La Filmoteca programa un cicle sobre alimentació sostenible i la lluita contra models gastronòmics uniformes
La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura programa, amb motiu de l’obertura a València del Centre Mundial per a l’Alimentació Urbana Sostenible, el cicle ‘L’alimentació sostenible en el cinema’.
El cicle es projectarà a la Sala Berlanga i compta amb 7 pel·lícules, 3 de les quals són de producció valenciana.
‘L’alimentació sostenible en el cinema’ és un cicle que reuneix una sèrie de pel·lícules que, des de diversos enfocaments, ens fan més conscients de fins a quin punt la idea que les tries personals també fan política i s’estenen a la nostra manera de comprar, consumir i cuinar el que mengem.
Conceptes com sobirania alimentària, petjada de carboni, consum responsable o productes de proximitat són el fil conductor de les diferents obres programades. Es tracta d’una selecció de pel·lícules que conjuga tres pilars fonamentals de la societat actual com són el llenguatge audiovisual, l’educació i l’alimentació i que posa en relleu com l’alimentació sostenible està íntimament relacionada amb la defensa del territori, l’ecologia, l’economia i el medi ambient.
‘I villani’: un documental amb menció especial en la 75 Mostra de Venècia
El cicle s’inicia el divendres 10 de maig a les 20.00 hores a La Filmoteca de València amb la projecció del documental italià ‘I villani’ i comptarà amb la presència del director, Daniele de Michele.
De Michele, també conegut com Don Pasta, és un conegut artista multidisciplinari italià que ha desenvolupat un projecte cultural i artístic al voltant de l’alimentació i la gastronomia.
Ha sigut definit per ‘The New York Times’ com “un dels activistes més creatius del món sobre el tema de l’alimentació”. Utilitza l’escriptura, la ‘performance’, les instal·lacions, els espectacles, l’audiovisual i el periodisme per a fer reflexionar sobre el menjar i les seues implicacions culturals i ambientals.
Molt conegudes són les seues sessions com a DJ en les quals punxa música mentre cuina un plat de pasta o els seus espectacles ‘Food Sound System’ i ‘Wine Sound System’, en què la gastronomia, el vi, la música i el teatre es combinen de manera sorprenent.
Ha publicat nombrosos llibres de cuina, és col·laborador dels diaris ‘La Repubblica’ i ‘Il Corriere della Sera’ i ha participat en la websèrie ‘Nonne d’Italia in Cucina’, en la qual fa un viatge a través de les regions italianes per a entrevistar diverses àvies sobre la seua cuina.
‘I villani’ (2018) és el seu primer llargmetratge documental, pel qual va rebre una menció especial de la FEDIC (Federazione Italiana dei Cineclub) en la 75 Mostra de Venècia.
La pel·lícula segueix quatre personatges des de l’alba fins que fosqueja en les seues tasques quotidianes. Quatre persones que parlen d’agricultura, pesca, formatge i cuina familiar, i que representen la resistència a l’adopció d’un model gastronòmic i cultural uniforme arreu del món. Una obra que reivindica la tradició culinària tradicional italiana.
Altres pel·lícules del cicle
El dimarts 11 de juny a les 20.15 hores, La Filmoteca projectarà les pel·lícules documentals ‘A tornallom’ (2002), d’Enric Peris, i ‘Savis de l’horta’ (2018), de David Segarra.
‘A tornallom’ és un documental que narra la lluita que al barri valencià de la Punta van emprendre conjuntament joves provinents de la ciutat i veïns del barri de tota la vida per a la defensa de l’horta. La pel·lícula va guanyar el premi al millor documental valencià en els VII Premis Tirant.
‘Savis de l’horta’ és un curtmetratge documental que recupera les històries i les experiències de dones i homes llauradors de l’horta de València. A través d’aquests, descobrirem un món cultural, humà i geogràfic oblidat per la societat moderna, un món que guarda un missatge universal i molt actual sobre l’experiència humana.
El cicle ‘L’alimentació sostenible en el cinema’ es reprendrà al mes de setembre amb ‘Super Size Me’ (2002), de Morgan Spurlock, ‘Fast Food Nation’ (2006), de Richard Linklater, ‘La soif du monde’ (2012), de Thierry Piantanida i Baptiste Rouget-Luchaire, i la valenciana ‘Y en cada lenteja un dios’ (2018), de Miguel Ángel Jiménez.
En ‘Super Size Me’, el director, Morgan Spurlock, investiga, en el seu cos, els efectes del menjar porqueria, alimentant-se únicament tres vegades al dia durant un mes en McDonald’s i acudint, posteriorment, a un metge per a fer-se unes anàlisis i veure els nivells de colesterol o l’augment de pes. La pel·lícula va ser nominada al millor documental en l’edició dels premis Oscar de 2013.
Basada en el llibre d’Eric Schlosser, ‘Fast Food Nation’ narra la història de Don Henderson, un executiu d’una important cadena de restaurants de menjar ràpid de Califòrnia que ha de resoldre un gran problema: esbrinar com i per què la carn de les hamburgueses més famoses de l’empresa està contaminada. La pel·lícula va estar seleccionada en la secció oficial del Festival de Cannes del 2006.
El documental ‘La soif du monde’ treballa les diferents problemàtiques que es presenten al voltant de l’aigua: des de la contaminació, el consum i els consegüents efectes en la salut que podrien tindre; fins a la seua escassa o nul·la presència en determinades regions de tot el món.
Present en la secció Culinary Cinema de l’últim Festival de Sant Sebastià, ‘Y en cada lenteja un dios’ ens conta com Luis Moya, guionista de professió, torna a Cocentaina, el poble on va nàixer, per a ajudar el seu germà, Kiko Moya, i el seu cosí, Alberto Redrado, a escriure un llibre sobre la cuina del restaurant familiar, l’Escaleta, que va obtindre el reconeixement de dues estreles Michelin i que es troba entre els 25 millors restaurants d’Espanya i Portugal. La pel·lícula ha comptat amb ajudes a la producció de l’Institut Valencià de Cultura.