Josep Ballester i Noelia Ibarra actualitzen el terme ‘cultura satèl·lit’ de Fuster

Una investigació realitzada a la Universitat de València ha definit la situació de la literatura contemporània en català i les seues possibilitats de futur amb l'objectiu de visibilitzar-la més enllà del territori on es parla. En un article publicat a la revista Estudis Romànics, el catedràtic de la Facultat de Magisteri Josep Ballester i la professora titular del mateix centre Noelia Ibarra analitzen la producció literària, a partir de conceptes, documents i informes que s'han realitzat entre els escriptors.

L'article «Fronteres, invisibilitats i innovació en la literatura catalana contemporània. Un balanç provisional» posa de manifest el terme cultura satèl·lit, introduït per Joan Fuster el 1956, i que fa referència a una cultura escrita en la llengua pròpia, però que depèn d'una altra més gran i de major difusió. És a dir, que es desenvolupa al marge d'una altra imposada o permesa. Aquest concepte, als anys 80, el professor Lluís Vicent Aracil el va aplicar a la sociolingüística i va donar lloc a "la interposició (lingüística)".

Josep Ballester, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura en la Universitat de València, destaca que la introducció dels conceptes anteriors permetia descriure alguns trets de la literatura catalana. A més, "ens condueix al plantejament d'interrogants sobre el seu futur: quina possibilitat té una literatura en llengua minoritzada de connectar i mostrar-se a les altres sense ser un reflex retardat d'una altra literatura amb més pes?", assenyala l'especialista.

La publicació en Estudis Romànics també destaca la problemàtica que viu la literatura catalana quant a l'escassa política cultural de governs i institucions, ja que la seua funció i el seu suport són essencials per millorar la seua situació. Ballester ho explica així: "en molts aspectes l'edifici necessita més d'una reforma d'estructura, no sols una passada de pintura".

Segons Josep Ballester i Noelia Ibarra, també director i secretària del grup d'investigació d'Educació Lectora, Literària, Lingüística, Cultura i Societat de la Universitat de València, la investigació té com a objectiu mostrar la crítica realitat de la literatura catalana i crear consciència sobre la necessitat urgent d'abandonar la seua situació d'invisibilitat. Per això, remarquen: "cal treballar molt a nivells institucionals i des dels governs, per tal que aquests faciliten la seua expansió tant a l'Estat espanyol com a la resta de països".