Una dolça i típica tradició: La Mocadorà

Hi ha tradicions que perduren en el temps passant de generació en generació, i d'açò els valencians sabem una estona. Des de la recepta de la típica paella dels diumenges i passant per la festa gran de les falles, arribem a la celebració de Sant Dionís. Una costum que porta convivint a la Comunitat des del segle XVIII, i que té lloc cada 9 d'octubre.

Com qualsevol tradició que es precie existeixen moltes formes de festejar-la, segons la localitat en la qual et trobes, però en totes hi ha un denominador comú: la Mocadorà.

Les velles llengües expliquen que l'inici d'aquest costum va tenir lloc amb l'arribada de Jaume I a la ciutat de València. Va ser en aqueix moment quan, juntament amb la seua dona Violant d'Hongria, els ciutadans els van oferir un conjunt de fruites i verdures de l'horta valenciana embolicades en un mocador, com a símbol de vassallatge. A més, amb el pas dels anys, a aquest regal se li van sumar els espectacles pirotècnics i la música en els carrers. Aquest xicotet gest es va convertir en costum, fins que amb l'arribada de Felipe V i la prohibició dels Furs, la festa quede prohibida.

Davant aquesta situació, els pastissers valencians van decidir continuar amb la celebració, però aquesta vegada en secret. Per a açò, se'ls va ocórrer la idea d'elaborar uns xicotets dolços de massapà en forma de fruita. Una xicoteta idea que perdura fins als nostres dies.

Com, quan i amb qui?

Segons dicta la tradició cada 9 d'octubre valencians i valencianes celebren, a més del dia de la Comunitat Valenciana, el dia dels enamorats, també conegut com a Sant Dionís. És per açò, que seguint el costum, l'home deu regalar a la dona el conjunt de fruites típiques de l'horta de València fetes de massapà i un mocador, com a símbol d'amor cap a ella. Aquest dolç detall no està limitat a les parelles, sinó que també es pot regalar a mares, àvies o a qui més et vinga de gust demostrar-li el teu afecte.

"Però com és la piruleta i com el tronador?" s'escolta dir a un home en entrar en el cèntric forn de Sant Pablo, situat al costat del Mercat Central de València. Els dubtes, malgrat els anys, segueixen sent molt comuns entre la clientela. I és que a més de les fruites i verdures, en forns i pastisseries podem trobar altres dos dolços: la piruleta i el tronador.

Es tracta de dues peces de massapà d'una grandària major que el de les fruites i que representen instruments pirotècnics, traslladant-nos així a les mascletàs de fa segles. Altres versions de la mateixa història, relacionen les 'piuletes i tronadors' amb els òrgans sexuals dels homes i les dones, afirmant així que aquests estarien lligats a la fertilitat.

"Nosaltres, com en molts altres forns, donem l'opció al client de portar-se al costat de les figures de massapà un mocador. Així seguim la tradició al complet" explica la pastissera. A més, ressalta el gran acolliment que tenen els xicotets pastissos afirmant que "no passen de moda".

Pel que fa a l'elaboració d'aquests dolços, el seu component principal és el massapà. A partir d'aquest ingredient es crea una massa amb ametles, sucre, ous i colorant, que amb una mica imaginació es converteixen en xicotetes fruites de colors. Es calcula que en total es poden arribar a utilitzar 70.000 quilos de massapà solament per a aquest dia. L'elaboració és senzilla i la quantitat de demanda aclaparant. Una mostra més del gran agarre que els valencians tenen davant els costums de 'la terreta'.

Un treball de primer premi

Cada any la Federació d'Associacions de Fleca i Pastisseria de la Comunitat Valenciana (FAPPCOVA) amb motiu del 9 d'octubre premia a la millor 'Mocaorà'. Aquesta vegada el primer premi ha caigut a Albal (València) concretament en la Pastisseria Galán, qui a més ha rebut la distinció de categoria d'aparador i ornamentació comercial. Per la seua banda, el segon i tercer premi han sigut atorgats al Forn Llatzer, situat en la Calle Aparicio Albiñana, i en Xifre Creació Artesanes de l'Avinguda Camapanar, respectivament.