Elena García Armada, creadora del primer exoesquelet infantil del món, protagonista de ‘Dones de ciència’

Elena García Armada, una de les deu millors científiques d'Espanya i creadora del primer exoesquelet biònic del món per a xiquets, ha inaugurat hui el mural amb el qual la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d'Innovació Las Naves de l'Ajuntament de la ciutat li rendeixen tribut en el seu projecte “Dones de ciència”, una iniciativa que està omplint d'art, gènere i investigació les parets dels centres educatius de València. 

El mural en homenatge a la científica del CSIC i fundadora i CEO de la companyia Marsi Bionics ocupa una de les parets verticals de l'IES Font de Sant Lluís i és obra de l'artista valenciana Sara Mono. Amb ell, són ja 24 els murals creats en aquest projecte que, amb el suport de la FECYT-Ministeri de Ciència i Innovació, està contribuint a visibilitzar a la ciutat de València–i especialment en el públic infantil i juvenil- a grans dones del món de la ciència. 

“Tant de bo aquest mural servisca per a despertar en una alumna aqueixa espurna de curiositat i de ganes de crear que fa falta per a la investigació” 

“Per a mi, hui és un dia molt especial. És un vertader honor formar part d'aquest meravellós projecte de la Universitat Politècnica de València i de l'Ajuntament de València als que vull agrair la seua aposta per visibilitzar la ciència i, sobretot, la investigació realitzada per dones, que és també excel·lent”, ha assenyalat Elena García Armada durant l'atenció a mitjans en la inauguració del mural. 

La investigadora ha apuntat que “al llarg de la història, les dones de ciència hem contribuït amb el nostre talent, treball i visió a trobar solucions als problemes de la nostra societat. Perquè això és el que significa la investigació científica: descobrir nous coneixements que serveixen per a resoldre problemes reals. I gràcies a la nostra implicació personal, aconseguim que la innovació ens porte al progrés social. Però, perquè aqueix progrés s'aconseguisca, és important que contribuïm amb tot el talent possible, i això inclou el talent científic femení. Per això aquesta iniciativa és tan encertada. Perquè fomenta les vocacions en ciència des d'on s'estimula, en els centres educatius. L'educació és el principal instrument que tenim per a generar curiositat i passió científica”. 

García Armada ha destacat també com, a partir d'ara, “les xiquetes i xiquets d'aquest Institut Font de Sant Lluís veuran diàriament la força de la ciència: la capacitat per a crear alguna cosa del no-res que servisca per a millorar la qualitat de vida de milions de persones. Aqueix és el missatge d'aquesta imatge que tan bé ha retratat l'artista Sara Mono. Aquest exoesquelet que fa anys no existia, ni hi havia coneixement per a construir-ho, hui és l'eina que permet que Álvaro puga caminar i que puga jugar a encistellar. I gràcies a Álvaro i altres xiquets que participen en el treball de recerca que venim desenvolupant des de fa 8 anys, milions de xiquets amb problemes de mobilitat tenen hui una esperança tangible. 

Tant de bo aquest mural servisca per a despertar en una alumna aqueixa espurna de curiositat i de ganes de crear que fa falta per a la investigació”, ha conclòs Elena García Armada. 

Acompanyada per Álvaro De la Calle, un dels primers que va utilitzar l'exoesquelet, clau per al seu desenvolupament 

En el mural, la investigadora espanyola apareix acompanyada per Álvaro De la Calle, un dels primers xiquets que va utilitzar l'exoesquelet Atles 2030. Álvaro, de nou anys, està afectat per una Atròfia Muscular Espinal (AME), una malaltia neurodegenerativa que ataca les cèl·lules nervioses i que li impedeix posar-se en peus. 

La seua col·laboració –i la de la seua família- ha sigut clau per al desenvolupament de l'exoesquelet: des del primer prototip, Álvaro ha participat en tots els assajos clínics i, gràcies a ell i altres xiquets i xiquetes, l'exoesquelet és útil i eficaç per als afectats amb Atròfia Muscular Espinal. 

“És súper bonic i impressionant. La veritat és que quan em van ensenyar la primera foto em vaig quedar impressionat, però veure-ho ara en directe és molt emocionant. I eixir en el mural amb Elena, ja sense paraules”, ha assenyalat Álvaro durant la presentació del mural, en la qual ha estat acompanyat de la seua mare i els seus avis. 

“Una investigadora pròxima, que ajuda a viure millor” 

“Quan vaig estar investigant sobre el treball d'Elena, vaig tindre molt clar que volia homenatjar-la més enllà de la seua persona, no amb un retrat, sinó plasmant com trasllada la seua investigació a la vida real i també alguna cosa que crec que li defineix, que és una gran proximitat. I què millor fer-ho que amb un collage amb la seua figura i la d'Álvaro, a qui el seu treball li està ajudant a viure millor. I representant a més una acció no quotidiana i a la qual l'exoesquelet l'ajuda molt, com és llançar una pilota”, ha explicat Sara Mono. Per a donar vida a tot això, l'artista valenciana ha utilitzat colors molt vius, amb contrastos molt forts, integrats amb l'entorn de l'institut. 

