La divulgadora Dava Sobel analitza la incorporació de les dones al món de la ciència en 'Els Debats del Magnànim'
ELPERIODIC.COM - 04/03/2019La Institució Alfons el Magnà nim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació ha programat per a Els Debats del Magnà nim un cicle en el qual ha procurat portar figures intel·lectuals de primer nivell per a comprendre la societat actual des de diferents punts de vista. El primer debat de març serà amb la periodista Dava Sobel (Nova York, 1947), una prestigiosa divulgadora cientÃfica que realitzarà la seua conferència, L'univers de cristall, el dimarts 5 de març, a les 19 hores, a l'Auditori del Museu de les Ciències PrÃncep Felip dins de les jornades Ciencia y género, organitzades per la Comisión Mujer y AstronomÃa de la Sociedad Española de AstronomÃa, per l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València i pel Magnà nim, entre altres organismes que han participat. El debat serà presentat pel catedrà tic d'Astronomia de la Universitat de València i director de l'Institut de Ciències FÃsico-naturals del Magnà nim, Vicent MartÃnez. L'entrada serà lliure i gratuïta âprèvia inscripció a través de la web del Museu de les Ciènciesâ i la intervenció, en anglés, comptarà amb traducció simultà nia al valencià .
Dones pioneres
A mitjan segle XIX, l'Observatori de Harvard va començar a emprar a dones com a calculadores o «computadores humanes» per a interpretar les observacions que les seues contraparts masculines realitzaven per telescopi cada nit. Al principi aquest grup incloïa a les esposes, germanes i filles dels astrònoms residents, però aviat va incloure a graduades de les noves universitats de dones Vassar, Wellesley i Smith. A mesura que la fotografia transformava la prà ctica de l'astronomia, les dames passaven de la computació a estudiar les estrelles capturades en plaques fotogrà fiques de vidre.
L'univers de cristall del mig milió de plaques que Harvard va acumular durant les dècades següents va permetre a les dones fer descobriments extraordinaris: van ajudar a identificar de què estaven fetes les estrelles, les van dividir en categories significatives i van trobar una manera de mesurar distà ncies en l'espai per la llum que emeten. Entre aquestes dones destacaven Williamina Fleming, una escocesa contractada originalment com a criada que va identificar deu noves i més de tres-centes estrelles variables; Annie Jump Cannon, que va dissenyar un sistema de classificació estel·lar adoptat pels astrònoms de tot el món i que continua vigent; i la doctora Cecilia Helena Payne, que en 1956 es va convertir en la primera professora titular d'astronomia, i la primera dona cap de departament de Harvard.
Reportera i divulgadora cientÃfica
Graduada en 1964 a l'Escola Secundà ria de Ciències del Bronx, Dava Sobel és professora honorà ria de Lletres en la Universitat de Bath (Anglaterra), i en el Middlebury College de Vermont (els EUA). Va ser reportera de ciència del New York Times, i és coneguda per obres com La filla de Galileu o Longitud, que compta com es va aconseguir el primer cronòmetre que permetia als navegants determinar la longitud i és considerat un dels millors textos de divulgació de l'actualitat. En Els Planetes, Sobel recorre el camà que naix de la fascinació infantil pels germans de la Terra i arriba fins a l'última polèmica sobre la desqualificació de Plutó com a planeta, narrat en una postdata datada en 2006.
Guardonada amb el prestigiós Public Service Award del National Science Board, el juny de 2006 va aconseguir un gran privilegi: ser l'únic membre no cientÃfic triat per a formar part del Comité de Definició dels Planetes de la Unió Astronòmica Internacional (UAI). Sobel és l'editora de la col·lecció Best American Science Writing 2004, publicada per Ecco Press. També ha participat en jurats tan importants com els del Premi Pulitzer per a llibres de no ficció, i el Premi Lewis Thomas de la Universitat Rockefeller per als cientÃfics que es distingeixen com a autors.
Actualment el seu llibre El universo de cristal està nominat a millor llibre de ciència del 2016 del Premi PEN / E. O. Wilson de literatura cientÃfica.