Investigadors valencians desenrotllen un diagnòstic ràpid de l'hiperactivitat infantil
La prova resulta molt senzilla d'implementar en els centres escolars o sanitaris i de respondre per part dels xiquets
Un equip científic multidisciplinari, format per especialistes de tres universitats en Física, Matemàtica i Psicologia i del qual forma part Esperanza Navarro, investigadora de la Universitat de València, ha desenvolupat una nova metodologia per al prediagnòstic ràpid d’una de les patologies més freqüents en xiquetes i xiquets d’edat escolar, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
Amb el treball s’ha elaborat una metodologia simple, ràpida i automatitzada que es pot aplicar a menors amb trastorns cognitius i d’atenció en general. Per això l’equip investigador s’ha basat en dades de prevalença mundials i en les evidències de correlació oposades entre el temps de resposta a estímuls visuals en tasques informatitzades i els trastorns cognitius en general, i amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) en particular.
L’equip de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) també remarca que el diagnòstic final ha de ser realitzat per especialistes en psicologia clínica o psiquiatria, i la selecció proporcionada per aquesta metodologia permetrà avaluar un nombre menor de xiquetes i xiquets, la qual cosa ajudaria a estalviar temps i altres recursos. Aquesta investigació s’ha publicat en la revista Mathematics.
L’Associació Americana de Psiquiatria estableix que entre 5 i 7 de cada 100 menors en edat escolar poden rebre un diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), per la qual cosa és una de les patologies amb més prevalença en la infància a nivell mundial. El diagnòstic d’aquesta mena de trastorn cognitiu sol ser un procés dificultós i habitualment es fan entrevistes al menor i la seua família, i a persones de l’entorn escolar. El TDAH guarda relació amb problemes de conducta, d’aprofitament acadèmic, d’adaptació escolar o falta d’habilitats socials; fet pel qual, comptar amb un diagnòstic ràpid és un element molt valuós.
Amb aquest objectiu, l’estudi es dirigeix a proporcionar una metodologia per a una determinació ràpida de les persones reacció de les quals en el temps difereix de la mitjana i, per tant, són candidates potencials per a ser diagnosticades amb TDAH.
Els autors d’aquest estudi van analitzar la resposta a estímuls de presentació breu, a través de les funcions de distribució de probabilitat dels temps de resposta recollits durant els experiments. Un element essencial va ser l’ajust de les funcions de probabilitat experimentals a corbes exGaussianes.
La nova metodologia es basa en procediments que no són estàndard dins de Psicologia, derivats d’una constant inspiració en conceptes de la Física i la Matemàtica. Per exemple, a l’hora de seleccionar els candidats més allunyats del comportament normatiu dels xiquets i les xiquetes, els autors han tingut en compte les asimetries de les distribucions de probabilitat dels paràmetres de les exGaussianes.
“El prediagnòstic ràpid consisteix, en definitiva, en el processament, de manera automàtica i instantània, dels temps de resposta d’un xiquet o una xiqueta quan realitza un experiment desenvolupat amb estímuls visuals en un ordinador”, assenyalen els especialistes.
La prova resulta molt senzilla d’implementar en els centres escolars o sanitaris i de respondre. Sobre aquesta base, la persona experta (en psicologia o psiquiatria) pot tindre una idea precisa de les possibles persones candidates a rebre un diagnòstic amb TDAH dins d’una població en edat escolar. “Només hem d’imaginar el que costaria, pel que fa a recursos humans, realitzar una avaluació massiva per a detectar TDAH”, es conclou en l’article.
Aquestes investigacions formen part de la tesi doctoral que Moisés Hernaiz està desenvolupant en la Universitat Politècnica de València. L’equip investigador està liderat per Esperanza Navarro, professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació; José María Isidro i Pedro Fernández de Córdoba (UPV); i Juan Carlos Castro (de la UPM, encara que actualment vinculat a la UPV).