L’ETNO presenta el llibre ‘Vides minades, 25 anys’ del fotògraf Gervasio Sánchez
En la publicació, de l'editorial BLUME, l'autor torna a visitar a les víctimes de les mines de diferents conflictes que va fotografiar fa més de 25 anys
L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, ha presentat el llibre ‘Vides minades, 25 anys’, de Gervasio Sánchez, amb fotografies que simbolitzen la tragèdia que afecta centenars de milers de víctimes d'explosions de mines antipersones a tot el món.
La publicació, que és el catàleg d'una exposició que el museu de la Diputació de València exhibirà en 2024, va ser presentada pel director de L’ETNO, Joan Seguí, i el fotògraf Gervasio Sánchez.
Gervasio Sánchez, fotògraf i periodista cordovés establit a Saragossa, ha exercit com a periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats, i porta treballant des de 1995 amb víctimes de mines antipersones. En 1997 va començar el projecte ‘Vidas Minadas’, i durant estos anys ha mantingut un contacte molt estret amb les víctimes, i ha pogut conéixer i fotografiar la història vital d'unes persones a les quals una mina de manera aleatòria els va truncar la vida per sempre.
Les víctimes d'este projecte van ser triades a l'atzar en països africans com Angola i Moçambic, asiàtics com Cambodja, l'Afganistan i l'Iraq, llatinoamericans com El Salvador, Nicaragua i Colòmbia o europeus com Bòsnia i Hercegovina. Són imatges de persones en hospitals a les quals se'ls va amputar un membre a causa d'una mina; fotografies de centres ortopèdics on les víctimes intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic, i fundacions o famílies que sobrevivien amb moltes dificultats. A més, el llibre mostra fotografies que mostren l'evolució que estes persones han viscut al llarg d'aquestes dos dècades, com han canviat les seues vides i la de les seues famílies durant este període, un temps en el qual han hagut de conviure amb la petjada d'una tragèdia patida fa un quart de segle.
En 1995 Gervasio Sánchez portava més d'una dècada fotografiant la violència més descarnada en diferents continents. Sabia el que era una mina perquè les havia evitades a El Salvador o Nicaragua mentre es desplaçava amb els combatents durant els enfrontaments, o en els conflictes balcànics quan revisava qualsevol edifici destruït abans d'entrar en ell per por de trobar una mina parany.
El que el fotògraf desconeixia és que les mines causen major dolor quan el conflicte ha finalitzat i els refugiats tornen als seus domicilis després d'anys d'absència. Els exèrcits governamentals o els grups irregulars com a guerrilles, paramilitars o mercenaris quasi sempre s'obliden de desactivar les mines que han sembrat en els mateixos camps que els llauradors han d'utilitzar per a collir. No queda un altre remei que assumir el risc: plantar per a menjar o morir de fam. Les mines sempre estan esperant a la seua següent víctima. Durant anys i dècades són mortíferament fèrtils.
Les víctimes protagonistes d'este projecte documental simbolitzen la tragèdia que afecta centenars de milers de víctimes d'explosions de mines antipersones a tot el món, totes amb una història que contar de lluita per la supervivència i la dignitat.
‘Vides minades, 25 anys’ és un crit contra una terrible injustícia i un drama diari. Mostra com afecten els protagonistes les ferides físiques que es mantenen en els cossos talats per sempre; també reflectix les ocasions que cal canviar de pròtesis, el cost de les múltiples operacions, els efectes psicològics que destruïxen tant o més que les mutilacions, el dolor per les dificultats existents per a millorar, i la felicitat pels xicotets reptes aconseguits.
Gervasio Sánchez (Còrdova 1959), és periodista llicenciat en la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat com a periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats. Des de 1984 fins a 1992 va cobrir la major part dels conflictes armats de Llatinoamèrica. Ha treballat com enviat especial del periòdic Herald d'Aragó, mitjà amb el qual manté estreta relació des de 1987, tant en la guerra del Golf de 1991 com en els diferents conflictes armats en l'antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica. També col·labora amb la Cadena Ser des d'agost de 1994.