El Grup de Dansa de la Universitat i l’Acadèmia Capella de Ministrers inauguren la 35a edició del Festival Serenates
El Grup de Dansa de la Universitat de València i l’Acadèmia Capella de Ministrers (Acadèmia CdM) s’encarregaran d’inaugurar divendres que ve, dia 24 de juny, la programació del Festival Serenates, que té lloc al Claustre del Centre Cultural La Nau fins al 2 de juliol. Enguany es commemora la 35a edició de la iniciativa organitzada per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura que utilitza el claustre com a marc d’un festival d’estiu nocturn, que dedica especialment la seua programació a la música composta i interpretada per músics valencians i dona protagonisme als músics més joves.
‘Serenates’ arranca aquesta edició el divendres 24, a les 22 hores, amb el Grup de Dansa de la Universitat de València, que interpretarà ‘Elionor de Villena’, una producció dirigida pel coreògraf Toni Aparisi. L’obra tracta la vida i l’obra de Isabel de Villena per mitjà de la poètica de la dansa i de la música per a posar l’accent en aquesta: la seua lluita feminista en la literatura i l’Església. Aniran acompanyats de la música de l’Acadèmia de Capella de Ministrers. La majoria dels concerts del Festival Serenates (#Serenates2022) seran a les 22.00 hores al claustre de La Nau i les entrades, a un preu simbòlic de tres euros, es poden adquirir en la pàgina web https://www.latenda.es/.
“Molts defineixen Isabel de Villena com una protofeminista, una dona molt avançada al seu temps que va rebatre la percepció cristiana de la dona com a font del pecat en el món a través de la seua obra Vita Christi”, explica Toni Aparisi, director del Grup de Dansa de la Universitat de València. El coreògraf, a partir de la biografia i l’obra de Villena, ha creat una espècie de món on transiten idees que reivindiquen la dificultat de ser dona en aquella època i en l’actual. L’espectacle, que inclou coreografies creades per Aparisi “tracta la lluita de Villena per a ser reconeguda com a pensadora independent a través d’un vestuari que recorda els hàbits que vestia Villena al convent on va escriure la seua obra i d’una escenografia que cavalca entre el medieval i el renaixentista”.
“Tant per a mi com per a les alumnes ballarines, obrir el festival amb una proposta universitària és molt important, tant pel marc històric del Centre Cultural La Nau, com per la història del Festival Serenates. Tots aquests components fan que el fet de poder mostrar el nostre treball al claustre, amb l’escultura de Lluís Vives mirant-nos, siga un honor”, conclou Toni Aparisi.
El Grup de Dansa de la Universitat de València va nàixer en el curs 2017-2018. En l’actualitat està dirigit per l’intèrpret, coreògraf i director d’obres de dansa contemporània, Toni Aparisi. Amb una amplíssima formació, des de l’art dramàtic, la perfomance, la dansa contemporània i les arts marcials, en la seua trajectòria destaquen diversos guardons, entre els quals es troben tres premis Max: millor intèrpret per ‘Ànima’ (2007), millor intèrpret per ‘Pinoxxio’ (2016) i millor coreografia per ‘Pinoxxio’ junt amb Rosángeles Valls (2016). Aparisi també acumula quatre premis Abril al millor intèrpret masculí de dansa i diversos guardons al millor ballarí en els premis de les Arts Escèniques Valencianes i en altres certàmens.
Capella de Ministrers canalitza la seua dimensió pedagògica amb Acadèmia CdM, un projecte artístic en la línia de l’experimentació sobre les noves propostes de reinterpretació del passat amb criteris històrics (historically informed performance).
Al llarg de la seua trajectòria, la iniciativa coproduïda per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura, ha tingut un èxit rotund i compta amb la col·laboració de la Diputació de València, l’Ajuntament de València a través del Palau de la Música de València, la Diputació de València, la Fundació Banco Sabadell, la Fundació Bancaixa, l’Escola d’Art Superior de Disseny (EASD) de València i el projecte Women’s Legacy.
10 concerts
El dissabte 25 de juny arribarà el torn de Capella de Ministrers amb ‘El collar de la coloma’ un treball sobre el llibre homònim de l’humanista, poeta i escriptor andalusí Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Montíjar, 1064), considerat un dels més destacats de la literatura àrab. La formació celebra els 1.000 anys d’aquesta obra amb aquest nou treball i concert.
