L’entrenament esportiu ajuda a disminuir pèrdues cerebrals relacionades amb l’edat

En l'article, codirigit per Coral Sanfeliu, investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques en l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), l'equip científic ha avaluat si l'entrenament esportiu a llarg termini pot retardar l'inici de la pèrdua fisiològica de memòria i promoure el seu manteniment a mesura que es produeix l'envelliment. En la investigació han col·laborat esportistes dels clubs de veterans XV Matusalem Rugbi Sant Cugat i King's Pebrots, i també del Club de Rugbi Barcelona.

Mª Carmen Gómez Cabrera, catedràtica del Departament de Fisiologia de la Universitat de València i investigadora d'INCLIVA, explica que per a l'estudi "es van reclutar un total de vuitanta-sis homes sans d'edats compreses entre els 17 i els 68 anys. Entre ells incloem un grup de mitjana edat de jugadors de rugbi amb una mitjana de 15 i 35 anys de pràctica esportiva".

En el treball s'han analitzat biomarcadors. Segons conclou la investigació, l'entrenament físic permet modular diversos factors participants en la comunicació molecular, a través de factors alliberats en la sang, entre el múscul esquelètic i el cervell. Aquests factors, tals com l'enzim catepsina B (CTSB) i el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), estan relacionats amb la supervivència neuronal.

Les proves de memòria en els jugadors veterans de rugbi i en els subjectes control de la mateixa edat van ser dirigides per David Bartrés Faz, neuropsicòleg investigador de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Coral Sanfeliu, del CSIC, IDIBAPS i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa, Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), incideix en la importància d'aquest enfocament: "els estudis en esportistes veterans que han practicat exercici durant la major part de les seues vides proporcionen una nova perspectiva per a comprendre l'impacte de l'entrenament a llarg termini en aspectes com la neuroprotecció". La investigadora afig que, de fet, en els jugadors de rugbi han trobat millores significatives en les proves de record selectiu lliure i facilitat quan es van comparar amb subjectes de la mateixa edat, però sedentaris. Aquestes proves, conegudes com FCSRT per les seues sigles en anglès, serveixen per a mesurar l'aprenentatge verbal i la memòria.

Aquests resultats es van acompanyar de canvis significatius en els nivells perifèrics de les molècules BDNF i CTSB en el grup entrenat, tant en edats mitjanes com joves. Gómez Cabrera confirma l'efecte de la constància en l'esport, ja que els nivells de BDNF i CTSB es van correlacionar inversament amb les hores setmanals d'exercici. També es va detectar una disminució significativa en el malondialdehid en plasma, un índex de mal oxidatiu, en subjectes entrenats de mitjana edat i joves.

Impacte positiu de l'exercici a llarg termini

Aquests resultats avalen l'impacte positiu de l'entrenament amb exercicis a llarg termini per a retardar l'inici de la pèrdua fisiològica de la memòria i la modulació perifèrica neurotròfica i redox associada, que ajuda a mantindre la memòria amb l'envelliment. A més, suggereixen l'efectivitat de l'exercici com a estratègia preventiva contra la pèrdua de la memòria relacionada amb l'edat i la neurodegeneració, especialment en patologies en les quals aquesta pèrdua és un distintiu com és el cas de la malaltia d'Alzheimer.

La disminució de la capacitat d'aprenentatge o de la memòria i la neurogènesi de l'hipocamp són algunes de les conseqüències normals de l'envelliment cerebral. La prevenció és un element clau per a contrarestar els seus efectes. Per això, un dels reptes és trobar i promocionar estratègies preventives que puguen implementar-se de manera precoç. Aquestes són fonamentals contra l'epidèmia de la deterioració cognitiva i la demència, que s'han convertit en un greu problema a nivell social, econòmic i humà.

"Els clubs esportius de veterans com els d'aquest estudi, XV Matusalem Sant Cugat i King's Pebrots, fan una gran labor de promoció de la salut en mantindre l'activitat esportiva més enllà del període habitual de la joventut", destaquen els investigadors.

Els equips participants en el treball són José Viña, Mª Carmen Gómez Cabrera i Adrián de la Rosa (Departament de Fisiologia de la Universitat de València, INCLIVA i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES)); Coral Sanfeliu i Rubén Corpas (CSIC, IDIBAPS i CIBERESP); Mercé Pallás (Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia i Cienciès de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona) i Elisabeth Solana i David Bartres-Faz (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i IDIBAPS).

Aquest estudi ha pogut desenvolupar-se gràcies a una ajuda d'investigació concedida el 2014 per la Fundació Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, dins del programa "Ajudes Mario Sàlvia i Ferret per a Incentivar la Investigació en Biomedicina i Estils de Vida".