Investiguen els recursos científics utilitzats el 1932 per aclarir una intoxicació de vi amb arsènic

"Les discussions científiques i les regulacions de diferents productes no són alienes al context social, les pressions comercials, les reivindicacions patriòtiques i les negociacions polítiques, com tampoc als interessos particulars dels experts. L'anàlisi de controvèrsies com la de la intoxicació de 1932 ens permeten observar amb claredat com es conjuguen tots aquests elements i les limitacions de l'assessorament expert", ha destacat Ximo Guillem-Llobat, també professor del Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València.

El vi era un producte clau per a les exportacions locals i per als impostos duaners del país i aquesta contaminació va despertar gran atenció de la premsa, les autoritats i els científics valencians del moment, ja que els vinicultors francesos van intentar amplificar el cas per desprestigiar els vins espanyols i augmentar les vendes pròpies.

En concret, els químics del laboratori de la duana del grau de València i els enginyers agrònoms de la regió i uns altres enòlegs i experts valencians hi van tindre un paper fonamental i no es limitaren a preparar informes tècnics i anàlisis químiques, sinó que es van esforçar a defensar públicament el seu treball en la premsa diària i en altres publicacions.

L'article, «Poisoned Wine: Regulation, Chemical Analyses, and Spanish-French Trade in the 1930s», també remarca el paper de les noves regulacions i estàndards del vi a escala internacional que s'estaven negociant, amb l'objectiu d'uniformitzar els mètodes d'anàlisi d'aquest producte i facilitar-ne les transaccions internacionals.

El treball de Guillem i Suay ha estudiat la participació dels experts locals en aquestes negociacions internacionals, en les quals es barrejaven les discussions sobre qüestions químiques i límits analítics amb assumptes econòmics i comercials i es negociaven unes normatives tan convenients com fóra possible per als interessos vinícoles de cada territori. Uns fets que en la dècada del 1930 donaren lloc a regulacions que exclogueren dels controls aplicats sobre vins, l'anàlisi de tòxics com ara l'arsènic, malgrat l'existència de nombrosos focus potencials d'aquest tòxic en la preparació del vi.

L'article analitza, entre d'altres, la participació en la controvèrsia de jutges d'instrucció i metges de l'hospital de Le Havre, enginyers agrícoles, químics duaners, enòlegs i estudiants de medicina valencians, així com periodistes de diferents països. Igualment, la investigació també remarca el protagonisme que va adquirir la química com a eina per al control de mercaderies. Un protagonisme que es va consolidar, amb els seus beneficis i inconvenients, amb l'obertura de laboratoris de duanes durant la dècada del 1920. En aquests laboratoris s'analitzaven els productes de comerç internacional, especialment teles, sucre, alcohol o vi. N'hi havia a ciutats portuàries com Barcelona, València, Màlaga, Portbou, Irun, Sevilla i Bilbao, i el control dels vins hi era molt rellevant, ja que en el període entre el 1925 i el 1930 es tractava de la segona exportació espanyola més important, només superada per les taronges.

La intoxicació de vi amb arsènic

The New York Times, al començament de l'abril del 1932, va ser el primer diari a denunciar el cas de contaminació amb arsènic, un assumpte en què es veren afectats 300 mariners i oficials francesos que havien consumit vi comprat a Espanya, segons el diari. Posteriorment, altres diaris, tant francesos com espanyols (com L'Express du Midi, el Nouvelliste Valaisan, La correspondencia de Valencia o El Luchador), publicaren el cas. El debat es va centrar a esbrinar com l'arsènic s'havia barrejat amb el vi, si aquest fet s'havia produït a València o si, per contra, s'havia donat sota la responsabilitat de la companyia francesa propietària de l'enviament. A més, en el debat intervingueren els governs, les associacions de productors de vi dels dos països i nombrosos experts.

Documentació

Per a la preparació de l'article, Ximo Guillem-Llobat i Ignacio Suay-Matallana han consultat nombrosos documents d'arxiu espanyols i francesos, així com monografies històriques i premsa diària de l'època publicada a diversos països. També ha resultat fonamental la discussió d'aquesta recerca en congressos internacionals com el Third International Conference on Food History and Cultures (Tours, juny 2017) o en la sessió "Wine Quality in the 19th and 20th Centuries", organitzada pels autors en el congrés Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History (Lisboa, gener 2016).

Aquesta investigació i l'article generat han estat possibles pels projectes de recerca públics Polítiques de Salut a l'Europa del segle XX [HAR2014-51859-C2-1-P] i Viure en un món tòxic: experts, regulacions i controvèrsies públiques a l'Espanya del segle XX [HAR2015-66364-C2-2-P], així com per l'obtenció per part d'Ignacio Suay-Matallana del New Scholars Award de la Society for the History of Alchemy and Chemistry.

Trajectòria

Ignacio Suay-Matallana és professor ajudant doctor d'Història de la Ciència a la Universitat Miguel Hernández i també secretari de l'EuCheMS Working Party on History of Chemistry. Els seus interessos de recerca principals estan relacionats amb història contemporània de la ciència i la química, principalment els espais de la ciència, la cultura material, els llibres de text, l'estudi dels experts i la regulació.

Ximo Guillem-Llobat és professor titular d'Història de la Ciència a la Universitat de València, director del màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica a la UVEG i investigador a l'Institut Interuniversitari López Piñero. Els seus interessos de recerca inclouen diferents aproximacions a la història de sistemes alimentaris i concretament al control de la seguretat alimentària als segles XIX i XX. Actualment està treballant en el control de tòxics ambientals (fums, plaguicides, etc.).