L’IVAM commemora el centenari de Juana Francés amb una xarrada entorn de la seua exposició

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista alacantina Juana Francés en el centenari del seu naixement amb una mostra antològica que, després del seu pas per l’IVAM Alcoi i el Centre Niemeyer d’Avilés, aprofundix en la seua trajectòria vital i artística i s’amplia amb peces inèdites.

En el marc de la mostra, que es podrà vore fins a març del 2025, este dijous, 28 de novembre, la comissària i conservadora de l’IVAM, M. Jesús Folch juntament amb Mónica Pérez Blanquer, gestora cultural especialitzada en teatre, oferiran la xarrada ‘Ací també habiten déus’.

En esta revelaran les claus d’una mostra que reivindica el paper de l’obra de Juana Francés en la història de l’art espanyol, més enllà de la seua contribució a l’informalisme.

Durant la xarrada dialogaran entorn de l’exposició, que es pot vore en la galeria 4, “una mostra que tracta de donar una visió més intimista de l’art de Juana Francés, analitzant les petjades documentals dibuixades pel seu arxiu personal, descobrint parcel·les inèdites de la seua trajectòria”, ha explicat M. Jesús Folch.

Este projecte estudia la totalitat de la producció de Juana Francés a través de 131 peces de pintura, escultura, gravat i dibuix, procedents, principalment dels quatre museus i centres d’art espanyols que custodien la seua obra: l’IVAM, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i l’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporanis Pablo Serrano.

L’exposició es deté, així mateix, a examinar les seues fonts d’inspiració, com la influència que va tindre sobre la seua obra la Generació del 98, el Teatre de l’Absurd, l’avanç tecnològic i industrial i els viatges interestel·lars.

Folch ha destacat la singularitat de l’exposició a València amb noves aportacions per part d’estos quatre museus que han complementat la mostra amb obra inèdita de Juana Francés.

A estos se sumen noves institucions com l’Institut de Turisme d’Espanya, la Col·lecció de Susana Spadoni o el Museu de Belles Arts de Bilbao que han prestat peces de gran interés històric, en les quals destaca una de les obres estrela de la mostra, Homínids Angèlics (1970) del Museu Belles Arts de Bilbao.

A més, la mostra reunix un important fons documental (120 documents) procedents no solament de l’arxiu personal de Juana Francés, situat en el IAACC Pablo Serrano de Saragossa, sinó també de l’arxiu familiar Fernández del Amo de Madrid, el Centre de Documentació de les Arts Escèniques i de la Música (CDAEM) INAEM – Ministeri de Cultura i Esport, les Biblioteques i Centres de Documentació del MNCARS i de l’IVAM.

L’exposició està dividida en les seues quatre etapes artístiques conegudes que reflectixen la confrontació entre figuració i abstracció, entre crítica sociològica i expressivitat matèrica.

El marc temporal de les biennals hispanoamericanes envolta la primera etapa d’una figuració enigmàtica, de caràcter italianitzant, plena d’una iconografia dominada pel silenci, l’autocensura i la incomunicació (1950-1954). Li seguixen dos seccions dedicades a l’abstracció: la informalista (1956-1963) i la seua relació amb el grup El Paso (1957-1960) i la cosmològica, dedicada a plasmar la seua cosmovisió de l’univers i la naturalesa a través del moviment i el color en la seua sèrie ‘Cometes i Fons submarins’ (1980-1990).

Finalment, la mostra acaba amb la seua sèrie més llarga, de quasi vint anys de duració, i de signe més crític i ideològic a la qual titula ‘L’home i la ciutat’. Segons Folch “este últim bloc arranca amb els seus ‘Paisatges i terres d’Espanya’ (1960-1963), conjunt d’obres encara d’arrel informalista que presenta un fil referencial amb la Generació del 98 i es transforma en la seua sèrie ‘L’home i la ciutat’ (1963-1979), conformada per espectaculars peces de caràcter escenogràfic en les quals denuncia un entorn humà angoixant i aclaparador producte de la creixent industrialització de l’Espanya de finals dels anys seixanta, en el context mundial de la Guerra Freda”.