Ana Guerra envia un missatge d'ànim i força als habitants de l'illa de la Palma

Ana Guerra visita la Comunitat Valenciana per a tenir una trobada amb els seus seguidors valencians. La cantant canària estarà dissabte que ve 25 de setembre signant el seu nou disc “La llum del dimarts” en el FNC de Sant Agustí de València des de les 12 fins a les 14 hores.

A causa de la normativa covid, l'aforament està limitat per invitació que seran limitades i es lliuraran amb la compra de l'àlbum de l'artista en el taulell d'Atenció al Client del lloc a partir de la data de llançament el divendres 24 de setembre a les 10 hores.

El segon treball de la canària ha vist la llum després de la dura pandèmia que ha colpejat tan durament a la indústria musical. Ana Guerra compta a elperiodic.com com són les cançons del seu nou àlbum, com li ha canviat la pandèmia i el suport a la ciutadania de Las Palmas que s'està veient afectada per l'erupció del volcà.

Què es trobaran els teus seguidors en aquest nou disc?

El disc està molt lligat amb el nom de la gira, “La qual cosa mai et vaig dir”, i es trobaran el que mai havia dit i la meua essència, que he estat en la cerca constant de la mateixa durant aquests anys. He fet sempre tot el que he volgut però al no haver compost ni abans ni durant Operació Triomf, no havia trobat la meua essència que es trobava en la composició. A mesura que vaig anar component i compartint amb altres artistes, al principi tímidament perquè mai ho havia fet, he compost totalment cançons i he aconseguit trobar la meua essència cantant dotze cançons amb històries molt personals, on he aconseguit trobar que històries vull contar i amb quin so. Amb l'ajuda del productor del disc i els músics que han participat en les composicions, hem aconseguit un disc bo, que m'ha semblat molt difícil perquè teníem quaranta cançons.

Qui ha compost les cançons del disc?

Vam fer reunions de composició amb les tres companyies musicals. Va ser molt divertit perquè vaig compondre amb artistes que admire molt i després també hi ha cançons que les he compostes jo mateixa.

Per què vas decidir posar-li “La llum del dimarts” a l'àlbum?

Tot va començar perquè tenia una reunió el 15 d'octubre de l'any passat amb la companyia per a escoltar un disc que tenia fet, que no era aquest. Dos dies abans de la reunió, dimarts 13, una mica remoguda pel tema del confinament, encara que vaig tenir sort perquè no va afectar la primera línia de la meua família, però vaig tenir molt de temps per a pensar i replantejar-me coses perquè des que vaig eixir de l'Acadèmia era l'únic moment que havia parat. En aqueixa parada, vaig voler que no fóra en va i vaig compondre un dels temes a la meua casa. Llavors, aqueixa vesprada vaig tenir com una revelació i vaig arribar a la conclusió que la reunió que tenia amb la companyia havia de tractar que no volia seguir per aquest camí i que tenia altres sons i els volia comptar d'una altra manera. Es diu “La llum del dimarts” perquè va ser com si una llum m'il·luminarà aquell dimarts on tot va canviar i un any després ací estem.

Aquest nou disc un canvi musical i personal. Com és aquest canvi?

En l'anterior disc hi havia sons menys orgànics perquè era una mescla entre el llatí i l'urbà amb el comercial. Aquest disc ha sigut preciós viure tot el procés, perquè he anat a l'estudi a veure com es gravava el piano en directe, els baixos, les guitarres, etc. Són cançons fàcils de cantar, es poden ballar i tenen històries darrere molt boniques. A més, hem fet un projecte, perquè se'm quedava tala la lletra de les cançons per a intentar expressar tot el que volia dir, i hem inventat un documental per a cada cançó. Per això, cada composició té un codi QR, al qual podem accedir amb la compra del disc. Anime que primer s'escolte el disc i després veja els vídeos perquè no se sugestionen les històries reals amb les quals nosaltres extrapolem el que sentim a una part de la nostra vida. Llavors perquè això siga real i no limite a ningú en la seua pròpia creativitat, primer cal escoltar el disc i després veja els vídeos, on es conta la història de les cançons i les localitzacions té el seu sentit. Un treball audiovisual molt dur i molt guay.

