L'exportació, clau en la recuperació econòmica generada pel coronavirus

El sector econòmic exportador jugarà un paper clau en la recuperació de l'actual crisi econòmica derivada del coronavirus. Així ho ha afirmat este matí Vicente Pallardó, analista de conjuntura econòmica de l'Institut d'Economia Internacional (IEI) durant la presentació de l'Informe trimestral gener-març de 2020 de Entorn Econòmic Global que elabora per a la Fundació Valenciaport i per a l'Autoritat Portuària de València (APV). Durant l'acte, que ha comptat amb la presència d'Aurelio Martínez, president de l’APV i de la Fundació Valenciaport, i d'Antonio Torregrosa, director general de la Fundació Valenciaport, Pallardó ha aprofundit en la situació econòmica actual ocasionada per la pandèmia del COVID-19 i les perspectives de futur.

En concret, Pallardó ha explicat que “estem abocats a la major recessió des de la Segona Guerra Mundial. Es preveu que el PIB global retrocedisca entre el 3 i el 5% mentre que per a Espanya, la meua estimació és que el PIB caurà un 10%. Assistirem a una caiguda apreciable en el primer trimestre, seguida d'un enfonsament en el segon trimestre, un tercer trimestre amb tot just recuperació que millorarà ja en el quart trimestre de l'any. Els nivells de finals de 2019 o principis de 2020 els recuperarem a la fi de 2021 o principis de 2022”. Així mateix, l'informe també prediu un augment del 15% del dèficit públic, un 20% de taxa mitjana de desocupació (el que implica mesos amb taxes superiors pròximes al 25%), una inflació pròxima al 0 i un augment del superàvit per compte corrent tant en 2020 com en 2021.

Davant este panorama, Pallardó ha reivindicat la importància del sector exportador espanyol. “Cal tindre en compte que la crisi és mundial però la recuperació serà relativament asimètrica. 2021 serà un any de fort creixement econòmic i, per això, és fonamental sostindre a l'aparell exportador que ja ens va ajudar a eixir de l'anterior crisi. Des de llavors hem incrementat el nombre d'empreses exportadores que treballen no sols amb Europa sinó a tot el món i hem millorat notablement la nostra cadena logística. La clau està ací perquè la recuperació no està a anys vista. No podem permetre'ns que una empresa exportadora perda un client per no poder finançar una venda internacional. Tampoc que una empresa viable tancament per falta de liquiditat. Sobre la situació valenciana”, ha dit, coincidint amb el seu contertulià de pantalla de Webinar, Aurelio Martínez; president de l’APV i Catedràtic d'Economia Aplicada.

Pel que fa a les previsions de futur per a la Comunitat Valenciana, Pallardó ha explicat que és complicat realitzar una estimació perquè dependrà de si finalment es produeix una obertura asimètrica però ha recalcat que, a nivell exportador, la Comunitat està més ben posicionada que la mitjana espanyola perquè el teixit empresarial exportador arrossegue a l'economia.

Amb esta conjuntura, Pallardó i Aurelio Martínez han coincidit a defensar la importància de les inversions públiques i privades, com el cas de la nova terminal de l'ampliació nord del port de València. “Necessitem de manera imperiosa -ha recalcat Pallardó- no deixar arrere els projectes. Em preocuparia enormement la idea de centrar-nos únicament en el curt termini i cancel·lar tots els projectes d'inversió perquè llavors tardarem el doble a eixir de la crisi. Hem de mantindre la inversió pública i el partnetariat públic-privat”. En este mateix sentit s'ha pronunciat el president de l’APV que ha recordat que “és necessari tindre perspectiva a llarg termini. Tots els indicadors -fins i tot els més pessimistes- diuen que els nivells del PIB es recuperaran a la fi de 2021 o principis de 2022. Per això, és vital que el sector públic accelere els tràmits per a traure immediatament tots els projectes d'inversió importants perquè tindrien un efecte d'arrossegament sobre l'economia molt beneficiós i evitaria un major impacte en l'ocupació. Tots sabem que després d'una crisi ve una recuperació i una expansió; per tant, acceptant que els tràfics es recuperaran i que la nova terminal estarà operativa dins de 7 o 8 anys, no podem quedar-nos de braços plegats. Hem d'actuar per a estar en condicions d'aprofitar el cicle quan arribe la recuperació. En cas contrari perdrem una oportunitat històrica. Però hi ha més – ha insistit Aurelio Martínez- perquè si hi ha un inversor privat que invertirà 1.000 milions d'euros és perquè haurà fet també els seus càlculs. Pel que cal actuar ja, perquè per a eixir de la crisi hem de sumar l'esforç de totes les administracions públiques i del sector privat; llançar els plans d'inversió durant el segon semestre d'enguany i donar així un gran impuls a l'activitat econòmica i a la creació d'ocupació”

Pallardó també ha abundat en els canvis estructurals que originarà l'actual crisi generada pel COVID-19. En concret, ha explicat que és altament probable que les empreses internacionalitzades repensen l'estructura de les seues cadenes globals de valor per a evitar la dependència d'una única localització fabril. Referent a això, ha indicat que “No és el mateix relocalitzar que tornar a l'origen. Una cosa és situar-se en altres països i una altra cosa és que tot el que es produeix a la Xina torne a Occident. Això es produirà en àmbits molt estratègics com el sanitari però no serà generalitzat. La seguretat del subministrament serà important però el factor cost es continuarà mantenint”. En paral·lel, és probable que les empreses accepten la generació d'estocs i es revise el “Just in time”, la producció sota demanda prèvia que comporta una reducció al mínim dels estocs.

Sobre els programes de resposta que haurien d'adoptar-se per a fer front a la situació econòmica, Pallardó no s'ha mostrat favorable als eurobons en estes circumstàncies. “Els eurobons són un element de resposta estructural en els quals està el futur d'Europa. Es necessita tot un programa de passos per a posar-lo en marxa que porten mesos i no disposem d’eixe temps per a poder gastar els diners. Els eurobons són un programa estructural que han de permetre el nou creixement d'Europa. Ha sigut més eficient alliberar 500.000 milions d'euros; i si fan falta més, alliberar altres 500.000. També ha de considerar-se la possibilitat de l'emissió de deute perpetu; diners que demanarien els estats membres de la UE per a no retornar-ho mai, i invertir-ho – sota estricta vigilància- en projectes i accions per a eixir de la crisi en el menor temps possible”.

Pallardó tampoc s'ha mostrat partidari que els bancs centrals dels països europeus compren accions d'empreses davant el perill de les inversions sobiranes xineses o d'altres països. “Està l'opció de les accions d'or o la de la prohibició que este tipus de fons entren en empreses estratègiques”, ha dit.

Informe d'entorn econòmic

L'informe d'entorn econòmic es va posar en marxa a la fi de 2019 per a completar l'índex Valencia Container Freight Index (VCFI) que es publica mensualment amb l'evolució del preu dels nolis d'exportació des del port de València. Este informe té per objectiu ajudar a comprendre el context en el qual es desenvolupa l'activitat comercial marítima a nivell global.

L'informe es troba dividit en tres seccions: la primera d'elles, Clima Econòmic i Tendències en el qual s'analitza de forma sintetitzada els principals elements que determinen l'entorn econòmic global; la segona, Decàleg de situació, en la qual es desenvolupen les dades i decisions més importants esdevinguts en els mesos previs a la realització de l'informe i que expliquen l'evolució econòmica global; i finalment, la secció Al Microscopi, que ofereix un coneixement en major detall d'alguns dels esdeveniments i processos que incideixen en la situació econòmica internacional.