El Magnànim anuncia els guanyadors dels Premis València i València Nova 2019

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer hui els guanyadors i les guanyadores dels Premis València i València Nova de 2019. Un total de deu guardons atorgats per sis prestigiosos jurats que s’han reunit al llarg del matí a la Sala Gregori Mayans del MuVIM. L’anunci de les obres guanyadores dels Premis València ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap del servei de Cultura de la Diputació, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.

Marta Quintín i Emili Bayo s’han fet amb els premis de narrativa en castellà, mentre que Jovi Seser ha guanyat el Premi València de narrativa en valencià. Per la seua banda, Mario Vega i José Ángel García Caballero han guanyat en les modalitats de poesia en castellà; i Aina Garcia Carbó i Ramon Guillem Alapont en les de poesia en valencià. En les categories d’assaig, Marcos Yáñez s’ha fet amb el València Nova i Jorge Fernández Gonzalo amb el València. Per últim, el guanyador en la categoria de novel·la gràfica ha estat Jordi Peidro. La gala de lliurament dels Premis València serà el pròxim 18 d’octubre de 2019 al Centre del Carme de Cultura Contemporània. La Institució Alfons el Magnànim editarà les obres guanyadores en la modalitat d’assaig, que es publicaran en la seua col·lecció ‘Estudis Universitaris’. Bromera s’encarregarà de l’edició de les categories de narrativa i poesia en valencià; mentre que Hiperión ho farà de les de poesia en castellà i Versátil amb els de narrativa en castellà. Per últim, Andana s’encarregarà de l’obra guanyadora del Premi València de novel·la gràfica.

El director del Magnànim, Vicent Flor ha volgut destacar que “els Premis València són els premis literaris i científics degans de la societat valenciana; amb més categories, onze en total; i més transparents”. Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó ha volgut “donar l’enhorabona als guanyadors i guanyadores, així com agrair als membres dels diferents jurats el seu treball i a l’equip professional del Magnànim pel seu esforç perquè la Diputació i la institució atorguen aquests premis que aquest any editaran deu llibres”.

Consolidació del Premi de Novel·la Gràfica

Aquesta és la segona edició que es convoquen els premis de novel·la gràfica i el resultat ha estat impecable pel que fa als membres del jurat i al guanyador, Jordi Peidro Torres, amb l’obra La era de Acuario. El jurat –format per Álvaro Pons, Cristina Chumillas, Vicent Llobell Sento i Miguel Ángel Giner Bou­– ha destacat “el desplegament narratiu i de recursos gràfics i compositius, assimilats des d’una òptica pròpia per al desenvolupament d’una història d’argument trepidant que sap barrejar l’exotisme amb l’aventura personal”. En aquest cas l’editorial encarregada de la publicació és la valenciana Andana.

Nascut a Alcoi en 1965, ciutat en la qual resideix en l’actualitat, desenvolupa un bon nombre de projectes lligats al disseny i l’escriptura. En els darrers 35 anys ha escrit teatre, curtmetratges i ha il·lustrat novel·les, contes i llibres de text, entre d’altres. En el camp del còmic, durant la dècada de 1980 i 1990, va publicar els àlbums El ojo africano i La bahía del ahogado. Anys després, ja en 2014, va fer col·laboracions amb la revista Xiulit! i els àlbums San Francisco de Borja, duque y santo, El misterio del mundo solidario i Esperaré siempre tu regreso. Actualment està treballant en un nou còmic sobre la Guerra Civil.

Una seriosa reflexió sobre l'humor

Jorge Fernández Gonzalo obté el premi d'assaig amb El resto risible, una obra de la qual el jurat, format per Àurea Ortiz, Maria Josep Picó, Xavier Andreu i Juan Pecourt, ha valorat l'atreviment i la dimensió transgressora a l'hora de plantejar molt seriosament l'humor. "Es tracta d'una reflexió filosòfica molt profunda, però pròxima i alhora divertida, que combina les referències filosòfiques més complexes del món clàssic amb elements propis de l'humor i de la cultura de masses, com ara Monty Python o Jim Carrey", explica el jurat, tot destacant que "l'autor reivindica l'humor i la filosofia com a forma de coneixement". Fernández Gonzalo, professor de Filosofia en la Complutense, ha publicat llibres de poesia i assaig, entre els quals destaca Filosofía zombi (2011, finalista del premi Anagrama d'assaig) i Iconomaquia. Imágenes de guerra (2017, premi Málaga d'assaig).

Pel que fa al premi d'assaig per a joves, l'obra guanyadora és El bosque. Espejo literario del hombre, de Marcos Yáñez Velasco. En ella el jurat ha valorat l'originalitat del tema i la capacitat de l'autor per abordar-ho des d'una perspectiva transversal, que incorpora referents procedents del conservacionisme, la filosofia, el cinema i la literatura. "Mostra el bosc com un espai simbòlic, una construcció cultural des de la qual reflexionar sobre la societat, la política, les subjectivitats i la modernitat". Yáñez Velasco, natural de Segovia, és professor de filosofia, història i teoria de l'art en Barcelona i escriptor i divulgador de continguts culturals audiovisuals.

