La Diputació de València exhibix de manera permanent la Senyera de Blasco Ibáñez

La Diputació de València exhibirà de manera permanent la Real Senyera de Blasco Ibáñez, la que va cobrir el fèretre del cèlebre escriptor, periodista i polític valencià en l'últim viatge a la seua ciutat natal, amb l'arribada de la II República. La peça és propietat de la Generalitat, després de ser heretada en 1944 pel novel·lista Ricardo Muñoz Puelles i donada a la Unió Valenciana de González Lizondo, que la va cedir al Consell en temps de José Manuel Miralles.

La històrica ensenya podrà visitar-se a partir del mes d’abril coincidint amb l'horari expositiu de la Diputació, els caps de setmana i festius de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. D'esta manera, la Senyera serà un atractiu més en les visites a la seu central de la institució, junt amb el patrimoni artístic, la història dels palaus de la Batlia i els Scala i les exposicions organitzades per l'ens provincial amb entrada lliure.

La coneguda popularment com a Senyera de Blasco Ibáñez és una rèplica de les encarregades pel Marques de Sotelo, sent alcalde de València, a la fàbrica de teixits de seda d'Eduardo Sanchís Romero. L'industrial del carrer Quart va entregar una peça exactament igual que la que custodia l'ajuntament de la ciutat, primorosament teixida en seda amb quatre franges granades sobre fons de tissú daurat, amb franja blava en el costat de l'asta, que alberga una corona també de tissú daurat. La de Blasco és la tercera de les rèpliques fetes per Sanchis Romero, amic personal de l'escriptor valencià.

La Real Senyera que es queda al Palau dels Scala, seu de la Diputació en plaça Manises, té unes dimensions de 285x181 centímetres i des de fa uns anys es conserva en una vitrina, lleugerament inclinada, que ha acompanyat a la peça en les escasses eixides del seu espai habitual a la Casa Museu Blasco Ibáñez, en el barri de la Malva-rosa, com les setmanes que va romandre en el Saló de Plens de la pròpia Diputació a la fi de 2021.

La Diputació manté una relació històrica amb la Real Senyera. De fet, la bandera original del segle XVI que hui conserva el Museu Històric Municipal de València, va ser restaurada per les monges i les xiquetes d'acolliment de la Beneficència en un dels tallers del centre cultural de la corporació provincial que, a la fi del segle XIX, va ser construïda en l'antic convent de la Corona amb la finalitat de socórrer a la indigència. La restauració per part de la Diputació de la malparada Senyera de 1545 coincidix en el temps amb l'encàrrec de les rèpliques per part de l'ajuntament.

La de Blasco, inhumat en terres franceses on es trobava exiliat, és la tercera de les rèpliques de la Senyera elaborada pel taller de Sanchis Romero, i es va emprar en el trasllat de les restes de l'escriptor a València, amb l'arribada de la II República.