VALENCIA | CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Identifiquen les cèl·lules que promouen la formació de vasos sanguinis i la neurogènesi al cervell humà prenatal

ELPERIODIC.COM - 04/10/2022

Un equip internacional d’investigació ha caracteritzat, al cervell de fetus, les poblacions de cèl·lules responsables de la formació dels vasos sanguinis al cervell humà prenatal

Se sap que les interaccions entre la neurogènesi i l’angiogènesi –procés de formació de nous vasos sanguinis– regulen el desenvolupament cerebral embrionari. No obstant això, hi ha dubtes sobre els processos de creixement i les etapes de maduració de les cèl·lules vasculars, especialment al cervell humà prenatal.

L’equip internacional de recerca en què participa la Universitat de València acaba d’aportar noves dades a l’estudi d’aquesta maduració vascular desconeguda, en identificar les cèl·lules que promouen l’angiogènesi i que, per tant, tindrien un paper important en la generació de neurones i en el desenvolupament del cervell humà.

Segons descriu l’article publicat en la revista Cell (IF 66,850), entre els conjunts de cèl·lules endotelials –que recobreixen l’interior dels vasos sanguinis– i murals –que envolten les endotelials–, predominen les anomenades ‘cèl·lules rastrejadores’, un subtipus de cèl·lules endotelials que, per la seua quantitat i ubicació en plena zona de neurogènesi activa –la zona ventricular–, podrien ser responsables de coordinar la funció de les cèl·lules mare neuronals, cosa que ajuda a la neurogènesi. Aquestes cèl·lules rastrejadores van ser caracteritzades morfològicament pel catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València i coautor del treball José Manuel García-Verdugo, mitjançant tècniques de microscòpia electrònica.

L’estudi analitza el desenvolupament vascular en etapes fetals, a nivells espacial i temporal, comparant una zona altament neurogènica –l’Eminència Ganglionar Medial– amb l’escorça cerebral, de menor proliferació neuronal. “Els vasos a l’Eminència formen una extensa xarxa a manera de mosaic, amb una taxa proliferativa alta, que coincideix amb la zona responsable de la neurogènesi en aquesta regió. Per contra, els vasos de l’escorça es distribueixen radialment i presenten menys proliferació”, comenta Susana González, investigadora del CIBERNED i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València i una de les signants de l’article.

L’estudi també suggereix que és al final del segon trimestre de gestació quan comença l’ompliment sanguini dels vasos en aquesta regió. I demostra que les cèl·lules vasculars del cervell en aquesta etapa segueixen trajectòries de desenvolupament diferents i utilitzen mecanismes de senyalització com el col·lagen, la laminina i la midkina per facilitar la comunicació i la maduració dels vasos. “Els resultats descobreixen importants mecanismes de maduració vascular”, comenta García-Verdugo, “i el fet que la neurogènesi i l’angiogènesi compartisquen el mateix tipus de senyalització apunta que la pròpia maduració vascular dona suport funcional al desenvolupament de progenitors neuronals humans”, conclou el científic de la Universitat de València.

“Els defectes a la vasculatura adulta es relacionen cada vegada més amb afeccions neurològiques, incloses la malaltia d’Alzheimer o les malformacions arteriovenoses cerebrovasculars”, comenta Jaime Ferrer Lozano, metge patòleg a l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València. “El seguiment de les propietats específiques de l’angiogènesi ventral d’aquest estudi podria informar sobre el risc d’hemorràgies en prematurs. Això pot passar principalment durant les primeres 72 hores de vida, cosa que condiciona enormement l’evolució del desenvolupament cognitiu i sensorial a mitjà i llarg termini”, conclou Máximo Vento, responsable del Grup de Recerca de Perinatologia i investigador emèrit a l’Institut de Recerca Sanitària La Fe.