Juan Broseta publica 'L'enfonsament de el Banc de València' amb la història del seu fallida

Per què es va enfonsar el Banc de València? Qui va estar darrere de la seua fallida? Algú el va veure venir? Joan Broseta, l'enginyer que va fundar l'Associació de Petits Accionistes de Banc de València, acaba de publicar un llibre en què dóna resposta a aquestes i moltes altres preguntes.

Broseta va fundar aquesta associació per defensar els interessos dels que es van veure arrossegats a la caiguda del banc de València i narra, des de dins, com es va forjar la tragèdia, com ho va denunciar i va advertir. El llibre, titulat 'L'enfonsament del Banc de València' i editat per Samaruc, va ser presentat aquest dimecres a l'FNAC València.

"Vaig aparèixer a les juntes generals de el Banc de València en 2008, com a professor d'economia tenia curiositat i em vaig adonar que els resultats que donaven no eren reals". Va ser en aquest moment en què va començar a estudiar el seguiment i a denunciar les corrupteles però s'havia d'enfrontar a "un grup molt protegit".

"El major desastre que li va poder ocórrer a Banc de València va ser l'arribada a la presidència de José Luis Olivas, el dia que va arribar a la banca, va entrar el corc que va acabar amb l'entitat", va explicar Broseta, a qui el propi Olivas va intentar convèncer que els comptes estaven bé i que no tenia per què rendir-li comptes a petits accionistes com ells.

Broseta va crear una associació i va demandar als consellers. El banc va anar caient mentre els seus "saquejadors" el van espoliar i va haver de ser intervingut pel Banc d'Espanya i, finalment, venut a CaixaBank per un euro.

Broseta va tractar fins i tot de traçar un pla per salvar el banc abans de la intervenció de FROB, però assegura que "ningú, en cap dels dos grans partits em va voler fer cas, em van negar la documentació, estava decidit que es venia per 1 euro" .

Negocis i amistats es van barrejar per igual en el banc incloent comptes compartides en paradisos fiscals, viatges de plaer pel Carib pagats per empresaris als quals el banc afavoria i una infinitat de prebendes que hui estan en els tribunals, i el judici s'espera es produeixi en les pròximes dates a l'Audiència Nacional.

Pals de cec però una reflexió final: "Una correcció de rigor en la legislació seria una cosa bona". Broseta proposa que els bancs siguen només bancs i no empreses, com es va obligar els bancs nord-americans després de la crisi del 29. Perquè el que succeïa en el Banc de València és que se succeïen les operacions "ruïnoses" en què el banc va concedir crèdits "milionaris, sense cap aval i que mai es van tornar, especialment per suposades inversions immobiliàries".

El llibre, per cert, es publica poc abans que arranque el judici oral als presumptes causants de la fallida. Broseta diu haver trobat a faltar una reacció empresarial i diu que no té "por" a les represàlies, a canvi, serien l'oportunitat per demostrar que totes les seves denúncies eren certes: "Tot el que poso ho he pogut comprovar i provar".

A la FNAC València va fer la presentació el conegut comunicador valencià Ximo Rovira, que va destacar el perfil humà i professional de Joan Broseta. Al costat d'ells va estar l'editor de Samaruc, Adrián Ibáñez.