El genoma humà durant els últims 10.000 anys és similar al dels grups ètnics actuals del sud d’Àfrica
Un equip d’investigadors de la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) i la Universitat de València ha analitzat restes humanes del refugi rocós d’Oakhurst, a l’extrem sud d’Àfrica i ha reconstruït els genomes de tretze individus que moriren fa entre 1.300 i 10.000 anys, inclòs el genoma humà més antic fins avui procedent del sud del continent africà. El treball s’ha publicat en la revista Nature Ecology and Evolution.
“El refugi rocós d’Oakhurst és un lloc ideal per a estudiar la història de la humanitat, ja que contenia més de 40 tombes humanes i capes conservades d’artefactes humans, com eines de pedra, que es remunten a 12.000 anys”, diu Victoria Gibbon, professora d’Antropologia Biològica de la Universitat de Ciutat del Cap i coautora de l’estudi. “Els llocs com aquest són rars a Sud-àfrica, i Oakhurst ha permès una millor comprensió dels moviments i les relacions de la població local en el seu entorn durant quasi 9.000 anys”.
“El desxiframent del meravellós patrimoni genètic africà ha començat. Aquest i futurs estudis d’ADN antic al continent, testimoni dela primera emergència de l’ésser humà, contribuiran sense cap dubte a un coneixement més gran sobre l’evolució de la humanitat i què és el que ens fa especial als humans”, afirma l’investigador CIDEGENT Domingo Carlos Salazar García, de la Universitat de València i autor de l’estudi.
L’ADN antic ha proporcionat coneixements espectaculars sobre la història humana, particularment a Europa i Àsia, on els investigadors han reconstruït els genomes de milers de persones. Fins aquest estudi s’havien recuperat menys de dues dotzenes de genomes antics del sud d’Àfrica (Botswana, Sud-àfrica i Zàmbia), i els genomes més antics dataven d’uns 2,000 anys. No obstant això, en aquesta zona hi ha algunes de les evidències més antigues del món d’humans anatòmicament moderns.
La seqüenciació genètica de tretze individus del jaciment no va estar exempta de desafiaments, explica Stephan Schiffels, també autor de l’estudi: “Un ADN tan antic i mal conservat és bastant difícil de seqüenciar, i van ser necessaris diversos intents utilitzant diferents tecnologies i protocols de laboratori per a extraure i processar l’ADN”. Els genomes representen una sèrie temporal de fa 10.000 a 1.300 anys.
Una troballa clau va ser que els genomes més antics del refugi rocós d’Oakhurst són genèticament bastant similars als grups san i khoekhoe que viuen avui a la mateixa regió. Això va ser una sorpresa, com afirma Joscha Gretzinger, autor principal de l’estudi: “Estudis similars realitzats a Europa han revelat una història de canvis genètics a gran escala a causa dels moviments humans durant els últims 10.000 anys. Aquests nous resultats de l’extrem sud d’Àfrica són bastant diferents i suggereixen una llarga història de relativa estabilitat genètica”. Això només va canviar fa uns 1.200 anys, quan van arribar persones que van introduir el pasturatge, l’agricultura i nous idiomes a la regió i van començar a interactuar amb grups locals de caçadors-recol·lectors.
Referència de l’article: Gretzinger, J., Gibbon, V.E., Penske, S.E. et al. 9,000 years of genetic continuity in southernmost Africa demonstrated at Oakhurst rockshelter. Nat Ecol Evol (2024). https://doi.org/10.1038/s41559-024-02532-3