El diumenge 26 de juny hi haurà dues actuacions. A les 12 hores (entada lliure fins a completar l’aforament) Tymbals Dipercusión omplirà La Nau de música. Aquest projecte està dedicat a les persones amb diversitat funcional i intel·lectual per a la millora de la seua qualitat de vida. A la nit (22 hores), arribarà el torn de l’Orfeó Universitari de València, amb un concert de celebració del 75 aniversari de la formació, que tindrà la participació d’Orlando Consort, un dels grups vocals més destacats del panorama internacional en la interpretació de la música renaixentista.
L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València descobrirà, dilluns 27, els sons que aporten el gènere del jazz. Amb el suggeridor títol Strings&Jazz, l'orquestra compartirà en aquest concert escenari amb David Pastor, un dels músics valencians més prestigiosos que ha recorregut el món desenvolupant les tècniques jazzístiques. La veu de la trompeta serà protagonista al llarg de tota la vetlada que, juntament amb el ritme de la bateria, la profunditat del baix i el virtuosisme del piano, faran sonar les peces més simbòliques d'aquest estil.
El dia 28, dimarts, Dómisol Sisters interpretaran ‘Dancin’ with Dómisol Sisters’, una jornada en homenatge a les grans nits dels salons de ball de l’Amèrica dels anys 30 i 40. Dómisol Sisters va nàixer a València l’any 2011 en la intenció de recrear, amb arranjaments propis, els ritmes i melodies de l’Amèrica del Nord durant els anys 30, 40 i 50. Les seues actuacions es caracteritzen pel dinamisme i energia optimista i divertida que transporta a l’època del swing. Prèviament, a les 19 hores, en la Sala Matilde Salvador de La Nau, hi haurà un taller gratuït de lindy hop (70 places) entre les persones que hagen adquirit entrades per a l’actuació de la nit.
El dimecres 29 de juny Amalia Tortajada, amb la flauta, i Andrea González, amb la guitarra acosten al festival Serenates ‘Identidade: Women and Art’. Identidade és un projecte inspirador en el qual dones de diferents arrels culturals i de diversos camps artístics s'uneixen per a col·laborar i exposar un treball en comú.
L’Orquestra de València amb el Cor de la Generalitat Valenciana seran a La Nau dijous, 30 de juny, per a estrenar ‘Rapsòdia Bocairentina’, dirigida pel seu propi autor, Jaume Santonja. A més a més, el mestre dirigirà ‘Marinada, ballet simfònic per a soprano i orquestra’, de Vicent Garcés i text de Joan Fuster, especialment programada en el seu centenari. El concert finalitzarà amb el Cor de la Generalitat i l’Orquestra de València interpretant conjuntament l’estrena absoluta de l’obra ‘Terra en la Boca’, de Voro Garcia. Aquest concert serà gratuït i podran adquirir-se des de 72 hores abans.
‘Cançó oblidada’ és el títol de l’espectacle que se celebrarà divendres, dia 1 de juliol. Una producció d’Eidos Ensemble, que naix l'any 2014 amb la doble finalitat d'unir cultures i reivindicar repertoris musicals oblidats prestant especial atenció a les composicions escrites per dones des del segle XVIII fins a l'actualitat. Durant els 60 minuts de duració, el públic assistirà a entrevistes, actuacions i moltes sorpreses en el programa de ràdio que presenta la locutora Lara Salvador amb les intervencions en viu d'Eidos Ensemble que interpretarà cançons de les quatre protagonistes: Pauline Viardot, Maria Malibran, Maria Matilde Alea, i la compositora Matilde Salvador.
Per últim, la cloenda del festival, el 2 de juliol, estarà a càrrec de Sole Giménez, que interpretarà ‘Mujeres de Música’, un projecte reivindicatiu sobre el paper de les dones creadores que es van obrir pas en el difícil camí de la música i altres tantes que anys després van agafar el testimoni per visibilitzar la música feta per dones. És un treball que abasta dos discos i una gira en els que sonen cançons de diferents èpoques, països i estils, però amb un mateix nexe comú: el de la dona creadora, el talent femení, històricament injuriat fins i tot silenciat.