L’Aula de Cinema de la Universitat presenta un documental sobre les dones de la Generació del 27, al Rector Peset

L’Aula de Cinema de la Universitat de València presentarà dimarts que ve, dia 25 de juny, a les 19 hores, al Col·legi Major Rector Peset, l’estrena del documental Las simsombrero II. Ocultas y impecables, sobre les dones de la Generació del 27 que no es van exiliar. L’acte comptarà amb Tània Balló i Manuel Jiménez Núñez, que han dirigit el documental i que estaran acompanyats de Cristina García, directora de l’Aula de Literatura de la Universitat de València.

Ocultas y impecables és segona part de Las Sinsombrero. Els directors del documental, Tània Balló, Serrana Torres i Manuel Jiménez Núñez, tornen a posar el focus en les artistes i intel·lectuals de la Generació del 27, però a les que la història ha oblidat.

El 1939, amb el triomf del feixisme i la instauració de la dictadura franquista, molts dels que van lluitar per la llibertat van emprendre el camí de l’exili. Molts d’altres, però, van decidir quedar-se. Tània Balló comenta que «en aquest cas abordem “las sinsombrero” que no van poder o no van voler exiliar-se i el que va suposar la llosa del franquisme sobre una autoria que s’havia construït sota el somni de llibertat».

Elena Fortún, Delhy Tejero, Ángeles Santos, Lucía Sánchez Saornil, Margarita Manso, Carmen Conde i Consuelo Berges són les protagonistes d’aquesta segona part de Las Sinsombrero.

Les artistes que es van quedar a Espanya, protagonistes també del boom creatiu i llibertari que van representar els anys republicans, van haver de sacrificar el seu esperit transgressor per adaptar-se al nou rol femení, submís i devot, que van imposar els vencedors.

Una regressió que la majoria d’elles va combatre des d’un esquinçador exili interior, però que no els va impedir continuar creant i evolucionant com a autores. Els seus noms, igual que els de les seues companyes que van partir a l’exili, no van ser integrats en el nou relat memorístic, una memòria incompleta.

Las Sinsombrero pretén, i ho està aconseguint, recuperar a través d’un projecte multidisciplinari la memòria de les dones de la Generació del 27. Injustament oblidades en el relat historicocultural d’un país que mai, fins ara, no les havia reivindicat a nivell popular.

Amb el terme Generació del 27 es coneix el que segurament és el grup de literats i artistes més influents i coneguts de la cultura espanyola. El seu llegat és àmpliament conegut, sempre que parlem d’ells... però, què passa amb elles? És que no hi havia dones artistes? Res més lluny de la realitat. Dins del Grup del 27 hi va haver, es va crear i va triomfar una generació de dones: pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores i pensadores, cineastes i compositores, d’immens talent, que no solament van gaudir en el seu temps d’èxit nacional i internacional, sinó que a través del seu art i activisme van desafiar i van canviar les normes socials i culturals de l’Espanya de les dècada de 1920 i 1930. Les seues carreres artístiques i literàries no es van interrompre malgrat els avatars sociopolítics a què la seua generació va haver d’enfrontar-se.

Ja fora des de l’exili o des de la seua voluntat de supervivència a l’Espanya franquista, no van deixar de produir. La seua obra, en qualsevol de les etapes, és fonamental per entendre l’esdevenir de la història del segle XX espanyol.