Etnologia organitza una vetllada amb narracions orals al voltant de tres fogueres

El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha organitzat per al proper dissabte, 3 de febrer, la celebració d'una trobada-revetla popular nocturna: Al caliu de les paraules. Un esdeveniment ideat per a gaudir de la festiva i variada narrativa valenciana de tradició oral. Contes i històries al voltant de tres fogueres, escenaris fets a la mesura humana de l'art de cantar i escoltar, en què el regal de la paraula contada i cantada de l'hivern es rememorarà com es antany.

Amb aquesta iniciativa, el Museu Valencià d'Etnologia recupera una activitat popular i, alhora, rica des del punt de vista antropològic. A les 21:00 hores s'obriran els accessos al museu. Posteriorment es realitzarà un sopar de pa i porta i s'iniciaran contades simultànies en tres fogueres diferents ubicades als patis del mateix Museu Valencià d'Etnologia. Més tard, el museu oferirà un ressopó comú, amb mistela i pastetes. I al voltant de la mitja nit tindrà lloc una contada general de contes curts, curtíssims, amb narradors professionals i els assistents que desitgen participar.

En l'acte prendran part els contistes Vicent Cortés, creador del cicle Al Calor de las Palabras de Xelva, així com Llorenç Giménez i Eva Andújar, els quals distingiran els assistents amb diferents contes, romanços de tradició oral valenciana, brindis i cançons festives.

L'accés i participació en l'acte resultarà totalment lliure i gratuït fins completar l'aforament. Les entrades es poden recollir al vestíbul del Museu Valencià d'Etnologia.

Una tradició popular

El fet de contar històries, contes i acudits, esdevé de molt abans de la popularització dels monòlegs, actualment amb gran predicament a la televisió i els teatres. Des de sempre, al voltant de la llar, els majors han contat històries i contes tradicionals als més menuts i també entre adults.

Es tracta d'històries menudes, fantàstiques o quotidianes, relats humorístics i crítics, quasi sempre pegats a la vida quotidiana del món rural, que servien per congregar els veïns i veïnes de les localitats al voltant d'una foguera durant les festivitats (sants i santes) dels mesos de gener i febrer, especialment a les zones de muntanya i de secà.