Els ídols oculats prehistòrics es van expandir per la península des de la conca del riu Serpis, segons un estudi amb IA
Un estudi pioner d’Arqueologia Digital ha posat de manifest que els ídols oculats de la península Ibèrica, unes figures prehistòriques tallades en ossos llargs que representen motius en forma d’ull, van tindre el focus original al sud de l’actual província de València i el nord de la d’Alacant, en concret la conca del riu Serpis, i es van expandir cap a les dels rius Tajo-Xúquer, i també cap a la del Segura-Guadiana. L’estudi de cent d’aquestes peces i la seua caracterització s’han publicat en la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
L’autor del treball, Joaquín Jiménez-Puerto, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, destaca que amb les tècniques arqueològiques convencionals no s’han pogut desxifrar les narratives dels ídols, tot i ser unes peces que des de fa dècades han despertat una gran fascinació i misteri en la investigació arqueològica. Aquestes peces, molt freqüents a la meitat sud de la península Ibèrica, han estat trobades en coves i contextos funeraris megalítics de fa uns 5.000 anys, en el període de l’edat del coure.
Els ídols oculats estan tallats principalment en os i pedra, i mostren les creences religioses i les pràctiques socials dels seus creadors, a més d’explicar les interaccions culturals i l’expansió de grups humans a la península Ibèrica. Específicament, l’anàlisi d’aquests artefactes suggereix una connexió cultural significativa entre la regió del riu Serpis; la cultura d’Almeria, situada més al sud, i la vall del Tajo, al nord.
“Aquesta vinculació destaca una possible ruta d’intercanvi i difusió d’idees i tècniques entre àrees geogràfiques que, encara que separades per centenars de quilòmetres, compartien trets simbòlics comuns a les seues expressions artístiques”, destaca Joaquín Jiménez-Puerto, investigador del programa Prometeu per a grups d’excel·lència de la Generalitat Valenciana.
L’eina basada en algoritmes de visió per ordinador que ha utilitzat aquest investigador conclou que des del jaciment de la Pastora d’Alcoi aquest art es va expandir cap a l’oest i el nord, de manera que l’eix dels rius Xúquer i Tajo va ser el límit més septentrional, i l’eix del Segura i el Guadiana la frontera sud i oest, en una datació posterior. Així, són nombroses les peces arqueològiques de l’eix del Guadiana o l’actual zona propera a Madrid, datades posteriorment a les dels jaciments valencians.
“L’anàlisi de patrons visuals en objectes de cultura material ha estat una part central de la pràctica arqueològica, però ha depés típicament de mètodes qualitatius. Amb l’arqueologia digital, hi ha hagut un interès creixent a desenvolupar tècniques més objectives i quantitatives per comparar i classificar objectes basats en atributs visuals”, explica Jiménez-Puerto.
En l’article es presenta una metodologia que, a partir de 100 imatges, empra algorismes de visió per ordinador i aprenentatge automàtic per extreure descriptors visuals robusts dels patrons decoratius de les imatges i les agrupa de manera no supervisada.