Hedy Lamarr protagonitza l'últim dels “Murals Interactius Dones de Ciència” de Las Naves i la Universitat Politècnica de València

El projecte “Murals Interactius Dones de Ciència”, impulsat conjuntament per la Universitat Politècnica de València i el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València, finalitza de moment amb el mural dedicat a Hedy Lamarr que s'ha instal·lat ja en el mur lateral de Las Naves, al carrer Joan Verdeguer. En aquest projecte ha col·laborat també la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Amb ell, tant Las Naves com la UPV pretenen donar visibilitat a dones científiques l'important treball de les quals ha estat silenciat i ocult durant anys.

El mural és obra de l'artista Carla Fuentes que, a partir de la història de Lamarr ha volgut “ressaltar la seua bellesa i aqueixa teatralitat que veig per les seues fotos que la caracteritzava però alhora reflectir-la en el seu espai de treball, on passava moltes hores”. Allí, de fet va inventar l'espectre eixamplat que permetria les comunicacions sense fils de llarga distància, la qual cosa hui es coneix com a wifi, transmissió de dades digitals i radiofreqüència. L'artista ressalta que “sense ella potser no entendríem el món com el coneixem hui” i creu que aquesta iniciativa de Las Naus i la UPV permet “donar visibilitat a totes aquelles dones, també científiques, rellevants en el seu sector i que com en uns altres, continuaran estant més en l'ombra que els seus coetanis masculins”.

Hedy Lamarr: Molt més que una actriu

Hedwig Eva Maria Kiesler, vertader nom de Hedy Lamarr, va ser la inventora del sistema de comunicacions denominat “tècnica de transmissió en l'espectre eixamplat” en el qual es basen totes les tecnologies sense fils de què disposem en l'actualitat, com el wifi.
Va nàixer a Viena el 9 de novembre de 1914 i en el col·legi va destacar per la seua brillantor intel·lectual sent considerada pels seus professors com a superdotada. Complexa i inquieta, va abandonar els estudis d'enginyeria per a complir el somni de ser actriu; faceta que va eclipsar el seu important treball com a inventora durant moltíssims anys.

Després d'un temps va reprendre la carrera d'enginyeria i Hedy, que coneixia de prop les pràctiques de govern d'Hitler, va oferir el seu treball i la seua preparació com a enginyera al recentment creat National Inventors Council però la seua oferta va ser rebutjada per les autoritats, que li van aconsellar que basara la seua participació en el seu físic i en el seu èxit com a actriu, promovent la venda de bons de guerra.

No obstant això, Lamarr va detectar la vulnerabilitat dels senyals radioelèctrics i va concebre un sistema que partia d'una idea tan simple com eficaç. Es tractava de transmetre els missatges o ordres de comandament fraccionant-los en xicotetes parts, cadascuna de les quals es transmetria seqüencialment canviant de freqüència cada vegada, seguint un patró pseudoaleatori. D'aquesta manera, els temps de transmissió en cada freqüència eren tan curts i a més estaven espaiats de forma tan irregular, que era pràcticament impossible recompondre el missatge si no es coneixia el codi de canvi de canals. L'invent es va crear perquè l'armada estatunidenca ho utilitzara durant la contesa mundial com una forma segura de comunicació amb els aliats i es va patentar en 1942.

D'aquesta forma, l'invent de Hedy Lamarr va ser el precursor del sistema de comunicacions sense fils utilitzat en l'actualitat en els telèfons mòbils, els GPS i també en l'exèrcit.

Millor projecte de divulgació científica de l'any

El projecte "Murals Interactius Dones de Ciència" va ser triat el mes d'abril passat com a Millor projecte de l'any de divulgació científica per la Xarxa Nacional d'Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i). El reconeixement el va rebre en el marc del congrés "Comunicar Ciència en Xarxa" (ComCiRed), organitzat per FECYT amb la col·laboració de la Universitat d'Oviedo, seu de la trobada.

La iniciativa "Murals Interactius Dones de Ciència" de Las Naves i la Universitat Politècnica de València té un doble objectiu: d'una banda, visibilitzar i rendir tribut a científiques de referència a nivell nacional i internacional, conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies; i per un altre, denunciar les conseqüències del patriarcat, tant en la construcció de vocacions científiques i investigadores, com en el desenvolupament de les carreres professionals de dones en aquestes àrees, les seues condicions laborals, l'accés a àmbits d'investigació i els sostres de cristall als quals encara hui es veuen sotmeses.