Un estudi explica els fonaments moleculars de la discinèsia ciliar primària (DCP), una malaltia rara respiratòria
Un estudi del grup de recerca en Malalties Rares Respiratòries de la Universitat de València (UV) i de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, de l’Institut de Recerca Sanitària la Fe i de la Universitat CEU-Cardenal Herrera explica els fonaments moleculars de la discinèsia ciliar primària (DCP). Es tracta d’una malaltia rara respiratòria els símptomes de la qual en nens són rinitis, sinusitis i tos productiva amb infeccions recurrents o cròniques de les vies respiratòries, otitis mitjana recurrent i en adults el desenvolupament de bronquièctasis, dilatacions dels bronquis que causen infeccions.
La investigació, liderada per Francisco Dasí, professor del Departament de Fisiologia (UV) i coordinador del Grup de Recerca en Malalties Rares Respiratòries (ERR) d’INCLIVA, ha estat publicada a la revista Antioxidants. El treball, finançat per la Societat Espanyola de Pneumologia Pediàtrica, la Societat Valenciana de Pneumologia i amb fons europeus FEDER, implica la determinació del perfil oxidatiu en cèl·lules de l’epiteli nasal de pacients amb DCP, concretament a les cèl·lules epitelials nasals (NEC).
Francisco Dasí explica que els resultats de la investigació “mostren la presència d’un desequilibri REDOX (desequilibri entre substàncies oxidants i reductores) en pacients amb DCP”. Les substàncies oxidants afecten altres constituents com l’ADN, els lípids i les proteïnes, i en disminueixen la funcionalitat, cosa que pot provocar mutacions a l’ADN, mentre que les substàncies reductores afavoreixen l’equilibri i el funcionament de l’ADN, els lípids i les proteïnes. Segons Dasí, el desequilibri REDOX favorable a un estat reductor “suposa una nova visió que aplana el camí per a intervencions terapèutiques dirigides i estratègies de tractament personalitzades per a individus afectats per DCP”.
En estudis previs realitzats per altres grups de recerca s’havia observat la presència de nivells elevats de 8-isoprostà (un marcador d’oxidació lipídica) al condensat d’aire exhalat de xiquets amb DCP, cosa que suggeria la implicació de l’estrès oxidatiu a la fisiopatologia de la malaltia. Tot i això, l’estrès oxidatiu no s’havia determinat en el teixit afectat.
La DCP té una prevalença sobre un 7.500 nascuts vius. El seu diagnòstic presenta una sèrie de desafiaments importants, cosa que provoca que, encara que la majoria de les persones afectades desenvolupen símptomes en l’edat pediàtrica, un percentatge significatiu de casos no són diagnosticats fins a l’edat adulta. “Són, per tant, necessàries noves estratègies que permeten el diagnòstic precoç de la malaltia”, explica Francisco Dasí.
La discinèsia ciliar primària és un trastorn autosòmic recessiu poc freqüent (en ell les dues còpies del gen han d’estar mutades perquè la malaltia o tret es desenvolupe) que es caracteritza per una alteració del moviment dels cilis, cosa que provoca un transport mucociliar ineficaç que provoca la inflamació crònica de les vies respiratòries aèries (foses nasals, boca, faringe). La conseqüència és l’acumulació de secrecions en el tracte respiratori superior i inferior (aquest últim format per bronquis, tràquea o laringe, entre d’altres), cosa que fa que els individus amb DCP siguen propensos a infeccions recurrents a orelles, nas i pulmons. A més, el trastorn predisposa els pacients a una inflamació crònica en el tracte respiratori inferior.
Metodologia
L’estudi va consistir en la inclusió prospectiva de trenta-cinc pacients amb DCP i trenta-cinc individus control sans. Als participants en l’estudi se’ls van extraure cèl·lules de l’epiteli nasal ciliat (NEC), on es van determinar les espècies reactives de l’oxigen (ROS), les espècies reactives del nitrogen (RNS), el glutatió (GSH), el Ca2+ intracel·lular, el potencial de la membrana plasmàtica i el dany oxidatiu en lípids i proteïnes.
Aquest treball ha estat finançat mitjançant beques de la Societat Espanyola de Pneumologia Pediàtrica i de la Societat Valenciana de Pneumologia. Part de l’equipament utilitzat en aquest treball ha estat finançat per la Generalitat Valenciana i cofinançat amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER Comunitat Valenciana, 2014-2020).