Geometria, òptica i cinètica es donen cita a la mostra “Antes del Arte – 50 anys després”

Després de tres mesos front al públic a la Sala Martínez Guerricabeitia de La Nau, i de la bona acollida per part del públic de "Moments ago. De l'enfern al paradís", d'Isidre Manils, la Guerricabeitia presenta nou projecte expositiu, 'Antes del arte – 50 anys després'.

Produïda pel Vicerectorat de Cultura i Esport i la Fundació General de la Universitat de València 'Antes del arte – 50 anys després' ens proposa una mirada científic artística del món de l'art, més aviat a la percepció generalitzada indiferent quant a les possibilitats d'acció entre tots dos camps del coneixement. I ho fa a partir d'un conjunt reduït d'artistes plàstics (Michavila, Sanz, Sempere, Sobrino, De Soto, Teixidor i Yturralde) i músics (Marco i Llàcer), inspirats programàticament pel crític Aguilera Cerni, que van articular una consistent proposta de caire gestàltic integradora de disciplines amb la formació "Antes del Arte".

Comissariada per l'arquitecte Santiago Pastor Vila les obres reprodueixen, mig segle després, l'ambient de les exposicions en què es posaven davant l'espectador objectes i dispositius mòbils capaços de generar diverses experiències òptiques, perceptives i estructurals.

La filosofia del grup estava emmarcada pels girs geomètrics de l'art, interessat en el camp de la psicologia perceptiva i tractava de promoure trobades entre l'activitat artística i els mètodes empírics de les ciències. "Realitzaven treballs i proves sobre teories òptiques que s'estan descobrint i difonent en eixe moment, com les teories de Penrose; treballen amb un professor d'òptica, comparteixen lectures amb Aguilera Cerni..." explica José Pedro Martínez, director d'activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

Amb aquesta experimentació es va aconseguir un grau de contextualització notable dins del panorama artístic europeu, especialment l'italià. "En realitat reproduïren el corrent i les tendències del que ja estava passant fora d'Espanya", explica Martínez.

La mostra ha suposat un important esforç de cerca i recopilació de les peces, en alguns casos també de restauració, ja que en tractar-se d'obres de caràcter experimental en molts casos es van realitzar amb materials susceptibles a danyar-se amb el pas del temps. Ha sigut per tant molt important la col·laboració de les entitats i organismes que han prestat algunes de les obres com l'IVAM, el MACA d'Alacant, la Fundació Bancaixa o la Fundación Juan March, entre d'altres.

L'exposició està configurada a partir de tres espais que permeten fer una transició entre les obres dels seus autors des de les seues creacions prèvies a la formació de "Antes del Arte", passant per l'obra coral generada a partir de l'aparició de la formació artística, finalitzant amb una mirada a la seua posterior activitat creativa, a vegades impregnada d'aquesta experiència, altres més lineals i en ocasions més transversal.

En primer lloc el visitant podrà contemplar les diferents obres prèvies de Michavila, Sanz, Sempere, Sobrino, Teixidor e Yturralde, abans de 1968 i 1969. La segona part de la mostra és la que pròpiament ens parla de "Antes del Arte", d'aquesta concepció de la creació artística des d'una perspectiva experimental, on l'òptica, la geometria o la cinètica prenen part.

Abans d'abandonar la sala, en el tercer espai d'aquesta, ens troben amb les obres dels autors una vegada conclosa l'experimentació amb l'art i les seues variacions. Ací podrem vore com, per exemplem Yturralde va continuar en la mateixa línia dels seus treballs previs i uns altres, com Sanz, segueixen amb l'exploració, al seu cas a través del treball amb espills, per a tornar després al seu corrent de treball habitual.

Antes del Arte

Antes del Arte va sorgir com a grup d'artistes a València a partir d'una sèrie de reunions celebrades a casa del crític Aguilera Cerni, amb el propòsit de revitalitzar l'art geomètric pel qual ja s'havia interessat el grup Parpalló, creat a València a finals de 1956. La trajectòria històrica del grup, d'una singular importància en el curs que ha seguit l'art contemporani espanyol, va transcórrer entre 1968 i 1969, deixant mostra dels seus principis artístics en tres exposicions a València, Madrid i Barcelona.

La mostra, que conta amb la col·laboració del banc Santander i Heineken, fa part dels contextos amb la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i es completa amb un servei gratuït de visites guiades i d'activitats socioeducatives. Serà inaugurada hui divendres, dia 22, a les 19.30 hores.

Més informació sobre l'exposició:
http://links.uv.es/V5pucsQ