Com ha repercutit en la teua música enguany i mitjà de pandèmia?

M'ha canviat perquè ara sé que històries vull contar, les vides que vull obrir en cada cançó i com vull que sonen. Ho resumiria en què he trobat per fi la música que escolte. Abans feia “Ni l'hora” o “El dolent”, aquest tipus de cançons que estic molt agraïda i que seguiran dins dels meus concerts perquè les vull moltíssim i mai renegaré de tot el que he fet fins ara, però en la meua llista de reproducció de música està Juan Luis Guerra, Luis Miguel, Els Panchos i Alejandro Sanz. Em vaig adonar que no es corresponia el que escolte amb la música que faig. Escoltes el que més t'agrada i ací va començar el meu canvi. En el confinament vaig compondre cançons en el piano i em vaig preguntar que perquè les estava fent si no tenien cabuda en la meua trajectòria musical, així que vaig canviar i vaig tirar cap avant amb les meues cançons perquè havien de tenir cabuda en els meus concerts, en la meua música i en el meu estil. La gran varietat d'estils del meu disc és la meua essència, sóc jo. Malgrat això, en tot el que he tret sempre hi ha alguna cançó del que era la meua essència però que jo no havia reconegut.

Com afrontes aquest nou començament després de l'etapa més dura de la pandèmia?

Estic molt contenta però hem d'anar molt a poc a poc perquè la indústria està lluitant molt perquè no hi haja cap mala experiència que provoque que deixem de fer coses. Fins ara s'està realitzant tot molt bé, ja que s'han fet concerts i no hi ha hagut casos de covid i s'han fet signatures amb molta seguretat. De moment, faré signatures a Madrid, Sevilla i s'estan tancant alguns llocs més, perquè encara hi ha ciutats que per la xifra de contagis no han trencat la paret o la por com en unes altres. A mesura que en aquestes ciutats es vaja obrint una mica la mà i els casos de contagis disminuïsquen, anirem accedint a elles. Anteriorment, es concentraven totes les signatures en la mateixa setmana i, ara, es faran però en un període més llarg de temps.

Quant als concerts, hem esgotat 2.000 entrades a Madrid en 12 hores. També realitzaré un concert a València, Càceres i Sevilla. A poc a poc s'aniran tancant cosetes i espere que entre tots remem a favor que cada vegada es puguen fer més coses. El bo és que tenim les ganes, que és el primer que s'ha de tenir.

A tots ens ha afectat l'erupció del volcà de l'illa de La Palma, però tu en ser canària, com et sents davant aquest fenomen que ha ocorregut en la teua terra?

Estem vivint a Las Palmas un fet històric. S'havia previst, s'han desallotjat pobles abans de l'erupció pels moviments sísmics i gràcies a la tecnologia hem tingut una previsió bona, però ha sorprès a tots. Ens emocionem perquè estem formant part de la història amb l'erupció del volcà, ja que la meua mare sí que havia vist un de xicoteta però jo no havia vist cap. Hi ha imatges increïblement boniques però no podem oblidar que està causant un munt de mal, veiem com s'esfondren habitatges, i aqueixes persones probablement tenen tota l'ajuda, però dóna molta tristesa veure com la lava és imparable i no es pot fer més del que s'està fent fins que el volcà deixe d'erupcionar i encara no hi ha un temps estimat. És molt trist dins de que és un fet històric i no atur de veure imatges i d'estar pendent de les notícies. Des d'ací envie un missatge a tots els palmeros i palmeres que l'estiguen passant mal i que moltíssima força per a l'illa bonica que, malgrat aquest volcà, continuarà sent la més bonica de totes.