El Magnànim estudiarà en un congrés internacional la relació de sant Vicent Ferrer amb el poble valencià

Els dies 27 i 28 de febrer, a la seu de la Fundació Bancaixa, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació –amb el patrocini de l'entitat esmentada– contribuirà a recordar el 600 aniversari de la mort de sant Vicent Ferrer amb un congrés internacional en el qual participaran investigadors de diverses universitats europees.

Segons ha indicat Vicent Flor, director del Magnànim, l'objectiu d'aquest encontre acadèmic institucional de primer nivell, titulat Sant Vicent Ferrer i el poble valencià, és "contribuir des del rigor i l'estudi a posar en valor la figura de sant Vicent al llarg de la història i promoure-la en tant que element cohesionador de la societat valenciana".

Per la seua banda, el director del congrés, el professor de la Universitat de València Vicent J. Escartí, ha assenyalat que "aquest congrés és molt rellevant, perquè en ell es presentaran dades desconegudes i estudis inèdits", entre els quals cal destacar l'estudi que el mateix Escartí presentarà al si del congrés, titulat Literatura valenciana en les festes a sant Vicent Ferrer (1755), publicat pel Magnànim amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa.

Literatura en valencià al segle XVIII

La idea que sant Vicent Ferrer predicava en valencià allà on anava va ser difosa i lloada pels hagiògrafs del sant medieval. Això va contribuir com cap altra cosa a generar la imatge d'un sant especialment valencià i, també, va fer que el seu record anara lligat a la presència de la nostra llengua. El 1755, la celebració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent va suscitar un allau de festes en la ciutat de València que, en l'àmbit literari, van ser molt productives. A analitzar aquella literatura en valencià es dedica l'estudi d'Escartí, que conté, també, l'edició d'aquells escrits ben significatius dels gustos i les preferències dels valencians de mitjans del segle XVIII. Segons afirma el director del congrés, aquestos textos "esdevenen una font inestimable per conéixer l'ús de la nostra llengua en aquelles demostracions públiques de caire festívol" i, en especial, els poètics perquè, eren "un instrument idoni per transmetre la ideologia dominant a àmplies capes de la població".

El treball d'Escartí és el resultat d'una laboriosa recerca per tal de localitzar textos en valencià que ens han pervingut, relacionats amb aquella efemèride, estudiar-los en el seu context i, finalment, oferir-ne l'edició, per tal de donar-los a conéixer. L'estructura del seu treball està dedicada a fer una ullada al record del sant des de la seua canonització, especialment en els centenaris de 1555 i 1655, tot acostant-se ja de ple al tercer centenar, el 1755.

Un congrés interessant, rigorós i pluridisciplinar sobre el sant valencià

Aquest, però, no serà l'únic focus d'interés per al figura i la producció literària al voltant del sant valencià, en aquest congrés. La ponència inaugural anirà a càrrec del professor Gil Manuel Henández, titulada "La festa popular vicentina a València". A ella li seguiran la de Jordi Colomina (Universitat d'Alacant): "La llengua dels sermons valencians de sant Vicent Ferrer", Vicent Baydal (Universitat Jaume I - Castelló): "Sant Vicent Ferrer i la nació dels valencians", Rafael Roca Ricart (Universitat de València): "El record de sant Vicent, a València, el 1919", Vicent J. Escartí (Universitat de València): "L'ús del valencià en les festes vicentines del centenari de la canonització del 1665", Anna Maria Babbi (Università di Verona): "La presenza di Vicent Ferrer nel nord d'Italia: Iconografia", Chiara Concina (Università di Verona): " La presenza di Vicent Ferrer nel nord Italia: le Vite e i Sermoni". La sessió matutina finalitzarà amb la presentació del volum de sermons de Sant Vicent Ferrer, traduïts a l'italià per Aniello Fratta Vicent Ferrer: Sermoni scelti (Roma, Aracne, 2018).

De vesprada, el congrés reiniciarà la seua activitat amb Joan Borja (Universitat d'Alacant): "Sant Vicent Ferrer en l'imaginari popular valencià", Joan Carles Gomis Corell (Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló): "Els goigs valencians de sant Vicent Ferrer: cant, lloança i lloança al sant", Emilio Callado (Univeritat Cardenal Herrera-CEU): "Pels seus ossos els coneixereu. Relíquies vicentines a la València del barroc", Marinela Garcia Sempere (Universitat d'Alacant): "Vicent Ferrer i el santoral: el sermó de santa Caterina, Anna I. Peirats (Universitat Catòlica de València): "Dels vicis femenins a la conversió espiritual en els sermons de Giordano de Pisa, Bernardí de Siena i sant Vicent Ferrer". A més, abans de la presentació de l'estudi d'Escartí –prevista a les 20 hores– hi haurà la taula redona "Imatges femenines en sant Vicent Ferrer" a càrrec de Carme Arronis (UA), Albert Toldrà (UV), Anna I. Peirats (UCV). Moderarà: Eulàlia Miralles (UV).

La segona sessió del congrés tindrà lloc l'endemà 28 de febrer, la qual començarà amb la ponència d'Antoni Furió (Universitat de València): "Vicent Ferrer, el sant que ressuscitava els morts. Miracles i mentalitat religiosa popular a la baixa edat mitjana, seguida de la d'Immaculada Fàbregas (Université de Bretagne Sud-Lorient): "Sant Vicent Ferrer a la Bretanya: de l'infern al paradís a través de la missa de Kernaskledenn", Josep Enric Rubio (Universitat de València): "La llengua com a nus temàtic en els sermons vicentins", Anna Maria Compagna (Università di Napoli Federico II): "Sulle tracce di San Vicent Ferrer in quello che fu il Regno di Napoli e Sicilia", Vicent Martines (Universitat d'Alacant): "Sant Vicent Ferrer i l'opció política dels clàssics" i la d'Abel Soler (Universitat de València): "Els cavallers i l'estament militar en els sermons de fra Vicent Ferrer". La ponència de cloenda anirà a càrrec d'Antoni Ferrando (Universitat de València): "Sant Vicent com a recurs apologètic de la llengua valenciana".

Per a fer possible aquest encontre internacional, la Institució Alfons el Magnànim ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Bancaixa, del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, IVITRA. El comité científic compta amb prestigiosos investigadors de les universitats de València, Roma, Barcelona, Illes Balears, Perpinyà, Jaume I de Castelló i de l'Institut d'Estudis Catalans. Tots els actes són d'accés lliure.