Exposició ‘Memòria d’un Jardí. Història gràfica del Botànic de la Universitat de València’, amb material inèdit

Aquest dijous, 25 d’abril, a les 19 hores, s’inaugura a l’Estufa Freda “Memòria d’un Jardí. Història gràfica del Botànic de la Universitat de València”, una exposició especial que el Jardí Botànic ha preparat per a treure a la llum una gran quantitat de material sobre ell mai recopilat fins ara, i que dormia a calaixos, arxius i hemeroteques.

En paraules del seu comissari, Jose Mª Azkárraga, “hi havia buits visuals que comportaven una falta d’informació sobre la història del Botànic, i omplir eixos forats ha sigut el principal objectiu de l’exposició”. En ella, també s’ha contat amb la col·laboració de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València.

I és que no oblidem que una gran part de la trajectòria del Botànic ha sigut d’esquenes al públic, pel que cal buscar entre notícies puntuals de la ciutat o col·leccions particulars si es vol aplegar a saber quina era la imatge del Jardí al llarg dels segles passats. Per aquesta falta d’informació, explica el director del Jardí, Jaime Güemes, i veient com als últims anys estem descobrint una València que ja no hi és, es demanà a Jose Mª Azkárraga el treball de descoberta, per a cercar les imatges del Botànic mai vistes.

Un gran nombre de materials

Així, desenes de plànols, fotografies, retrats, dibuixos, documents escrits i reculls de premsa van composant, a manera de puzle, el traçat històric d’una institució que ha viscut no poques aventures. “S’exhibeixen tant originals com còpies digitals i, en format audiovisual, es recull l’evolució de l’entorn urbà del Jardí a través de la cartografia històrica. L’audiovisual es completa amb la projecció d’una col·lecció de fotografies fetes per visitants al llarg de la segona meitat del segle XX”, explica Azkárraga.

Per exemple, entre les troballes més interessants està el llistat de les quasi mil plantes del Jardí elaborada en 1807, que s’havia perdut i que han donat els descendents de Vicente Guillén. També la visió des del Jardí de les Torres de Quart, una imatge que ens conta el que haguera pogut ser el Botànic si els plans urbanístics de la ciutat l'hagueren respectat.

O la foto més antiga de totes les trobades, de 1861, amb l’Hivernacle Tropical recent acabat, sense torre, així com la de la festa que es va organitzar dins de l'Umbracle, per a homenatjar Camille Flammarion, astrònom francès que va passar per València camí d'Elx per a observar l'eclipsi de sol de maig de 1900. Però per a Jaime Güemes, també conservador, tal volta es destacarien les fotografies del arbres i palmeres, perquè aporten valor botànic per estar datades i permeten veure com han canviat les plantacions, com han crescut els exemplars i aprendre i reflexionar què podem fer per a conservar el Jardí el millor possible. 

Les col·laboracions i el catàleg

L’exposició, s’inicià a més amb la col·laboració amb l’EASD-València, donat que Tana Capó portà a la seua aula el projecte expositiu, i l’alumnat treballà diferents projectes per a plasmar de la millor manera possible la troballa dels materials gràfics en una sala d’exposicions. El resultat de les seues propostes encetà un camí que ens ha portat al projecte que visitarem a l’Estufa Freda. “Des de l’EASD-València creguem en els projectes reals, els que impliquen a entitats i especialment quan els resultats reverteixen a la societat. Per això ha sigut molt important aquesta col·laboració. Per a l’alumnat ha suposat la posada en valor del Jardí com a base del que és la ciutat i, en conseqüència, del que són ells mateixos”, explica Tana.

Una mostra ambiciosa que no haguera estat possible tampoc sense en recolzament de moltes persones. “Personal del Jardí, amics fotògrafs que han digitalitzat i millorat fotografies, sense oblidar les persones que han rebuscat als seus calaixos”, enumera Azkárraga. “Les aportacions dels descendents de Vicente Guillén, Julio Esplugues i Eduardo Boscá han resultat fonamentals per a la construcció del relat gràfic”, continua, “i la col·laboració amb la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València ens ha permès accedir als documents originals que marcaren la història del Jardí al segle XIX”. En total, la mostra ha necessitat de la col·laboració de més de trenta persones, s’han recollit fotografies particulars de quinze famílies, i s’han consultat més de quaranta fonts entre arxius, institucions, biblioteques i col·leccions particulars.

Evidentment, tot aquest material no pot ser visitat a l’Estufa Freda, per això, amb un passeig per la sala ens farem una idea del volum de documents del que estem parlant però trobarem l’inestimable complement d’un catàleg que es presentarà posteriorment. En ell trobarem el total de material recollit, hi haurà accés a enllaços per a completar informació, i acabarem de composar la història arquitectònica, botànica i social del Jardí amb els textos del comissari i del director, però també de Cristina Sendra, Jesús I. Catalá-Gorgues, Raquel Giménez, Francisco Javier Cortina, Ana Mira i Tana Capó. Una autèntica peça editorial que farà les delícies de tothom aficionat a la fotografia, al Jardí i a la història de la ciutat.

En “Memòria d’un Jardí” trobarem, en paraules de Güemes, un Jardí “molt diferent a l'actual, molt més salvatge i desordenat, amb cossiols pels corredors i plantacions sense massa ordre. Amb molt poca gent. Un espai al servei de la ciència i docència universitàries”. I també trobarem molts noms, perquè totes les fotografies del Botànic, que hi ha moltes, “tenen alguna història que contar i totes ens parlen de les persones que el van fer possible”. Una mostra que mira al passat però que obliga a reflexionar sobre el futur, per a tractar de seguir fent història i que el Jardí, en paraules de Tana Capó, siga “eix, ànima, cor, oasi, reflexió... un espai per a tot el que importa o deuria importar”.

Dades

Jose Mª Azkárraga ha comissariat diferents exposicions a la ciutat entre les que destaquen: Miguel Hernández, el poeta necessari, Ajuntament de València, 2023; Regreso al Edén, de Paco Roca. Un viatge a la València de postguerra, Universitat de València, 2022; Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a valència, Ajuntament de València, 2017; i Mons tribals. Una visió etnoarqueològica, Museu de Prehistòria de València, 2009.

La mostra estarà oberta al públic fins al 3 de novembre a l’Estufa Freda del Jardí Botànic. L’horari és de dilluns a diumenge, de 10 h fins a l’horari de tancament del Jardí, que es pot consultar a la web. L’entrada a la sala és lliure abonant l’entrada al Jardí. El catàleg de la mostra estarà disponible a la taquilla del Jardí.