Un estudi en aus d’espais agrícoles demostra que més del 70% dels nius contenen residus plàstics
Una investigació de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València en col·laboració amb la Universitat Europea de València i la Universitat Europea de Madrid constata que la contaminació plàstica no només afecta els ecosistemes marins, on més s’ha estudiat, sinó també els terrestres. El treball, publicat a la revista Environmental Research i elaborat en un espai agrícola, destaca que el 71% dels nius del gafarró (Serinus serinus) contenen residus plàstics, així com el 96% dels de garsa (Pica pica).
A més, l’article explica que les dues espècies preferiblement seleccionen filaments de plàstic sobre altres restes de plàstic, a partir de contrastar els fragments que es troben als nius amb aquells que es troben a l’entorn. En el cas de la garsa no hi ha selecció de plàstics pel color i la mida, mentre que el gafarró selecciona els filaments més petits i evita el color negre.
Aquest és el primer treball que incorpora els plàstics que es troben al medi com a objecte d’estudi i que en el cas de Sagunt (València), on s’ha elaborat, obté la xifra de 13.889 peces de plàstic per hectàrea com a millor estimació, segons els resultats de la investigació. La preferència per formes filamentoses s’explica per l’aparença similar dels filaments plàstics amb els materials naturals utilitzats per a construir els nius d’aquestes aus.
L’article descriu que tant la garsa com el gafarró seleccionen aquests plàstics, que constitueixen el 20% del total de peces observades als nius, perquè els resulten avantatjosos per la gran disponibilitat de materials artificials als cultius i perquè els tenen a prop.
Pel que fa al rebuig del color negre, el personal investigador apunta al fet que el negre és un color que absorbeix més calor. S’ha suggerit per la literatura científica que no posar elements negres evita el sobreescalfament de la posta d’ous, o de les cries. A més, el plàstic blanc és el més habitual a l’ambient agrícola on s’ha fet el treball.
L’estudi s’ha realitzat en tarongers, en una parcel·la de Sagunt que ha estat controlada des de 1975 per l’investigador honorari de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV, José A. Gil-Delgado. Aquesta compta amb 17 hectàrees i en ella es van trobar peces plàstiques de sis colors. El 46% excedien els 5 centímetres de longitud, un 28% medien entre 2 i 5 centímetres i el 26% restant eren peces de menys de 2 centímetres. L’estudi es va fer entre març i agost dels anys 2018, 2019 i 2022. Els nius es van recollir a principis d’agost, després d’abandonar-los, i es van conservar i analitzar a l’ICBIBE.
La garsa comuna és una mena d’ocell passeriforme (ocells i aus cantores) que habita a Euràsia. És una de les aus més comunes a Europa i vola fins a una altitud no superior als 1500 metres sobre el nivell del mar. Per la seua banda, el gafarró és un tipus d’au pròpia d’Europa, nord d’Àfrica i oest d’Àsia. No està amenaçada i la població europea s’estima entre disset i quaranta milions d’exemplars.
Aquest estudi també ha estat part del treball de final de màster de María José Espinoza i Iván Labiada, estudianta i estudiant al seu moment a l’Institut Cavanilles de la Universitat de València.