Emili Piera: "El periodisme experimenta una penosa travessia per la foscor"
"El periodisme ha de comptar amb la incertesa com a dada prèvia; sempre bufen vents de canvi", ha afirmat el periodista i escriptor valencià Emili Piera (Sueca, 1954) amb motiu de la signatura d'exemplars de les seues memòries professionals Oficio de lance. De cómo llegué a comer, incluso bien, del perdiodismo, aquest matí en la Fira del Llibre.
L'obra és un relat reflexiu que s'ocupa de la inserció del periodisme en els últims 40 anys de democràcia. "El periodisme travessa una penosa travessia per la foscor, però com totes les travessies penoses, aquesta ens ensenyarà el que necessitem saber", afirma Piera, qui en Oficio de lance es planteja "com arribem fins ací" i "quins perills amenacen la rellevància del periodisme i la seua pervivència". "Com el capitalisme, el periodisme està evolucionant, però no sabem com es configurarà. Hi ha un procés de concentració, molt poques persones tenen un control impressionant sobre un repertori immens de mitjans de comunicació, però en paral·lel hi ha un procés explosiu i saludable d'aparició de mitjans digitals", afirma.
Sobre la situació actual de l'ofici, Piera assegura que hi ha hagut "errors" per part de tots els agents implicats: empreses, institucions, professionals i ciutadania. "En una època en la qual va haver-hi molts diners a guanyar pel boom immobiliari i de la construcció, molts diaris i emissores van preferir entendre's amb el poder polític; no van tindre en compte que, a més d'empreses, eren empreses periodístiques", afirma en relació als dos primers. Quant als professionals, l'autor considera que la generació de periodistes de la Transició "no va tindre un mal paper en un moment determinat, va fer molts esforços per infantar una premsa lliure, però després s'ha acomodat i buscat prebendes". "Periodistes i polítics segueixen camins paral·lels, però oblidar la distància que tot periodista ha d'observar en relació amb la política ens ha portat molts problemes", afirma l'autor, qui esmenta com a exemple l'ocorregut amb Canal 9 durant el govern del Partit Popular i la reacció davant el seu tancament, perquè "per ventura abans del ERO no hi havia motius per a manifestar-se?". Respecte als lectors, lamenta que s'han acostumat "a una dieta lleugera i colorista".
"Oficio de lance és un llibre meitat relat, meitat reflexió. Memòries i pensament mesclats al 50%. El que em va passar i conte és personal, però de cap manera intransferible. Molts se sentiran inclosos en el retrat de les redaccions, els becaris, les rivalitats, els caps, les diferències retributives, el sexe estrambòtic…", afirma l'autor sobre la seua obra, per a la qual ha consultat més de noranta llibres i treballat sobre centenars de retallades de premsa de tota mena, pàgines web i peces digitals".
Piera és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i des dels anys 70 fins a la seua jubilació, aquest mateix any, ha exercit com a redactor en la delegació territorial de Televisió Espanyola en la Comunitat Valenciana. A més, ha sigut columnista durant quasi tres dècades en el diari Levante-EMV, realitzat diversos documentals per a Hispavisión i Canal 9, treballat com a guionista en produccions dramàtiques per a cinema i televisió, i exercit com a humorista en premsa i ràdio. Va obtindre el Premi Llibertat d'Expressió de la Unió de Periodistes en 1983 per dues sèries de reportatges sobre l'extrema dreta, i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2005, per Dietari de Guerra, recopilació de xicotets assajos sobre la violència de grup arran de la campanya contra la guerra de l'Iraq.