Amor a la terra i senzillesa

El premi València de poesia en valencià ha estat atorgat a Ramon Guillem Alapont (Catarroja 1959) per l’obra Fugaç. Els quatre membres d’un jurat encapçalat per Jaume Pérez-Montaner, acompanyat per Irene Mira, Antònia Cabanilles i Josep Antoni Fluixà, han destacat “la senzillesa aparent o buscada d’una poesia que es basa en els detalls íntims, quasi intangibles. Ja des dels primers poemes va establint el contingut de tot el llibre, “La lluna minvant”, de John Dos Passos, el “bell instant”, de Valéry. Amb un estil no massa usual en la nostra poesia, l’autor aconsegueix crear petites espurnes d’emoció i interés ben profunds”. L’autor és tècnic de biblioteques i dirigeix la col·lecció de poesia d’edicions Perifèric. Com a escriptor ha conreat tant la narrativa com la poesia, destacant del primer dels dos gèneres La cambra insomne (1992) i Com l’angèlica (2007). Ha obtingut per la seua obra nombrosos guardons com el Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida (A foc lent, 2004). Entre la poesia, cal assenyalar els poemaris D’on gran desig s’engendra (1984), Premi Vila d’Alaquàs i La febre dels dies, Premi Maria Beneyto de l’Ajuntament de València, 2004.

Pel que fa al premi València Nova de poesia en valencià, ha recaigut enguany sobre l’obra El cor heretge, d’Aina Garcia Carbó (Castelló de la Plana 1993) de la qual el mateix jurat ha valorat que “mostra ja des dels primers versos un bon domini del ritme i l’expressió. Combina poemes magnífics i definidors d’una poètica personal. Amor filial i amor al país, a la terra”. Mestra d’Educació Infantil, està especialitzada en literatura infantil i juvenil i llibres. La seua primera publicació és de 2015, el poemari Rere la paraula, al que van seguir altres dins del gènere d’assaig i narrativa, de les que destaquen Nosaltres les fusterianes (2017) i Les detectives i el banquet de carxofa (2018). Les dues obres seran publicades per l’editorial Bromera.

Un volum de contes de gran intensitat narrativa

Com a novetat d'enguany, un recull de relats obra de Jovi Seser titulat Pedres que han de ser remogudes obté el premi de narrativa en valencià. El jurat, integrat per Margarida Castellano, Enric Salom, Lourdes Toledo i Gonçal López-Pampló destaca la "qualitat literària que l'autor ha demostrat en un gènere gens fàcil com és la narrativa breu". Així, "fragmentarietat es converteix en un valor afegit gràcies a la diversitat temàtica i d'estil". De l'obra també han destacat la capacitat de creació d'ambients i atmosferes, així com el ritme i la intensitat narrativa. Seser és periodista, escriptor i comunicador. Debutà amb dos volums de contes Sis contes i una novel·la incerta i Efectes secundaris (2011), i també ha publicat les novel·les Una història de ficció (2014), Últimes existències (2012) i El traductor (2015). A més ha fet incursions com a autor i adaptador en el món del teatre i el cinema.

Respecte al premi de narrativa en valencià per a joves, el jurat, tot i valorar positivament l'existència d'aquesta modalitat per fomentar la creació literària entre els joves, ha considerat que cap de les obres presentades assolia les expectatives pròpies d'aquest premi.

Unanimitat en els dos premis de narrativa en castellà

El premi València de narrativa en castellà se li ha concedit a Emili Bayo Juan (Lleida 1961), que ha participat amb l’obra Lo que deja la vida. D’aquest manuscrit els membres del jurat ­­–Félix Palma, Susana Rodríguez Lezaun, José Luis Vicent i Eva Olaya– han destacat que “és una novel·la que sedueix al lector des de la primera pàgina per la seua força visual i l’originalitat de la trama, la intel·ligència de la seua estructura i, sobretot, per la construcció de tots els seus personatges, especialment, la del seu carismàtic protagonista, que acaba allotjant-se en les nostres vides”. De l’autor han lloat la seua “veu tan personal que, escriga el que escriga, trobarà molts lectors que l’escolten (i lligen)”. Aquest professor de llengua castellana d’un institut d’ensenyament secundari de Lleida té altres novel·les publicades tant en castellà com en català, de les que destaquen Tan tuyo como la muerte (2017) o Més que ràbia (2018).

El mateix jurat ha conclòs que La tortuga que huía del jaguar, de Marta Quintín Maza (Saragossa 1989) mereixia guanyar el premi València Nova de narrativa en castellà, per a menors de 36 anys. Destaquen “la bellesa del seu llenguatge amb ressons evolucionats del realisme màgic, la sàvia combinació de lirisme i acció i perquè, en definitiva, és una gran metàfora de la llibertat en clau de rondalla. I és a més un cant a la natura i una defensa de la seua supervivència”. Les dues novel·les premiades seran publicades per l’editorial Versátil. Marta Quintín té altres dues publicacions: Dime una palabra (2012) i El color de la luz (2018).

De la cultura clàssica grega a Machado

El jurat format per Jenaro Talens, Constantino Molina, Jesús Munárriz i Marta López ha atorgat el premi de poesia en castellà al poemari El jardín roto, del valencià José Ángel García Caballero. Del llibre s'ha valorat "l'encertada mescla de la cultura clàssica grega amb la realitat contemporània, ja siga grega (Seferis) com hispana (Machado), amb un llenguatge extret d'allò quotidià i amb una utilització molt hàbil del vers de la família de l’hendecasíl·lab". Caballero (València, 1977) és professor de secundària i ha publicat els poemaris Llaves olvidadas (2010) i Buhardilla (2014).

A més, Mario Vega Nogal (Oviedo, 1992) s'ha fet amb el guardó de poesia jove en castellà amb l'obra La mala conciencia, un llibre, en paraules del jurat, "madur per a un poeta jove, compromés amb el llenguatge poètic acurat i una sòlida estructura que revela un món real els conflictes que desperten en l'autor una mala consciència a la manera de Gil de Biedma en el seu celebrat llibre Moralidades. Mario Vega combina el seu treball com a editor amb la poesia i ha publicat Al umbral de las horas (2016).