L’Institut Valencià de Cultura presenta el llibre ‘L’òpera oblidada’, d’Ernest Gonzàlez Fabra
‘L’òpera oblidada. Crònica de l’òpera a València en el temps de Ferran VII (1801-1833)’ és un exhaustiu estudi històric de la consolidació del gènere operístic a la ciutat
El llibre es presenta al Teatre Principal de València el dijous 26 de gener (19.00 hores) amb acompanyament musical i presència de l’autor
L’Institut Valencià de Cultura (IVC) presenta el llibre ‘L’òpera oblidada. Crònica de l’òpera a València en el temps de Ferran VII (1801-1833)’, d’Ernest Gonzàlez Fabra, un exhaustiu estudi històric del gènere operístic al llarg de 30 anys, un període que va suposar una evolució i consolidació sorprenents de l’òpera a València.
El llibre es presenta el dijous 26 de gener al Teatre Principal de València (19.00 hores) amb acompanyament musical i presència de l’autor, així com del director general de l’IVC, Abel Guarinos, i de la seua directora adjunta de Música i Cultura Popular, Marga Landete.
A València l’òpera començà el segle XIX, a punt de desaparéixer. En tres dècades, però, va recuperar la puixança de què havia gaudit i acabà formant part del circuit líric europeu. Paradoxalment, una societat endarrerida –però de dinamisme creixent– fou capaç de revifar-ne la representació i inaugurar el teatre d’òpera més important d’Espanya al final del regnat de Ferran VII.
Pel camí, l’art operístic es veié interromput contínuament per les revoltes polítiques, la guerra, les epidèmies, les aturades pel calendari litúrgic i el dol per la mort de membres de la reialesa. A més, l’òpera havia de sobreviure a la censura, les càrregues fiscals, la Inquisició i la imposició legal del castellà com a llengua escènica, que condicionaren la forma i l’extensió del gènere.
A través del llibre, l’espectador assistirà a les quatre-centes representacions documentades entre 1801 i 1833, descrites en el seu context històric. S’hi analitza l’arribada de l’opereta francesa abans de la invasió napoleònica, la fi de les obres classicistes i l’esclat del rossinisme. En el moment de la mort del rei es narrarà el trànsit de l’òpera des de la vella Botiga de la Balda al Teatre Principal. Aquest trànsit coincidí amb l’eclosió de l’òpera belcantista en la llengua original i el retorn a València d’artistes italians de primeríssim cartell, que consolidaren l’art líric com un fenomen molt rellevant en la vida social i cultural valenciana.
Ernest Gonzàlez Fabra (València, 1961) és llicenciat en Dret per la Universitat de València i funcionari de la Generalitat Valenciana, i presta els seus serveis professionals en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És autor del llibre ‘Crònica de l’òpera representada a València (1936-1959). La Guerra Civil i la Postguerra’ (Alfons el Magnànim, 2017) i d’altres estudis d’història de la música, com ara ‘Viñas i Llorente’ (Portal Teodor Llorente, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2013) o ‘Introducció a l’edició de llibrets d’òpera de València’ (Biblioteca Valenciana Digital, 2014). Ha publicat també diversos treballs en publicacions de temàtica jurídica, especialment en la revista ‘Llengua i dret’.
El llibre ‘L’òpera oblidada. Crònica de l’òpera a València en el temps de Ferran VII (1801-1833)’, d’Ernest Gonzàlez Fabra, editat per l’Institut Valencià de Cultura, pot trobar-se en la llibreria LLIG.