El luxe de comprar-se un pis a València: fins a 7.000 euros el metre quadrat segons el barri on vulgues viure

Els ho contava elperiodic.com: València està de moda. És una ciutat molt atractiva per anar-hi a viure, amb els avantatges de les grans ciutats com Barcelona o Madrid pel que fa a serveis, però sense els preus tan descaradament disparats. És el que reflecteix l'últim informe del mercat immobiliari 2022-23 elaborat per Engel & Völkers que s'ha donat a conèixer avui i que mostra com el 48% de les compravendes i els lloguers són d'estrangers.

Tot i que els preus són inferiors a les principals capitals espanyoles, comprar-se un habitatge a València s'està convertint en un luxe al qual no tothom pot accedir. L'estudi d'Engel & Völkers ha analitzat els 19 districtes de València i mostren com en alguns casos hi ha transaccions que superen els 7.000 euros/m2. Afortunadament no és la tònica habitual, la mitjana és de 2.200 euros, tot i que tot depèn de la zona on un vulga viure, com sempre ha passat.

Els preus mitjans més elevats es continuen concentrant al centre i al nucli històric, on l'oferta d'habitatge és molt menor i se superen amb comoditat els 2.500 euros/m2. El cost mitjà de les operacions gestionades per la immobiliària a l'Eixample amb prou feines ha registrat canvis el 2022 en mantenir-se lleugerament per sobre dels 3.100 euros/m2. Tot i això, ha realitzat en aquest districte transaccions que han superat els 7.000 euros/m2, mentre que a Ciutat Vella, Benimaclet i Extramurs n'ha tancat algunes per sobre dels 5.000 euros/m2.

Així, per ordre de districtes més cars a més barats tenim: Eixample, Ciutat Vella, Campanar, Extramurs, Poblau-vos Marítims i Patraix. A totes aquestes zones el preu mitjà d'habitatge està per sobre dels 2.300 euros/m2. Eixample supera els 3.100 de mitjana i Patraix es queda als 2.300.

El segueixen Camins al Grau, Benimavlet, Poblats del Sud, La Saïdia i L'Olivereta, tots per sobre dels 2.000 euros/m2 de mitjana i ja ens hauríem d'anar a Algirós, Quatre Carreres, Jesús o Poblats de l'Oest per trobar un habitatge per sota dels 2.000 euros/m2. Cal destacar que a Poblats del Sud ha estat el lloc on més barat s'ha venut una casa (690 euros/m2) mentre que a Ciutat Bella, Extramurs, Benimaclet i Eixample alguna venda ha arribat a superar els 5.000 euros/m2.

Demanda internacional

Les operacions realitzades per Engel & Völkers el 2022 amb estrangers s'han equiparat a les signades amb nacionals, fins a assolir el 48% del total des del 35% de l'any passat. Els alemanys (10%) van dominar la presència internacional al mercat immobiliari valencià, juntament amb els francesos (6%) i nord-americans (5,4%).

Els districtes més demandats pel client internacional van ser Ciutat Vella, Extramurs, Eixample, Patraix, Poblats Marítims, Camins al Grau i L’Olivereta. Per contra, a Poblats de l'Oest, Jesús i Algirós, el 100% de les compravendes es va realitzar amb espanyols. Destaquen els experts el cas del Cabanyal, que també s'ha posat de moda.

Lloguers desbocats

La veritat és que la demanda s'ha disparat i no hi ha oferta, cal obra nova: “El lloguer ha pujat un 17% i veiem que hi ha molta demanda i poca oferta. Cada mes ens entren 2.000 clients nous als quals no podem oferir-los una oferta perquè no existeix”, explica Miguel Ángel Cantos, director d'Engel &VölkersValència.

Cosa que afecta també els lloguers: Aquest tensionament ha desbocat el cost dels lloguers a València fins a nivells històrics i on únicament quatre districtes han aconseguit mantenir el seu preu per sota dels 10 euros/m2: Patraix, Rascanya, La Saïdia i L' Olivereta. Per contra, quatre escalen més per sobre dels 15 euros/m2, amb Extramurs, Poblats Marítims, Ciutat Vella i Algirós, al capdavant, seguits molt de prop per Poblats del Sud i Eixample.

Les perspectives són bones

El 2022 va ser un any històric i s'espera que aquest 2023 també ho sigui: “El 2022 vam fer 1.300 operacions a València entre vendes i lloguers i esperem que aquest any sigui també bo. Costa tancar ofertes, això sí, i el lloguer segueix a l'alça sense frens, mentre que en obra nova està tot venut”, reflexiona Miguel Ángel Cantos.