L'Ajuntament de València protegirà les plaques de noms de carrer amb valor patrimonial
S'ha elaborat un catàleg amb els més de 300 rètols que han de ser conservats pel seu valor patrimonial i etnològic
En total s'han inventariat 304 plaques en este catàleg que té com a finalitat preservar totes aquelles que tinguen un especial valor patrimonial i etnològic. Les més antigues que es conserven van ser instal·lades en l'últim terç del segle XVIII. La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha remés a tots els servicis municipals implicats esta documentació perquè tinguen coneixement de la necessitat d'evitar el seu deteriorament.
Bona part d'estes plaques són Béns de Rellevància Local perquè es tracta de plaques de ceràmica anteriors als anys 40 i que hauran de ser conservades al carrer on van ser instal·lades i si això no fora possible, en els magatzems de patrimoni històric. El catàleg ha documentat 304 plaques que estan clasificades en nou tipologies diferents, segons la data d'instal·lació, taller on van ser realitzades i característiques materials.
Les plaques més antigues conservades van ser instal·lades en l'últim terç del segle XVIII, de les quals només es conserven dos als carrers de la ciutat. Estan situades en la plaça de la Mare de Déu i carrer del Salvador. Es van elaborar en una fàbrica de ceràmica del carrer Mossén Femades i estan escrites amb lletres majúscules i minúscules de color blau sobre fons blanc.
Del mateix taller ceramista es conserven una trentena de plaques del segon terç del segle XIX distribuïdes per Ciutat Vella. El rètol apareix en lletres negres sobre placa amb vernís blanc. Exemple d'esta mena de plaques són les que apareixen amb els rètols de Governador Vell, Comte del Real, Trinitaris, Trinquet de Cavallers o Zurradores entre altres.
Un altre grup destacat de plaques correspon a l'últim terç del segle XIX. Es conserven unes cinquanta distribuïdes bàsicament per Ciutat Vella encara que també hi ha algun exemple dispers en Botànic, la Roqueta i Benimaclet. Estes plaques es van elaborar a la fàbrica de Sant Carles, en lletres negres sobre vernís blanc. Com a nota característica presenten un punt final redó o quadrat. Exemples d'este tipus es troben als carrers Baró de Petrés, plaça de Benimaclet, carrer Cadirers, Benificència o Pes de la Farina entre altres.
En el centre històric de Benimàmet hi ha 4 plaques del segle XIX, úniques que es conserven d'esta tipologia caracteritzada per la seua cal·ligrafia amb lletra capital blava sobre fons blanc i punt final. Es poden observar als carrers Rafael Tenes Escrich, Garzando i Bétera.
Del primer terç del segle XX es conserva un altre grup de 50 plaques distribuïdes per Ciutat Vella, Extramurs, Eixample i les zones més antigues de Patraix, Creu Coberta i Poblats Marítims. La seua característica distintiva principal és que els rètols apareixen en lletres blanques sobre fons blau ja que en les bases del concurs que es va fer en 1902 per a l'adquisició d'estes plaques, un dels requisits era que es millorara la visibilitat i facilitat de lectura. Pertanyen a esta tipologia les plaques dels carrers Proveïments, Amadeu de Savoia, carrer de les Dames, de la Farina, Félix Pizcueta, Llimera o Micalet entre altres.
Un altre grup significatiu de plaques que van proliferar des de principis del segle XX està compost per una trentena de taulells artístics sense uniformitat realitzats amb materials diversos i més llaurades a fi de donar rellevància al personatge al qual fan referència. D'este tipus són les que poden contemplar-se per exemple als carrers Almela i Vives, Botànic Cavanilles, Cervantes, doctor Landete o Guillem de Castro.
També són plaques més elaborades les que es van instal·lar en 1937 provinents de la secció de belles arts del Sindicat Únic de Professions Liberals de la CNT. Es van instal·lar 19 de les quals només es conserven 5 en l'actualitat als carrers Borriana, Císcar, Joaquín Costa, Jordi Joan i Roger de Lloria.
En la dècada de 1940, l'escola d'Arts i Oficis va elaborar 183 plaques artístiques per als carrers i personatges més destacades. Un terç d'estes plaques encara es conserven. Presenten en el seu remat l'escut franquista o l'escut de la ciutat. Finalment, les plaques més esteses són les que es van col·locar entre 1940 i 1970 per tota la ciutat en ceràmica amb lletres blanques sobre fons blau.