L'Ajuntament intervendrà, definitivament, al barri del Carme com a una zona acústicament saturada

El barri del Carme de València ha sigut declarat Zona Acústicament Saturada, allò que s'anomena ZAS. El Ple ho ha acordat hui amb el suport de tota la corporació, i l'abstenció de Maria Jiménez, des de hui regidora no adscrita a cap grup. Amb esta decisió l'Ajuntament consolida les mesures cautelars que, des de 2010, s'apliquen per protegir la ciutadania de la contaminació acústica incrementada, segons els registres dels sonòmetres instal·lats, pel soroll de les terrases dels locals d'oci.

El document elaborat pel Govern de la Nau, «amb el vistiplau del veïnat d'este barri», preveu, per exemple, que l'horari general d'apertura de les terrasses serà, amb excepcions, des de les 9.00 fins a les 0.30 hores. La regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, ha afegit hui una esmena per allargar mitja hora més l'horari de les botigues de venda d'aliments i ultramarins. Una mesura que s'ha aprovat amb l'abstenció del Partit Popular i de l'edil Maria Jiménez, i el vot en contra de Ciutadans.

La regidora Pilar Soriano, ha explicat que estes i altres mesures s'aplicaran al barri del Carme i adjacents, que inclou també carrers del Pilar, el Mercat, la Seu i la Xerea. En la seua intervenció ha destacat «que totes elles són fruit del diàleg amb els veïns i veïnes del barri, i amb la resta d'agents implicats».

Els representants veïnals han fet ús del seu dret de paraula per manifestar el seu agraïment a l'Ajuntament. El portaveu d'Amics del Carme, Lluís Mira, ha recordat «el valor patrimonial del barri, que cal protegir i justifica la seua declaració com a ZAS». A més, ha explicat «que el fenomen de les terrasses és nociu com ho és el creiximent dels apartaments turístics o la reducció i perdua dels comerços tradicionals». «Amb la declaració del Carme com a Zona Acústicament Saturada volem recuperar el barri com un espai viu i habitable», ha afegit.

En nom de la Federació d'associacions veïnals de València, Antoni Casola, «les mesures municipals són justes i han sigut amplament debatudes». «Abans altres barris s'han vist amb el mateix problema i sempre han sigut els jutges els qui han hagut de regular perquè la saturació de locals d'oci és incompatible amb una bona qualitat de vida del veïnat que, inclós patix malalties a conseqüència del soroll». «Els qui demanem el dret al descans no estén en contra dels bars, volem recuperar els carrers i les places per fer ciutat», ha explicat abans d'instar «el vot positiu del dictamen proposat per l'equip de Govern».

En el transcurs del debat plenari també s'ha parlat d'algunes de les al·legacions presentades a la proposta defendida per l'executiu. Concretament, en representació dels hostalers ha intervingut el gerent de la Federació Empresarial d'Hostaleria de València, David Izquierdo, qui ha rebutjat «la reducció dels horaris d'apertura de les terrasses dels locals que en el seu dia ajudaren a canviar la fisonomia del barri que estava degradat». «Necessitem noves fórmules més innovadores com la figura de l'alcalde de nit perquè l'oci convida amb el descans del veïnat», ha explicat en lamentar «el fet que l'Ajuntament protegisca l'horari de les tendes que són un foc de botellot».

En nom de l'associació d'Empresaris de Ciutat Vella i del barri del Carmen «Albarca», Gema Piqué també ha argumentat «que la hostaleria ha contribuït en la revitalització del barri que ha passat a ser una referència turística». «Hem demanat l'aplicació d'altres mesures com per exemple l'increment de policia al carrer i el foment de polítiques educatives per conscienciar la joventut i no un càstig com el que suposa la reducció de mitja hora de l'activitat a les terrasses que generarà l'eliminació de 150 llocs de treball».

En la mateixa línia s'ha manifestat l'associació de veïns de Ciutat Vella, Rafael Mampel, qui ha agraït «la tasca desenvolupada al llarg dels anys pels restauradors del Carme, un dels barris amb més projecció».

En el debat dels grups polítics, el regidor Jose María Bravo, de Ciutadans, ha assegurat «que existixen carències tècniques importants que aportarien major informació a l'hora de prendre mesures, ja que estes afecten el conjunt patrimonial més important de la ciutat». Per això, ha presentat una esmena (posteriorment rebutjada) per ajornar la decisió fins que es coneguen més dades «i mentrestant –ha proposat- que s'apliquen mesures com, per exemple, la introducció de la figura del mediador nocturn que podria col·laborar amb la policia local i recordar la ciutadania que hi ha una ordenança que no permet elevar el to de veu».

