L’IVAM inverteix més de 800.000 euros en la compra d’obres d’art d’onze artistes
Les 18 noves adquisicions reforcen línies del museu relacionades amb qüestions del gènere, el treball tèxtil o el compromís amb la producció contemporània local
La col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) s’incrementa amb l’adquisició d’un conjunt de 18 obres d’onze artistes, huit dels quals són dones. El valor global de les peces que engrossiran els fons de l’IVAM ascendeix a més de 800.000 euros.
Entre els treballs adquirits s’inclouen tota mena de manifestacions artístiques, des de pintures, fins a escultures, instal·lacions, fotografies o dibuixos. Un conjunt d’obres que en essència ve a enfortir algunes de les principals línies de força de la col·lecció del museu valencià.
El llistat inclou treballs d’Ana Teresa Ortega (Alacant, 1952), Anna Boghiguian (el Caire, 1946), Cecilia Vicuña (Santiago de Xile, 1948), Ceija Stojka (Kraubath, Àustria, 1933 – Viena, 2013), Guillermo Ros (Vinalesa, 1988), Lenore Tawney (Lorain, Ohio 1907 – Nova York, 2007), Lola Lasurt (Barcelona, 1983), Miguel Benlloch (1954, Loja – 2018, Sevilla, Espanya), Oriol Vilanova (Manresa, 1980), Paz Errázuriz (Santiago de Xile, 1944) i Teresa Lanceta (Barcelona, 1951).
“La incorporació d’aquestes obres en la col·lecció reforça els eixos de la investigació que tenen a veure amb el treball de dones artistes de la generació dels seixanta i setanta, i la seua relació amb el cos; l’accent en pràctiques artístiques considerades subalternes, com la producció tèxtil o la desconstrucció de discursos hegemònics, des del vessant popular o els feminismes. Aquestes adquisicions, a més, aposten per donar suport a la creació contemporània, pròxima en el temps i en el context, pròxima en l’àmbit geogràfic, alhora que amplien la col·lecció en una esfera internacional”, ha explicat Nuria Enguita, directora de l’IVAM.
La selecció aprofundeix en la inclusió de huit dones artistes en moments diferents de les seues carreres: des de creadores, el reconeixement de les quals al llarg de la història es pretén reexaminar, així com altres que han sigut reconegudes i s’han fet imprescindibles per a la col·lecció que l’IVAM pretén construir.
L’IVAM aposta per fomentar la producció artística en la comunitat del seu entorn, sumant-hi una instal·lació del valencià Guillermo Ros, que va formar part del projecte específic que va desenvolupar per a la galeria 6. El Museu també adquireix 13 fotografies de Miguel Benlloch, artista d’origen valencià i un dels primers exemples d’art i activisme ‘queer’ a Espanya. De l’alacantina Ana Teresa Ortega, una creadora que va trencar els motles tradicionals del gènere fotogràfic en transformar les seues imatges en objectes escultòrics, es compra l’obra ‘Sense títol’ (1992), de la sèrie ‘Fotoescultures’.
Entre les peces adquirides destaquen les obres que incideixen en un dels eixos del Museu relacionat amb el treball tèxtil com a element constructiu i escultòric. És el cas de Lenore Tawney, una de les artistes més influents del moviment de l’art de la fibra sorgit després de la II Guerra Mundial, quan els artistes tèxtils van advocar per una reinterpretació dels processos manuals derivats de cultures ancestrals i van començar a experimentar amb nous materials i tècniques.
Un altre exemple és la sèrie ‘Handira’ de Teresa Lanceta, pionera de l’art tèxtil a Espanya, que inaugurarà una exposició a l’IVAM el pròxim 6 d’octubre. S’hi suma una obra de Cecilia Vicuña, una de les primeres grans estudioses del quipu, que va incorporar a la seua pràctica artística des dels anys seixanta.
L’IVAM també afig a la seua col·lecció peces que qüestionen els discursos hegemònics, com la instal·lació ‘From the Palace to the Ditch’ (‘Del palau a la rasa’) d’Anna Boghiguian, que s’exhibeix actualment al museu. La instal·lació, composta per 41 dibuixos, aborda la història del canal de Suez, quins van ser els interessos europeus en la seua construcció i quins els protagonistes de la seua explotació posterior. Uns díptics d’Oriol Vilanova, en els quals l’artista fa una relectura sobre l’Exposició Universal de París en 1937, o la denúncia del genocidi de la comunitat romaní a l’Alemanya nazi, de Ceija Stojka, aprofundeixen en aquesta línia de treballs.
Altres peces de dones artistes que se sumen a la col·lecció són una instal·lació de Lola Lasurt i dues fotografies de Paz Errázuriz de la seua sèrie ‘El circ’, sobre persones que funcionen fora dels camins preestablits per la societat.