Luis Gordillo desvela les claus de la seua fotografia-pintura al Centre del Carme

El pintor sevillà, Luis Gordillo desvela les claus de la seua fotografia-pintura aquest dijous 18 de juliol al Centre del Carme amb motiu de la presentació del seu llibre ‘Fotoalimentación’.

La publicació, vinculada a la mostra ‘Luis Gordillo. Fotoalimentación’ que acull el centre de cultura contemporània, compta amb textos de Rosa M. Castells, conservadora del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) i cocomissària de l’exposició, i dels experts Enric Mira, Chus Tudelilla i Isabel Tejeda. Els autors formaran en la vesprada del 18 de juliol una taula redona en què estaran acompanyats per l’artista, Luis Gordillo, i pel director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.

La publicació es presenta com una conversació amb l’artista en què anar descobrint una faceta fascinant de Gordillo, entre pop i cinètica, com són les obres de mitjan dels 70 en les quals la fotografia es converteix en un mitjà o excusa per a pintar, fotografiar i tornar a pintar o a fotografiar.

Segons Rosa M. Castells, “els processos fotogràfics emprats per l’artista, tant els analògics dels anys 70 i 80, com els digitals de les últimes dècades, pareixen una manera personalíssima d’entendre el procés creatiu i posen en relleu la coherència del seu treball artístic” i afig que “en les seues obres s’entreveuen algunes de les seues obsessions. Gordillo, en el seu afany col·leccionista, acumula tant objectes banals de la cultura popular com imatges de premsa, amb els quals fa una àmplia radiografia de la realitat. En els 70 utilitza aquests objectes descontextualitzats i carregats de significat plàstic i conforma imatges de caràcter psicodèlic a vegades pròximes al pop, carregades d’un humor maníac, influït per la seua llarga pràctica psicoanalítica”.

En el llibre, Enric Mira situa el treball fotogràfic de Luis Gordillo en el context de la fotografia espanyola dels 70. Chus Tudelilla aprofundeix en la importància dels processos de transformació de la imatge en el desenvolupament creatiu de l’artista. Finalment, Isabel Tejeda transcriu l’entrevista-conversació excepcional que va mantindre amb l’artista al MACA.

Pérez Pont ha assenyalat que “Luis Gordillo és una de les figures més rellevants en l’art espanyol dels últims 50 anys. El públic que ens visite aquest estiu tindrà l’oportunitat d’acostar-se al Gordillo més experimental” i ha destacat l’oportunitat que ens brinda l’artista amb la seua presència amb motiu de l’exposició i de la presentació d’aquesta publicació de conversar amb ell i analitzar junts el seu quefer artístic en relació amb els canvis tecnològics dels anys 70, l’estudi del color i de la seriació”.

Frases de l’artista com “Dues nostàlgies millor que una”, “L’espectador veu en el quadre el que el pintor sap, però l’ànima del quadre és el que el pintor ignora” o “Potser la pintura es puga considerar ja un paradís perdut” s’intercalen en la publicació, ‘versos’ a manera de poemes o pensaments que ajuden a comprendre l’univers artístic de Gordillo.

Exposició

Organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), l’exposició, que podrà veure’s al Centre del Carme fins a l’1 de setembre, aprofundeix en el Gordillo més pròxim a la fotografia a través de 150 peces dels anys 70. Procedents majoritàriament de la col·lecció de l’artista, es tracta d’un conjunt important, ja que són obres de què Gordillo no ha volgut desprendre’s per considerar-les úniques i especials.

L’exposició ‘Fotoalimentación’ mostra dues etapes amb clares diferències: una primera amb el treball fotogràfic dels 70, quasi en la seua totalitat en blanc i negre, i una altra posterior on ja apareix el color i la utilització de la nova tecnologia digital que obri a Gordillo un camp quasi infinit a l’experimentació.

Gordillo: un artista imprescindible

Luis Gordillo naix a Sevilla en 1934. La seua carrera artística va començar a mitjan dels anys cinquanta quan va decidir ser pintor després de llicenciar-se en Dret i haver estudiat música. Va viure a París un clima de llibertat llavors difícil a Espanya i allí va ampliar els seus coneixements sobre l’avantguarda.

La seua obra es conforma en els anys seixanta i inclou tres influències bàsiques: l’informalisme, l’art pop i el geometrisme. Amb aquests elements, alguns contradictoris, configura un estil ja propi, que ha tingut una forta influència sobre artistes de les generacions següents.

A partir dels anys 80 aconsegueix la seua maduresa creativa amb un estil artístic inconfusible que l’ha mantingut allunyat de grups i tendències en una mena d’automarginació. Gordillo és Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1981) i Premi Velázquez a les Arts Plàstiques (2007).