L'oci i l'hostaleria presenten grans pèrdues en els últims mesos

Les pimes de l'oci i l'hostaleria de la ciutat de València arriben a agost amb les caixes sense quadrar. Els pubs i discoteques han tancat els mesos de maig, juny i juliol amb una mitjana de pèrdua de facturació del 80.6% respecte al mateix període de 2019, i molts, 3 de cada 4, s'han vist obligats a tornar a tancar les seues portes durant el mes de juliol, i el que portem d'agost, després de l'enduriment de les mesures aprovades en les dues últimes comissions interdepartamentals pel Consell. Així ho reflecteix l'última enquesta realitzada per la Coordinadora dels Barris de València a bars, restaurant, pubs i discoteques de la ciutat per a conèixer la seua actual situació i perspectives de futur.

El baròmetre, que distingeix entre les pimes de tots dos sectors, indica que, a part de la facturació, la capacitat de resistència econòmica és mínima. En el cas, dels pubs i discoteques, el 81,82% de les pimes enquestades asseguren que aquesta se situa entre els 15 dies i dos mesos màxim i un 18,18% assegura que en més de tres mesos. El mateix estudi assenyala que amb les actuals limitacions d'horari, aforaments i prestacions pròpies de l'oci nocturn la pèrdua d'ingressos per cada hora menys d'activitat és d'un 60%, amb caixes per sessió, en alguns casos, que no arriben als 500 euros, havent de cobrir el mateix cost sol de despeses fixes mensuals, que en el cas de les discoteques ascendeixen a una mitjana de 21.250 euros i en el dels pubs de 6.250 euros.

Respecte als locals d'hostaleria, la seua facturació durant els últims tres mesos ha sigut d'un 58,7% respecte a la dels mateixos mesos de maig, juny i juliol de 2019, és a dir, que han registrat una caiguda mitjana del 41,3%, i per cada mitja hora menys d'activitat al dia deixen d'ingressar un 16%, que traduït en números absoluts suposa 125 euros de pèrdues diàries i prop de 4.000 euros al mes. Una baixada que atribueixen a pèrdues d'horari, aforament del 50% en interiors i a una caiguda del tiquet mitjà del client del 28,03%. Sobre la capacitat de resistència econòmica dels bars i restaurants, més de la meitat dels enquestats ( el 52,09%) la situen d'un a tres mesos i el 47,08% en més de tres mesos.

Després de conèixer aquests resultats, la Coordinadora d'Hostaleria dels Barris de València demana al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que no sols faça una lectura mediàtica de les alarmants dades. És més, emplacen al mateix cap del Consell a conèixer de primera mà i sobre paper real les xifres que manegen cadascun dels empresaris, així com la magnitud de drama econòmic i psicològic que viuen abans d'adoptar i anunciar les mesures en la pròxima Comissió Interdepartamental, prèvia al dia 16 d'agost, data que vencen les actuals restriccions.

Fins ara, assenyalen des de la Coordinadora, les pimes del sector s'han sentit abandonades, estigmatitzades i maltractades políticament i econòmicament per l'administració autonòmica, malgrat erigir-se com el Govern de tots i totes les valencianes. Per això, demanen que deixen de referir-se al sector amb “tanta fredor”, apel·lant en les seues compareixences públiques a l'esforç de les empreses del sector, les úniques que continuen tancades o amb restriccions, per a eixir de la crisi sanitària i sense ajudes reals. Quan, precisament, subratllen, aquesta cinquena ona haguera pogut evitar-se per part de l'executiu valencià, ja que, insisteixen, no ha sabut gestionar el caos als carrers després del toc de queda, malgrat els reiterats advertiments del que podia succeir amb els macrobotellones i festes en la via pública, mentre el Consell decidia tornar a tancar l'oci nocturn reglat.

En aquest context, reclamen que posen sobre la taula mesures que desbloquegen, d'una vegada per sempre, una situació insostenible en el temps per a les milers de famílies que viuen de l'oci i de l'hostaleria, perquè no poden, remarquen, “asseure'ns cada 15 dies en el banc dels acusats sense més”.

Mesures resolutives i equilibrades per a aquest sector degut al bon ritme de vacunació

La seua obligació com a gestors públics, recalquen, és deixar d'adoptar mesures curtterministes i començar a prendre, des de ja, decisions equilibrades a la realitat i tenir un pla de reobertura i econòmic sobre la taula, consensuat amb el sector, que permeta que puga pujar-se al carro de la recuperació. Més, quan la vacunació avança a bon ritme entre totes les franges d'edat de la població i quan existeixen eines i sistemes per a crear espais d'oci segur, com en qualsevol altra activitat econòmica o social, enfront dels botellons i festes multitudinàries en cases i xalets privats , que són els principals focus de contagi i que se succeeixen setmana rere setmana.