L’Institut Cavanilles impulsa la conservació en aiguamolls valencians de l’escrivà palustre iberoriental, una au en perill d’extinció

La gran família d’escrivans palustres compta amb un total de 20 subespècies descrites. En la Península Ibèrica hi ha tres: iberoriental (E. s. witherbyi), del nord (E. s. schoeniclus) i iberoccidental (E. s. lusitanica). De les tres subespècies, la iberoriental té el pic més gran i fort en comparació amb les altres de la seua família, el que li permet trencar el canyís i alimentar-se dels insectes que s’amaguen en el seu interior.

El seu peculiar nom es deu a la decoració mimètica de la superfície dels seus ous, els quals simulen les línies del manuscrit d’un escriba, i a l’hàbitat on descansa, s’alimenta i cria (zones palustres de la Península Ibèrica). Aiguamolls com els Parcs Naturals (PN) de la Marjal de Pego-Oliva, el Prat de Cabanes, l’Albufera de València i El Fondo, així com les marjals d’Almenara, dels Moros i Xeresa-Xeraco eren els hàbitats que ocupava anys arrere en la Comunitat Valenciana. Els canvis en l’agricultura en les últimes dècades per la intensificació agrària i la degradació de les seues àrees de cria han provocat una disminució de les poblacions de parelles d’entre el 43 i el 56% respecte a 2005 en la Península Ibèrica i les Illes Balears.

“Els canvis en la tendència poblacional de les espècies que estan catalogades són un molt bon indicador de la salut dels aiguamolls que habiten, la majoria dels quals estan integrats en la xarxa Natura 2000. Per tant, recuperar les poblacions de l’escrivà palustre iberoriental, desaparegudes per problemes derivats de la gestió dels aiguamolls, serà un indicatiu que estem millorant ixa gestió i portant-la a un punt adequat”, ha declarat Juan S. Monrós, professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i responsable del projecte.

L’objectiu final del projecte és crear un programa de conservació “ex situ” de l’escrivà palustre iberoriental a partir d’individus silvestres amb la finalitat d’obtindre individus nascuts en captivitat amb els quals realitzar el reforçament poblacional i la reintroducció en diferents aiguamolls de la Xarxa Natura 2000 en la Comunitat. Les accions concretes que es desenvoluparan seran la cria en captivitat i la reintroducció de parelles, el marcatge i el radioseguiment dels individus introduïts, així com la millora de la vegetació i els usos hídrics dels aiguamolls, i el seguiment de l’ocupació de l’hàbitat i de les poblacions. Són accions complementàries a la conservació in situ, que s’utilitzen quan aquesta última ja és difícil o de baixa efectivitat. Les accions ex situ reforcen a la conservació in situ i s’apliquen a les espècies incloses en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

Aquest projecte, denominat “Projecte PILOT de conservació “ex situ” de l’escrivà palustre iberoriental: cria en captivitat i reintroducció en aiguamolls de la Xarxa Natura 2000”, es desenvoluparà durant 2021 i 2022 en aiguamolls de la Comunitat Valenciana que pertanyen a la Xarxa Natura 2000, com el PN Marjal de Pego-Oliva, la Marjal dels Moros i la Marjal de Xeresa. El projecte està cofinançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la qual finança amb 60.328,47 € el 36% del total del projecte, aproximadament. A més, les diferents línies d’acció són desenvolupades en coordinació amb la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, que han facilitat els primers avanços en el projecte mitjançant la concessió de permisos i el suport logístic en les accions.

L’equip investigador està format per set científics i gestors especialistes en la conservació d’aquesta espècie, en la cria en captivitat o en la comunicació a la ciutadania de la informació del projecte. Tres pertanyen a l’ICBiBE de la Universitat de València i un a la Universitat Politècnica de València, i tots destaquen en la conservació d’espècies i hàbitats. Juan S. Monrós, investigador principal del projecte, treballa des de 2006 en la conservació de l’escrivà palustre iberoriental. Altres dos són gestors de fauna, especialitzats en la cria en captivitat d’espècies d’ocells silvestres i María Antón és gestora de xarxes socials d’aquest projecte i tècnica de comunicació audiovisual i divulgació.