Un estudi analitza la incidència del cicle econòmic en la incapacitat temporal

El professor de la Universitat de València José María Peiró ha dirigit, per encàrrec de Umivale, un estudi en el qual analitza la incidència del cicle econòmic en la taxa d’incapacitat temporal (IT). Col·loquialment coneguda com a absentisme laboral per motius de salut, la IT ha anat augmentat considerablement a Espanya, a mesura que l’economia es va anar recuperant durant el període 2014-2019.

L’informe porta per títol “Els canvis en la taxa d’incapacitat temporal abans, durant i després de la crisi econòmica”. Junt al professor Peiró, membre de l’Institut d’Investigació en Psicologia dels Recursos Humans, del Desenvolupament Organitzacional i de la Qualitat de Vida Laboral de la Universitat de València (IDOCAL) han participat en l’estudi els investigadors Tobias Hauth i Juan M. Mesa.

Mentre en 2013 es perdia el 2,70% del temps de treball dels empleats espanyols a causa d’una baixa per malaltia o accident, aquest indicador va anar augmentant gradualment fins al 4,12% en 2019. Aquest increment, afirma l’informe, suposa un elevat cost tant per al sistema públic de salut com per a les empreses, estimat en uns 42.530 milions d’euros durant l’any 2019, equivalent al 3,42% del PIB del mateix any, i això representa un llast per a la competitivitat de l’economia espanyola. Per als investigadors, “la dada que de mitjana aqueix any 787.747 empleats espanyols no van acudir al treball tots els dies de l’any per IT visualitza fins i tot més la magnitud del fenomen”.

L’objectiu principal de la investigació explica el professor Peiró, “és il·luminar les possibles raons d’aqueix augment de la IT, concurrent amb l’eixida de la crisi econòmica a Espanya i explorar les vies de millora a través de la consideració dels punts de vista de diferents actors rellevants i grups d’interés. A més de contribuir a l’enteniment de les diferents interpretacions i posicions sobre aquest fenomen d’aqueixos diferents grups i a la comunicació constructiva i fructífera entre ells”. Per a dur a terme el treball, els investigadors van convidar a 79 participants de diferents col·lectius: empreses, advocats i mútues, organismes públics (Agència Valenciana de Salut, Inspecció de Treball, INSS, INVASSAT i Jutjats socials), així com membres de les organitzacions sindicals. Els assistents van ser agrupats en onze taules redones, o focus group, que van abordar les diverses temàtiques del problema amb una metodologia de discussió semiestructurada. Posteriorment es van analitzar les intervencions mitjançant un programa d’anàlisi de dades per als elements quantitatius i a més es va realitzar una anàlisi qualitativa de les aportacions.

La IT és una situació laboral que està prevista quan un treballador està impedit per a treballar per malaltia o accident i rebent assistència sanitària. Diversos participants assenyalen que no tota situació amb alteració de la salut comporta necessàriament una IT. En el procés de decisió s’ha de prendre en consideració les condicions i característiques del treball a exercir juntament amb la condició de la persona. És important assenyalar, recorda l’informe, que la IT sol comportar una prestació de la Seguretat Social, amb la finalitat d’alleujar el minvament salarial que puga significar una baixa per a un treballador. Els informants en analitzar aquest fenomen han considerat tant l’ús adequat de la mateixa com l’abús que es produeix quan un treballador es troba en situació de IT sense que concórreguen els criteris sanitaris i legals d’aquesta.

Sobre l’anàlisi quantitativa de les dades de contribucions realitzades segons les temàtiques, l’informe destaca que els tres mecanismes explicatius de l’increment de la IT més referits entre quasi tots els col·lectius han resultat: la inseguretat de l’ocupació, la deterioració en les condicions laborals i els canvis legislatius.

En l’anàlisi qualitativa, els investigadors constaten que durant les reunions de grup els participants van plantejar un ampli ventall d’interpretacions i explicacions causals sobre l’evolució de la taxa de IT. L’anàlisi comença per distingir les dues fases principals del cicle econòmic, la recessió (aproximadament entre 2008 i finals de 2013) i la subseqüent expansió (des de finals de 2013 fins a 2018). Per la fase de la recessió els participants van proporcionar dos mecanismes fonamentals per a explicar la reducció dels nivells de IT. Primer, destaquen que els criteris a l’hora d’aplicar acomiadaments col·lectius eren, entre altres, els nivells de compromís i absentisme dels treballadors. Amb l’acomiadament de treballadors amb nivells elevats d’absentisme, possiblement les empreses es van quedar amb plantilles amb menors taxes d’absentisme. Els mateixos acomiadaments van empitjorar la situació en el mercat laboral, generant una inseguretat d’ocupació que, segons els informants, va fer que els treballadors anaren més reticents a sol·licitar baixes. Sent la resta de condicions les mateixes, una població treballadora que gaudeix de millor salut, amb més compromís i que a més està reticent a sol·licitar baixes per la situació difícil del mercat laboral pot haver produït la baixada de la IT en la primera fase de la crisi econòmica. 

No obstant això, segons assenyala l’informe, per a explicar la subseqüent pujada de la IT eixint de la crisi durant els anys d’expansió, els informants van obrir un ventall més ampli de possibles explicacions. Segons indiquen, en aquesta fase les empreses van tornar a contractar més treballadors amb dos efectes principals en la IT: primer, va augmentar la percepció de seguretat en l’ocupació que va fer que els treballadors ja no foren tan reticents a sol·licitar baixes i segon, probablement es van incorporar en major mesura en la població treballadora emprats amb possibles problemes de salut o amb una tendència cap a majors taxes d’absentisme. A més, com a mesura d’ajust a la crisi i facilitat en part per la reforma laboral del 2012, els participants van destacar que les empreses gradualment van reduir la qualitat de les condicions laborals durant la fase d’expansió, amb conseqüències adverses per a la salut dels treballadors. Això, expliquen els investigadors “ha anat generant una percepció d’injustícia i desequilibri entre els empleats, que alguns pogueren haver intentat reequilibrar a través d’una IT. Finalment, també els canvis en el sistema públic de salut com els nous parts de confirmació (2014) i la reducció de recursos per al sistema provocat per la contenció de la despesa, poden haver contribuït a l’augment de la IT”.