L'orfebreria fallera, el pilar d'una festa Patrimoni de la Humanitat

Quan parlem de Falles, tot valencià sap que són molt més que una festa declarada Patrimoni de la Humanitat. És sentiment, és tradició, és cultura, és art, és bellesa i és feina tot l'any de molts sectors que bolquen el seu saber fer a donar vida cada mes de març a una València 'encesa en flama'.

A elperiodic.com parlem avui de l'orfebreria, un ofici tradicional vinculat a les falles i un autèntic art. Perquè cada orfebre bolca en els seus dissenys artesans una firma molt personal que queda permanent als guarniments, joies, peinetes, collarets, fermalls, arracades i altres complements que llueixen les falleres vestides amb els seus vestits.

Com tots els sectors fallers, l'orfebreria va quedar molt tocada per la crisi del coronavirus i comença ara a veure -després de la xicoteta empenta que van suposar les falles del setembre- la llum al final del túnel. Els orfebres tradicionals reivindiquen la professió “de tota la vida” aquella que es treballa a mà, ara amb alguna ajuda de la tecnologia, però que no produeix còpies en quantitats industrials.

El sector demana que els fallers i tot aquell que vaja a comprar orfebreria es fixe a l'origen de la peça, l'artesà que ho ha treballat i el procés que ha portat per estar segurs que estem davant d'una peça autèntica i no, davant d'una més de les que podríem comprar a qualsevol basar.

Entrevistem Elisa Peris Roca, la tercera generació d'orfebres artesans i la gerent de Peris Roca, dedicada quasi al 100% a la indumentària tradicional valenciana. Qui passeje pel carrer Bolsería es fixarà en un xicotet taller a través de l'aparador del qual es pot veure els artesans treballant. Un espectacle que no passa desapercebut i, de fet, no són pocs els turistes que s'obliguen a parar per no perdre-se l'estampa. Elisa Peris és a més metge pel que li hem preguntat també per l'evolució de la pandèmia en un sector com les falles.

Elisa moltes gràcies per atendre'ns aquests dies de treball i preparatius fallers. Ens agradaria començar parlant de com va començar la família a dedicar-se a aquest sector.

Va ser el meu avi Salvador qui va obrir l'any 18 del segle passat un taller d'orfebreria. Primer va ser al carrer Cuba i després a Sueca. El taller el van seguir el meu oncle i el meu pare i van decidir separar-se a finals dels setanta. Va ser llavors quan el meu pare va obrir al carrer Bolsería i es va orientar a la indumentària tradicional. Ara mateix som tres treballadors, cadascú s'encarrega d'un apartat del taller.

Què és el treball d'un orfebre?

Ha anat evolucionant amb el temps. Abans per fer un forat s'utilitzava una mena de baldufa que anomenàvem ballarina, que pujava i baixa fent de trepant i era manual completament. Ara tens les màquines que perforen i fins i tot forats làser. Encara que això no treu que sempre s'haja de treballar artesanalment. Hi ha molta gent que està venent coses que no saben ni com es fabriquen i es fan cent en una hora per vendre'ls després a preus estratosfèrics.

Com us ajuda la tecnologia en el vostre cas que treballeu artesanalment els productes?

Utilitzem eines connectades a l'electricitat i eines digitals. L'acabat de la peça sempre és fet a mà, personalitzem cada peça i li donem aquesta capa de valor. Cada complement té un detall, no entenem cap altra manera de treballar les peces.

Comentàvem que la feina de l'orfebre ha anat evolucionant amb el pas del temps. Han canviat també les demandes del client?

Per descomptat, això va evolucionant. Al final les falles són una adaptació cultural i no tenen res a veure amb les que van començar a principis del segle XX. Des dels monuments fallers fins a la indumentària passant per decoracions, floristeria… tot evoluciona amb la cultura. Jo veig dues tendències clares: el vessant més tradicional que es dedica a recuperar la fidel tradició i reproduir-la sota els mateixos cànons i després veig una altra tendència que és la que es mou per modes, colors, telers…

Com ha afectat el cóvid ​​el vostre negoci?

Doncs han estat dos anys en què no s'ha mogut pràcticament res i hem sobreviscut amb ajudes, préstecs... La gent comença a connectar-se ara amb la nova normalitat i això ens està ajudant. Al final el faller viu de les emocions en aquestes festes, del que desperten i ho ha d'interioritzar. Si això falta, la seua ment no està en posició de posar-se a gastar a falles. Per això és fonamental que la gent recupere aquesta connexió.

Heu notat al taller que la gent comença a recuperar aquesta connexió?

Sí. Les falles del setembre van ser un encert. Hi va haver moltes queixes per la mascareta però no hi va haver repunt de la incidència i jo em vaig sentir molt orgullosa com a valenciana perquè la gent va saber ser responsable. Van ser unes falles molt sobresies, intimistes, molt democions i això per al faller autèntic és fonamental.

A més d'orfebre, és metge. Té la mateixa opinió com a professional sanitari de l'evolució de la pandèmia?

Jo crec que l'evolució ha estat la que el virus ha marcat, és tan gran la infecciositat del virus que quan l'ona puja ens enganxa a tots d'improvís. Ha depès molt de la responsabilitat personal de cadascú i estic convençuda que continuarà sent així. També hi han ajudat les vacunes. Crec que estem en una situació molt més avantatjosa i que no anirem cap enrere.

Li agradaria llançar un darrer missatge per als fallers que ens estiguen llegint?

Sí, m'agradaria que la gent es poguera interessar pel treball artesanal, per l'origen del producte, com s'ha fet, quin artesà està al darrere i per què està fet així i d'una altra manera. Cal cuidar les tradicions i els oficis artesans per evitar que s'acaben perdent.