La Habitación Roja celebra 25 anys de trajectòria al Teatre Principal de València

La Habitación Roja, una de les formacions valencianes amb més èxit dels últims anys, ho té tot preparat per festejar el seu 25é aniversari. La celebració tindrà lloc demà divendres 11 i el dissabte 12 de desembre al Teatre Principal de València amb totes les entrades venudes. L’espectacle gaudirà d’una escenografia i producció dissenyades per a aquesta ocasió tan especial i compta amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC). A més, el grup estarà acompanyat per artistes convidats amb els que ha tingut una relació especial durant la seua trajectòria.

Així, hi actuarà Eduardo Martínez, membre de La Habitación Roja entre 1999 i 2002. Ell va ser el responsable dels teclats en la gira Largometraje i en les gravacions del disc Radio i l’EP Metropol. Després d’acompanyar Zahara es va convertir en instrumentista de Sidonie. Sobre les taules de l’escenari del carrer de les Barques també desfilaran Pablo Maronda, músic i compositor que comparteix el projecte Maronda amb el baixista Marc Greenwood, i Judit Casado, veu dels desapareguts Euro Trash Girl i, actualment, en Ventura. També cal destacar la presència del realitzador Juanma Carrillo, responsable dels últims videoclips de la banda, qui estarà recollint testimonis al voltant d’aquest esdeveniment únic.

Biografia d’una referència ineludible del pop-rock

Amb tan sols una maqueta i després d'adjudicar-se en 1995 el Circuit Rock de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), La Habitación Roja va començar a obrir-se pas en els escenaris valencians. El grup havia nascut uns mesos abans a l'Eliana de la mà de Jorge Martí i el bateria Jose Marco, als quals s'unirien poc després Pau Roca i el baixista Juanjo Espinosa (substituït en 2000 per Marc Greenwood).

Van debutar amb l'EP Popanrol (1997). El seu primer llarga durada, La Habitación Roja (1998), va ser publicat sota el paraigua de Grabaciones en el Mar i els va portar a tocar a l'escenari principal del FIB davant milers de persones eixe mateix any. Des de llavors el grup no ha parat de girar.

La discogràfica saragossana els va acompanyar fins a 2004 amb referències tan importants com Largometraje (1999), amb l'èxit "Crónica" en el seu repertori, Radio (2001) i 4 (2003), aquestes dues últimes amb la participació del segell Astro Discos per a respondre a la creixent popularitat dels valencians. El grup va signar amb Mushroom Pillow en 2004. La seua estrena amb l'escuderia gallega va ser l'EP Para ti, on retien tribut a Paraíso, La Mode, La Dama se Esconde i Los Navajos.

Poc després, el quartet va viatjar a Chicago i es va posar a les ordres de l'enginyer d'enregistrament Steve Albini (Pixies, Nirvana, PJ Harvey) per a la gestació de Nuevos tiempos (2005), àlbum que es va colar en les llistes dels discos més venuts del país amb cançons com “Scandinavia”, “Nunca ganaremos el Mundial” o “El eje del mal”. Eixe treball va marcar un abans i un després en la carrera de la banda, que va repetir aventura americana i va publicar Cuando ya no quede nada en 2007. El disc Universal (2010), amb composicions com “Voy a hacerte recordar”, “La noche se vuelve a encender” i “Febrero”, va ser el prolegomen perfecte per al multipremiat Fue eléctrico (2012), amb èxits com “Ayer”, “Indestructibles” i “La segunda oportunidad”.

Abans de celebrar el seu vinté aniversari amb un recopilatori, La Habitación Roja va publicar La moneda en el aire (2014), gravat en els llegendaris estudis gal·lesos de Rockfield i distingit com a Millor Disc de Pop en els Premis de la Música Independent (MIN). Aquell mateix any, el grup va rebre la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura en reconeixement a la seua trajectòria i per la seua aportació a la història de la música valenciana.

La seua discografia es completa amb els treballs Sagrado corazón (2016), amb les preciosistes “24 de marzo” (amb Zahara) i “Volverás a brillar” i un hit ballable com “Nuestro momento”, i Memoria (2018), finalista del Premi Ruido, el prestigiós guardó atorgat pels Periodistes Associats de Música d'Espanya. També són distingits eixe any amb el guardó en la categoria de Cultura dels premis anuals d'Onda Cero a la Comunitat Valenciana. Des de 2005, tots els seus àlbums han entrat en llocs destacats de les llistes dels discos més venuts a Espanya.

En 2019 fitxen per l'agència i segell madrileny Intromúsica, des d'on han vist la llum els singles “Quiero”, “Las canciones”, “La luz”, “El miedo abierto”, “Yo me pregunto” i “Patria”, cançó amb vocació d'himne composta durant el confinament i que posa en perspectiva el patiment de la generació de les nostres mares i l'amor incondicional que aquestes ens professen com a única bandera que ens representa. El seu últim tema, “Taquicardia”, va veure la llum el passat 13 de novembre i va ser escrit per Jorge Martí en 2018 després de ser ingressat per una embòlia pulmonar bilateral massiva.

Al llarg de tots aquests anys, La Habitación Roja ha trepitjat els escenaris de tots els racons de l'Estat i ha participat en grans esdeveniments musicals com el Festival Internacional de Benicàssim, el Barcelona Acció Musical, el BBK a Bilbao, el Low a Benidorm, el Festival Contempopránea a Alburquerque (Badajoz) i el Sonorama a Aranda de Duero (Burgos), entre d’altres. A més, han tingut l'ocasió d'actuar més d'una desena de vegades a Mèxic, país on han encapçalat prestigiosos festivals com el Vive Latino, el Corona Capital o el Coordenada. Així mateix, han format part del cartell del South By Southwest (SXSW) a Austin (Estats Units), han tocat a la mítica ciutat de Nashville i han visitat països com Xile, Argentina, Alemanya o Anglaterra.