Estudis de fertilitat en peixos tracten de pal·liar el problema de l’extinció d’espècies d’aigua dolça
La Universitat de València i l'empresa Proiser, ubicada al Parc CientÃfic de la institució acadèmica, mantenen diferents lÃnies de recerca conjunta al voltant de la qualitat espermà tica en humans i animals. Els resultats en peixos d'aigua dolça, realitzats amb tècnica pròpia, aporten dades útils per a la protecció d'espècies en extinció, com ara el salmó salar.
El salmó atlà ntic és una espècie amb un alt valor econòmic, que genera ingressos importants tant de captures silvestres com de piscicultura. Tanmateix, la captura anual total de salmó salar salvatge a l'Atlà ntic Nord ha marcat un deteriorament al llarg de les últimes dècades.
La resposta comercial a aquest problema és la conservació, la restauració, la millora i la gestió racional d'aquesta espècie. Augmentar la supervivència dels peixos i millorar la seua adaptació conductual a les condicions naturals són una part important dels objectius del projectes cientÃfics al respecte. Una de les prioritats, pel que fa a la reproducció, és garantir que tots els mascles contribuisquen a la fecundació existosa.
Els últims treballs publicats en aquest sentit pel grup de Carles Soler –professor del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia FÃsica i director cientÃfic de Proiser– formen part d'un monogrà fic que la revista Reproductions Fertility and Development dedica a la recerca al voltant de la qualitat espermà tica, als sistemes computacionals d'anà lisi de la mobilitat espermà tica i a les tècniques de reproducció assistida. Aixà mateix, un estudi recentment publicat a la revista JoVe recull la metodologia utilitzada en aquest tipus d'estudis.
Els treballs mostren com, en el cas del salmó atlà ntic (salar), les interaccions geneticoambientals poden ser un factor important en la competència reproductiva dels mascles. La morfologia i la motilitat dels espermatozoides són els parà metres més utilitzats per a avaluar la qualitat seminal, i en aquest treball, "els exemplars criats en ambient salvatge presenten espermatozoides petits, amb baixa velocitat i progressivitat, mentre que els mantinguts en captivitat presenten cèl·lules majors i més rà pides", explica Soler. "Aixà doncs –ressalta– les interaccions genèticoambientals es mostren importants per a la maduració i funcionalitat reproductiva dels mascles, la qual cosa s'haurà de tindre en consideració, ja que els animals salvatges i els reintroduïts després de la cria podrien presentar diferències en les seues aptituds de competència reproductiva".
La part experimental del treball s'ha dut a terme a les instal·lacions del Conservatoire National du Salmon Sauvage en Chanteuges (França), mentre que l'anà lisi de les mostres s'ha realitzat al laboratori de l'empresa Proiser al Parc CientÃfic de la Universitat de València.
L'estudi cinètic s'ha fet mitjançant el sistema CASA-Mot ISAS®, una eina pròpia de Proiser que permet l'anà lisi automà tic de la mobilitat i la cinètica espermà tiques i aixà identificar subpoblacions d'espermatozoides amb diferents patrons de mobilitat i que estan presents en una mateixa mostra, tècnica en la qual la companyia del Parc CientÃfic és lÃder mundial.
Aquesta eina biotecnològica ha estat desenvolupada dins el marc del Programa IMPRESS-Marie Sklodowska-Curie, d'Horitzó 2020, mitjançant la participació de Proiser i del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia FÃsica de la Universitat de València, en un projecte internacional liderat des de Noruega que va rebre finançament per valor de 4 milions d'euros per a un perÃode de 4 anys. L'estudianta de doctorat assignada al projecte, Carina Caldeira, defensarà en breu la seua Tesi Doctoral.