L'edil popular Lourdes Bernal ha assegurat que en el mandat anterior «es feren moltes accions per millorar la convivència en Rusafa, Juan Llorens, Cedro i Carmen»; i ha destacat «el complex que resulta conciliar intereses contraposats». Amb tot, ha proposat, «caldria intentar impulsar noves mesures aplicades als nous problemes com els apartaments turístics, i per descomptat aplicar les cautelars que els tècnics han reconegut com a eficients».

La regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, ha explicat «que Govern de la Nau ha afrontat els problemes pendents de solucionar durant molts anys amb diàleg i voluntat de consens fins a arribar a este acord històric per al barri que posarà fi a la contaminació acústica que han patit els residents d'esta zona de València durant molts anys».

El document, que ja ha superat tots els tràmits previs necessaris per a la seua aprovació definitiva, «recull peticions veïnals que venia fent-se des de fa molts anys a l'Ajuntament. No hi haurà noves zones de taules i cadires que ocupen espais de vianants i voreres, ja que s'estima que el nivell actual és ja el màxim que pot absorbir el barri, s'impulsa un cens d'habitatges turístics per actuar contra els qui no complisquen la normativa i no s'autoritzaran les xarangues. «En definitiva -ha conclós- hem treballat per assegurar mitja hora més de descans per la ciutadania que viu a esta part de la ciutat»

PLA EDIFICANT, OBRES EN DOTZE CENTRES ESCOLARS

D'altra banda, el Ple ha acordat sol·licitar a la Generalitat la delegació de competències relacionades amb la nova construcció del Col·legi d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Malilla. Esta actuació s'emmarcarà en el Pla Edificant impulsat pel Consell per a la construcció, reforma i millora dels centres educatius de la Comunitat i s'ha debatut conjuntament amb la proposta d'acceptació de la resolució de la delegació de competències de les fases 2 i 3 de l'esmentat pla, que –en paraules del regidor de Govern Interior, Sergi Campillo- «permetrà les obres de reparació en centres repartits per la geografia de la ciutat».

El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha lamentat «que de totes les obres anunciades porten un retrás considerable», i ha aprofitat per qüestionar «l'aposta per l'escola pública que ha defés el Govern de la Nau que només s'ha encarregat d'adoctrinar l'alumnat». «En matèria educativa falta gestió i sobra ideologia», ha afirmat.

Per la seua banda, el regidor del PP Cristóbal Grau ha manifestat que els tribunals han paralitzat quasi totes les seues mesures impulsades pel Govern de la Nau per canviar el sistema educatiu. «A més -ha afegit- estem en 2018 i la Generalitat no ha invertit cap partida en esta ciutat perquè si compten 1,2 milions d'euros per a dotze centres estem parlant d'obres menors». «En lloc de tanta conversa hauríem de tancar un pla d'inversions», ha conclós.

El regidor de Govern Interior, Sergi Campillo, ha explicat que l'esmentada segona fase se centra en obres de reparació en centres d'onze districtes diferents de València. Amb este acord, es podran agilitzar els tràmits i l'Ajuntament s'encarregarà de dur endavant obres als CEIP Ausiàs March (dels Poblats Marítims), Ciutat Artista Faller (de Benicalap), Miquel Adlert i Noguerol (de Camins del Grau), Pare Català (de Benimaclet), Bartolomé Cossio (de Rascanya), Luis Santàngel (dels Pobles del Sud, El Saler), El Grau (de Camins al Grau), Vicente Gaos (d'Algirós), Eliseo Vidal (de Patraix), Cervantes (d'Extramurs), Castellar-Oliveral (de Poblats del Sud) i Rodríguez Fornos (de Patraix).

«Les obres de reparació són diverses i consistiran en reparacions variades en fusteria, banys, cornises d'edificis, instal·lacions de les pistes esportives, instal·lacions elèctriques, murs i reparació de goteres, sense oblidar les obres de millora en accessibilitat», ha aclarit.

Pel que fa a les al·lusions dels regidors de l'oposició ha aclarit: «El cas és que hem de fer i refer tot allò que l'anterior equip de govern deixà de fer. I en este marc hem eliminat barracons, i hem pal·liat el maltractament que ha patit l'escola pública on hem impulsat un pla de plurilingüisme i de suport a la diversitat.»

D'altra banda, el Ple ha acordat, amb la unanimitat de tots els grups polítics, la delegació de competències per a incoar, instruir i resoldre els procediments sancionadors per infraccions tipificades com a greus i molt greus en la Llei de la Generalitat d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics. El regidor responsable de Procediment Sancionador, Carlos Galiana, ha celebrat este acord que és exemple de bona gestió i coordinació entre administracions. «Ens permetrà premiar el bon empresari i castigar la competència deslleial per incompliment de les lleis», ha explicat el regidor en agrair la col·laboració de tots els servicis i administracions implicades.