un mite i en un símbol de la llibertat. Silenciada durant els governs absolutistes i exalçada sota els governs liberals i progressistes, la seua figura va ser una font inesgotable d’inspiració per a poetes i dramaturgs, entre ells, Federico García Lorca que va escriure una obra en què va recrear la seua vida.

S’ha parlat molt de Mariana Pineda, tant del personatge històric com del personatge creat per Federico García Lorca, s’ha debatut sobre si era una revolucionària o només una dona enamorada, però Mariana Pineda era, sobretot, una persona que s’atreveix a perseguir les seues certeses fins al final, fins a les últimes conseqüències, és una dona que es rebel·la contra tot allò que s’ha establit per la societat, però no per ideals intel·lectuals o polítics, ni tan sols per amor. El personatge es mou al compàs del seu cor que no entén de normes i que, sobretot, no té por.

Per descomptat que la Mariana de Lorca és una dona enamorada, a la qual el seu amor arrossega per damunt d’ideals polítics. Ella es rebel·la contra un sistema injust i per això ha passat a la nostra història com un símbol de la resistència enfront de la injustícia amb un amor tan pur que li dona la valentia i la dignitat per a defensar els seus ideals fins a la mort.

Lorca, a través d’aquesta dona, ens fa veure que només hi ha dos tipus de persones, les que estan disposades a seguir les seues certeses fins al final i les que prefereixen amagar-se.

La Mariana Pineda, que inspira el personatge de Lorca, va nàixer a Granada en 1804, va tindre una infància difícil i va iniciar la seua vida adulta quan tenia quinze anys amb un casament en 1819 amb Manuel de Peralta amb el qual va tindre un fill i una filla i es va quedar viuda quan tenia 18 anys. La seua difícil situació personal no va ser incompatible amb les seues creences polítiques que la van dur a ajudar i acollir a sa casa membres del Partit Liberal perseguits per l’absolutisme de Ferran VII.

El 18 de març de 1831 acabava la seua vida, relativament tranquil·la, en irrompre a sa casa la policia. Mariana va ser acusada de tindre a sa casa una bandera que simbolitzava la lluita contra la monarquia, en realitat el que volien els que la van detindre era que delatara els capitostos de la causa liberal. El seu advocat va intentar defensar-la sense èxit, va ser condemnada a mort quan tenia vint-i-sis anys i executada el 26 de maig de 1831. L’execució que pretenia ser un escarment i avís a la causa liberal la va convertir en víctima i màrtir. Finalment, el seu cos va ser soterrat a la cripta de la catedral de Granada.