L’Institut Valencià de Cultura presenta la seua nova producció ‘Perenne’

L’Institut Valencià de Cultura ha presentat la seua nova producció que es podrà veure del 16 de desembre al 3 de gener al Teatre Rialto de la ciutat de València.

‘Perenne’ és la primera producció pública de circ contemporani per a adults de l’IVC, l’estrena estava prevista per al passat 30 d’abril al Rialto però el confinament en va paralitzar els assajos i la possibilitat de l’exhibició que estava prevista. Ara, en un temps més amable, però mantenint tots els protocols de seguretat precisos, ‘Perenne’ finalment es troba amb el públic valencià.

La directora Patricia Pardo ha dit: “ho hem fet a través del ‘clown’, de les acrobàcies terrestres i aèries (trapezi, cércol aeri i corda llisa), dels equilibris (bastons acrobàtics i equilibris acrobàtics), dels malabars (‘hula-hoops’ i antipodisme), de la dansa, d’una bateria ‘rock star’ i de cinc monòlegs quasi romàntics. Catapultades per una música que és MDMA i que obliga al ball, còmplice dels somriures, dels desitjos de grandesa i del coqueteig amb la melancolia que proposem.”

L’ambient musical de ‘Perenne’ és la constatació que el grup Luna y Panorama de los Insectos componen amb deler i amb deler els escoltem, inevitablement.

I tot això de la mà d’artistes de vint, trenta, quaranta, cinquanta i setanta anys. Malgrat aquest ventall d’edats, no sé si seria just dir que en ‘Perenne’ conviuen artistes de diverses generacions, perquè l’edat no és el tret que els defineix. Hem tingut la sort, no sols jo, sinó també Olga Osuna (ajudant de direcció i de dramatúrgia), de treballar amb artistes alegres, constants, pacients, flexibles i humils, i això sí que els defineix a tots: la bondat.

L’espectacle parla de la vellesa de l’horitzó que ens persegueix. Artistes joves barrejats amb altres d’avançada edat construeixen una metàfora que confronta la vellesa amb la sensació perenne d’existència que alberguem.

La dramatúrgia, els textos i la direcció de ‘Perenne’ són de Patricia Pardo i els intèrprets són Maria Josefa Borrego, Raquel Carpio, Carmen Díaz, Miguel Àngel Fernández, Lorena Marciana, Anaïs Más-Masiá, Hèctor Rodríguez i Mónika Vázquez; la música és de Luna y Panorama de los Insectos; l’escenografia de Los Reyes del Mambo, i la il·luminació de Diego Sánchez.