La inauguració del mural ha comptat amb l'assistència d'una representació del professorat i alumnat de l'IES Font de Sant Lluís. A més, dos estudiants del centre han dut a terme una performance musical, basada en la peça Spring Waltz de Richard Clayderman, amb la qual s'han sumat a aquest homenatge a Elena García Armada. 

“Per a nosaltres, albergar aquest mural suposa mostrar d'una manera tangible el binomi inseparable que planteja aquest projecte entre ciència i art, entre raó i expressió, entre descobriment i creativitat, i aprofitar l'oportunitat d'incloure-ho en el nostre currículum on la imatge de les dones del segle XXI es faça visible i real per al nostre alumnat”, ha destacat Laura Juliá, directora de l'IES Font de Sant Lluís. 

“La visibilització de dones de referència, com ho és Elena García Armada, ha d'impulsar-se des de l'escola” 

"Aquest projecte va dirigit a tota mena de públic, però especialment al més jove. La cultura científica s'ha de treballar des de la base i el foment de les vocacions científiques i la visibilització de dones de referència, com ho és Elena García Armada, ha d'impulsar-se des de l'escola i en totes les etapes formatives, d'aquí ve que per a “Dones de Ciència”, per a les institucions que impulsem aquest projecte, la seua ubicació en entorns com en el que ens trobem hui siga estratègica”, ha assenyalat el rector de la UPV, José E. Capella." 

Per part seua, Carlos Galiana, regidor d'Innovació i Gestió del Coneixement, ha explicat que "en el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València diem que som persones innovant per a persones. No ens serveix la innovació sinó té conseqüències a millorar la vida de la ciutadania, i la labor de la científica Elena García Armada és un clar exemple d'això. És un orgull que forme part d'aquest projecte en el qual apostem des del principi al costat de la UPV, i que ens permet d'una banda visibilitzar i rendir tribut a científiques de referència a escala nacional i internacional, i per una altra denunciar les conseqüències de la desigualtat de gènere, en la construcció de vocacions científiques i investigadores i en el desenvolupament de les carreres professionals de les dones en aquestes àrees". 

Sobre els exoesquelets dissenyats per Elena García Armada 

Els exoesquelets dissenyats per Elena García Armada i el seu equip són únics en el món. Quan va començar el projecte d'investigació l'any 2009 no existia el coneixement tècnic per a aplicar la robòtica a la rehabilitació de malalties neuromusculars en els pacients pediàtrics. Ara, 12 anys després, els exoesquelets infantils són una realitat que poden ser utilitzats per xiquets i xiquetes afligits amb patologies tan diverses com l'Atròfia Muscular Espinal i la paràlisi cerebral infantil. 

L'exoesquelet, compost per 10 articulacions, imita el funcionament del múscul natural i, gràcies a la intel·ligència artificial, anticipa el moviment del pacient aportant la força necessària per a completar la marxa. Això permet caminar a xiquets que no poden fer-ho al mateix temps que treballen la seua musculatura de manera general impactant en el seu estat físic i anímic. 

Sobre Elena García Armada 

Elena García Armada és Doctora Enginyera Industrial, Investigadora Científica del CSIC i fundadora i CEO de Marsi Bionics. Ha aconseguit resultats pioners en l'àmbit internacional en el desenvolupament d'exoesquelets pediàtrics d'assistència a la marxa. Els seus treballs han donat lloc a 8 patents esteses internacionalment i ha publicat més de 100 treballs científics. 

Elena García dedica una part important de la seua activitat a la transferència tecnològica fundant l'Empresa de Base Tecnològica Marsi Bionics en 2013. El gran impacte cientificotècnic i social del seu treball investigador i emprenedor ha sigut reconegut ja amb 40 premis atorgats per institucions de prestigi. 

Entre les seues distincions destaquen el Premi Duran Farrell d'Investigació Tecnològica 2020, el Premi TALGO a l'Excel·lència de la Dona en l'Enginyeria en la seua primera edició 2019, o la Placa de Plata de la Sanitat Madrilenya, reconeixements als quals ara se suma aquest homenatge del projecte “Dones de Ciència”. 

Elena García representa a la ciència espanyola en importants comités: és membre del jurat dels Premis Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica i del Premi Nacional de Transferència Tecnològica, així com del Comité Estratègic del programa Dona i Enginyeria de la Reial Acadèmia d'Enginyeria, entre altres. A més, és Acadèmica Corresponent d'Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Cantàbria i una gran compromesa amb la divulgació de la Ciència.