El dolor físic és un factor clau de la recaiguda en el consum d’alcohol després d’un període d’abstinència

Diversos estudis han recalcat que patir dolor físic pot desencadenar recaigudes en el consum d’alcohol i que pot ser un motiu clau per iniciar una ingesta compulsiva que porte a l’addicció. En aquesta mateixa línia, el grup d’investigació de la UV dirigit per Lucía Hipólito ha evidenciat en un estudi que el dolor indueix a la recaiguda quan aquest es desenvolupa durant l’abstinència d’alcohol en rates femella.

“Hem descobert una de les bases neurobiològiques que pot explicar la relació que hi ha entre la recaiguda del consum d’alcohol i el dolor físic, gràcies a unes alteracions que es produeixen en els receptors opioide kappa al nucleus accumbens, una àrea cerebral íntimament relacionada amb la motivació per la ingesta de drogues”, explica la investigadora.

L’estudi també ha conclòs que aquest augment del consum d’alcohol està relacionat amb l’ansietat o la depressió. Aquest estat afectiu negatiu induït per l’abstinència forçada de begudes alcohòliques fa que, combinat amb el dolor, es potencie i persistisca després de reintroduir l’addicció a les rates femella. D’aquesta manera, l’equip investigador ha demostrat que l’agreujament a causa del dolor de l’ansietat és un factor clau de l’increment d’alcohol després d’un període d’abstinència. Com indica Hipólito, “es pot dir que el dolor engrandeix els efectes de la no ingesta d’alcohol o accelera els que poden portar a la recaiguda”.

En una segona línia d’investigació, els autors i les autores –entre els quals destaquen Jesús Lorente, Javier Cuitavi i Yolanda Campos, també del mateix grup de recerca– no només han estudiat aquestes alteracions, sinó que han comprovat que quan bloquejaven el receptor opioide kappa amb un fàrmac, anomenat Norbinaltrophimine, la recaiguda no es produeix. Així, l’autora sentencia que han estudiat la funcionalitat del medicament per a aquests casos, però podria tindre aplicació en altres patologies. “El problema és que estan produint alguns efectes adversos en les primeres fases d’investigació clínica i que són difícils de manejar. El nostre grup de recerca ara està centrat en com podríem millorar la forma farmacèutica, és a dir, com fem per administrar-lo per evitar-ne els efectes secundaris”, recalca.

D’altra banda, Hipólito també assenyala l’interès de les diferències en funció del sexe de les rates, ja que els resultats només s’han produït en les femelles. En estudis clínics observacionals, tot i que sí que hi ha dones, la seua presència sol ser menor que la dels homes, de manera que moltes vegades la mostra representativa no és vàlida. “Creiem que és possible que hi haja un cert biaix a l’hora d’estudiar els esdeveniments que poden donar lloc a la recaiguda en persones, perquè hi ha estudis que demostren que els homes solen entrar més en programes de tractament que les dones. Per sort ara s’estan publicant dades interessants sobre això pel que fa a el gènere, però encara és prompte perquè la mostra siga equitativa”, argumenta la investigadora.

Aquest projecte està finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat i pel Ministeri de Ciència i Innovació.