L'IATA acull el EBTon CSIC València 2024 que concedeix quatre ajudes per a la creació d'empreses de base tecnològica

L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), centre d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va acollir ahir dijous la Pitch Competition, la fase final de l'EBTon CSIC València (Hackathon), una iniciativa que busca impulsar l'esperit emprenedor i fomentar la transferència del coneixement mitjançant la creació d'Empreses de Base Tecnològica (EBT). A aquest procés es van presentar un total de 21 equips amb personal investigador del CSIC de totes les àrees de coneixement i de tot el país, nou d'aquestes propostes van arribar a la final que es va celebrar ahir. I quatre han sigut els projectes guanyadors d'aquesta edició: Neurodiscovery (Institut de Química Mèdica), 4D-Farms (Institut d'Agricultura Sostenible), QS4Dx (Institut Química Avançada de Catalunya) i Tarmemet (Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa).

La iniciativa s'emmarca dins de Converge, el hub d'innovació oberta que CSIC va crear l'any passat com a un espai de trobada entre personal investigador, empreses i agents socials. En aquest context, el Programa CSIC-EBTon es va posar en marxa amb el propòsit d'identificar i donar suport a solucions tecnològiques basades en resultats d'investigació, i facilitar així la creació de spin-offs del CSIC. Els quatre projectes guanyadors rebran 20.000 euros cadascun, així com l'acompanyament i ajuda necessària per a posar en marxa i desenvolupar la seua idea de negoci.

Segons explica Ana Castro, vicepresidenta adjunta de Transferència de Coneixement del CSIC, “l'organisme està donant un important impuls a tot el relacionat amb la transferència del coneixement i la innovació, i prova d'això és l'organització d'aquest hackathon, que s'engloba en Converge, el hub d'innovació del CSIC. Es tracta d'una iniciativa tremendament estimulant per al personal científic perquè el que cerca és despertar el seu interés al voltant de les seues pròpies línies d'investigació i fer-li veure el potencial d'eixes idees com a possibles projectes empresarials. Intenta dinamitzar l'ecosistema del CSIC i persegueix posar en valor la ciència i la innovació que es fa dins del CSIC”.

Projectes guanyadors

El projecte Neurodiscovery: for frontotemporal dementia va ser presentat per Rafael León, científic de l'Institut de Química Mèdica (IQM-CSIC). Es tracta d'un fàrmac ja patentat, xicotet i innovador amb potencial per a tractar la demència frontotemporal i altres malalties neurodegeneratives, per a les quals actualment no existeixen tractaments curatius. Segons explica l'investigador, “hem identificat la molècula ND523 com un potencial medicament per al tractament de la demència frontotemporal (FTD) i altres taupaties relacionades. El seu mecanisme d'acció es basa en la inducció del factor de transcripció NRF2 (erythroid 2-related factor 2), la qual cosa desencadena l'activació d'una àmplia gamma de gens citoprotectors, antioxidants i antiinflamatoris”.

El projecte 4D-Farms: nous sensors i algorismes per a millorar la productivitat dels cultius de llenyosos va ser presentat per José Antonio Jiménez Berni, investigador de l'Institut d'Agricultura Sostenible (IAS-CSIC). Consisteix en un sistema de mapatge de cultius d'alta precisió, que gràcies a una sèrie de sensors permet augmentar la productivitat dels cultius. “Hem desenvolupat una sèrie d'instruments i metodologies basades en sensors LiDAR (els que s'usen en els vehicles autònoms) que podrien suposar una revolució en l'agricultura, ja que el seu cost i operativitat millora els resultats d'altres tecnologies com els drons o satèl·lits. El seu ús permet optimitzar el consum d'aigua de reg, incrementat la productivitat fins a un 20%”, exposa l'investigador.

La iniciativa QS4Dx: Kit de diagnòstic d'infeccions causades per Pseudomonas aeruginosa va ser presentada per Carla Ferrero, investigadora de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC). El projecte és un prototip que possibilita detectar en 10 minuts infeccions bacterianes i, d'aquesta manera, obtindre un diagnòstic del pacient més ràpid i precís. Segons el parer de la científica, “la implantació generalitzada d'aquest sistema resoldria els dèficits de diagnòstic quant a temps de resposta i prescripció d'antibiòtics, a vegades innecessària. I redundaria en una millora de la qualitat de vida del pacient i una reducció del cost sanitari”.

L'estratègia terapèutica contra el càncer d'ovari Tarmemet que va presentar Manuel López Cabrera, investigador del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBM – CSIC), està basada en un conjugat anticòs-fàrmac (ADC) que ataca específicament les cèl·lules del microambient tumoral que alimenta el tumor. “El nostre equip ofereix una estratègia terapèutica única i nova, amb aplicació en el sector de l'oncologia de precisió, en atacar les cèl·lules del nínxol tumoral, que són les que promouen el creixement del tumor secundari durant la metàstasi en pacients amb càncer d'ovari”, remarca el científic del CBM-CSIC.

El jurat estava compost per Ana Carrau, CEO de The Impact Project i membre de WA4STEAM; Daniel Ramón, distiguished Research Fellowship Microbiome ADM; Jaime Esteban, Venture Capital Manager de Redit Ventures; Reyes San Segundo, gestora de l'Àrea de Programes Europeus i Transferència Tecnològica a Madrid+d, i Werner Zippold, partner de Stratfields.