L’àrea de coneixement agreuja la desigualtat salarial de la dona en la seua carrera científica

En l’estudi quantitatiu realitzat per Teresa Samper i Marcela Jabbaz (UV), i Sergio Tomás i Andrea Ferrer (Universitat Complutense de Madrid) es van analitzar dades de les nòmines de 2015 de la Universitat. S’ha comprovat que el principal impediment de la carrera científica no resideix en la maternitat, sinó en la maternitat entesa com una qüestió femenina no assumida per l’organització social ni científica.

“En l’article destaquem que les organitzacions, i la universitat no és aliena a això, produeixen discriminacions indirectes i invisibles. D’una banda, naturalitzen el fenomen de la maternitat, com si fora un fet biològic del qual són responsables les dones, premien la paternitat i, per un altre, invisibilitzen els factors vinculats a les aliances de poder basades en valors androcèntrics”, explica Marcela Jabbaz.

A més, “també existeixen biaixos de gènere i clivells en el sistema normatiu que torcen la valoració de mèrits, la distribució d’oportunitats i d’altres béns, en les universitats. Tot això, després, es tradueix en discriminació salarial o bretxes salarials de gènere”, explica la professora de la UV.

La bretxa salarial de gènere varia segons l’àrea de coneixement en la qual es desenvolupa la carrera científica. En l’àrea d’Humanitats i Biomedicina existeix major diferència, sent la presència femenina prou equilibrada. En canvi, en Ciències i Enginyeries la diferència salarial és menor i és baixa la taxa de feminització. Quan s’aplique el model d’avaluació de l’activitat investigadora de les Ciències i Enginyeries a les Ciències Socials i Humanitats, l’escenari futur d’aquestes s’assemblarà a l’actual escenari d’aquelles, és a dir, es reduirà la proporció de dones i la diferència salarial.

Es demostra que són els criteris quantitatius d’avaluació els que expulsen les dones de la carrera investigadora i no necessàriament la maternitat. Així, l’anàlisi es va centrar en la penalització de maternitat, el plus de paternitat i la bretxa salarial de família del professorat titular universitari, en relació amb el complement salarial variable dels sexennis. Es va observar que el principal problema de les acadèmiques eren la reducció en les seues publicacions i en la participació en projectes d’investigació, la qual cosa es va poder veure agreujat per la pandèmia.

Quant a l’estudi de la penalització per maternitat (dones amb filles i fills guanyen menys respecte de les dones sense filles i fills) i el plus de paternitat (homes amb filles i fills guanyen més que els homes sense filles i fills), s’ha demostrat que en els homes tindre descendents és símbol d’estatus i creixement professional i representa l’ideal de treballador home heterosexual i pare. En canvi, en el mateix marc, les dones són vistes com poc productives i per això disminueixen les seues oportunitats.

A més, l’article explica que el confinament provocat per la COVID-19 va provocar que les llars foren l’espai en el qual es desenvolupara el dia a dia laboral, individual i relacional i amb ell es va agreujar la situació prèvia de desigualtat en superposar en les coordenades espaitemps les tasques domèstiques i de cura. La diferenciació per sexe en la productivitat de dones i homes d’àmbit acadèmic va ser mesurada per la quantitat d’articles científics enviats durant la pandèmia a revistes especialitzades (Frederickson, 2020; Andersen et al., 2020; Vincent-Lamarre et al., 2020).