Un estudi dirigit per Rosa Noguera obri el camí a nous tractaments personalitzats del neuroblastoma
Rosa Noguera, catedrà tica del Departament de Patologia de la Universitat de València i integrant del Grup de Recerca Translacional de Tumors Sòlids Pedià trics d'INCLIVA, és l'autora principal d'un estudi publicat en la revista Histology and Histopathology que podria obrir pas a nous tractaments personalitzats per al neuroblastoma, el tipus de cà ncer infantil més freqüent. Els resultats se centren en els glicosaminoglicans, un tipus de sucres que es troben en la matriu extracel·lular i la presència dels quals és més baixa en els tumors amb pitjor pronòstic.
Les dades obtingudes per Rosa Noguera permeten plantejar nous tractaments per a alguns neuroblastomes agressius consistents a equilibrar la presència d'aquest component a través de la inducció de la seua sÃntesi per nanotecnologia o restaurant el gen B3GALT6, vinculat a la seua producció.
L'estudi dels glicosaminoglicans s'havia realitzat en altres tumors, com per exemple el melanoma, i és la primera vegada que s'utilitza en el neuroblastoma. "En aquesta recerca hem definit el patró o la quantitat d'aquest sucre en tumors neuroblà stics agressius i no agressius, i hem vist que en els segons hi ha un augment d'aquesta substà ncia", ha indicat la investigadora d'INCLIVA i de la Universitat de València.
Per a realitzar aquest patró s'ha utilitzat l'anà lisi d'imatge digital microscòpica i quantificat elements de la matriu extracel·lular. "Grà cies a aquests patrons es pot intentar reproduir el patró poc agressiu en tumors amb major agressivitat. Si no podem eliminar el cà ncer totalment, podem convertir-lo en una malaltia crònica intentant que el teixit cel·lular dels tumors més greus s'assemble al dels tumors menys agressius perquè el pacient responga de manera positiva a la terà pia", conclou la doctora.
Com ocorre amb la majoria dels tumors pedià trics, els neuroblastomes són considerats tumors del desenvolupament. Solament apareixen en la infà ncia, sent els tumors sòlids més freqüents en el primer any de vida i els tercers més comuns en època infantil. En el cas dels adults, prà cticament no existeixen. Són un tipus de tumor que no es pot previndre i per açò les investigacions cerquen millorar els tractaments i les terà pies. En ser un tipus de tumors ampli, la personalització és clau, sobretot en els casos més agressius.
"En pacients amb baix risc, les terà pies actuals funcionen bé i estem tenint bons resultats, amb taxes de supervivència altes. Avanços com els de aquest estudi s'orienten a casos d'alt risc, amb tumors d'agressivitat extrema o metà stasi. En aquest cas concret, hem detectat que en els neuroblastomes més agressius els glicosaminoglicans són escassos i açò ens dóna motiu a cercar terà pies basades en el seu augment", ha indicat Rosa Noguera.
Fins ara no es donava massa importà ncia a l'espai i components que hi havia entre les cèl·lules. No obstant açò, existeixen evidències que aquest entorn està Ãntimament relacionat amb la seua matriu nuclear i citoplà smica. En la matriu extracel·lular hi ha múltiples elements i entre ells estan els glicosaminoglicans, el tipus de sucres analitzat per Rosa Noguera. "Observem que quan aquests sucres disminueixen, existeix una major agressivitat en el tumor. A més, la manca de glicosaminoglicans s'associa amb un defecte genètic, concretament amb una delecció del cromosoma 1, que és on està el gen que codifica un enzim que intervé en la sÃntesi d'aquesta substà ncia".
Projecte
La recerca de Rosa Noguera s'emmarca dins d'un projecte més ampli i que inclou altres dirigits a conéixer els diferents elements que formen part de la matriu extracel·lular: "Aquestes substà ncies serien les fibres de reticulina, les fibres de col·lagen, els vasos sanguinis i els vasos limfà tics", indica. Segons les recerques, cada vegada hi ha més proves que la rigidesa de la matriu extracel·lular es relaciona amb l'agressivitat de la cèl·lula. Si la cèl·lula tumoral és més molla i l'exterior és més dur, la metà stasi és més probable i hi ha més possibilitats que la malaltia progresse.